Cutícula (artròpodes)
| Esta pàgina de desambiguació enumera artículs que tenen títuls similars. |
En els artròpodes, la cutícula és la capa més exterior del tegumento, immediatament per damunt de l'epidermis i segregada per esta. És una formació rígida, acelular (sense cèlules), d'estructura complexa i composta per quitina, entre atres substàncies. La seua funció és doble; per un costat és una capa rígida protectora i impermeable; en segon lloc, és el punt de anclaje dels músculs de l'animal, de manera que actua com a esquelet extern (exoesquelet).
Epidermis
[editar | editar còdic]L'epidermis no és part de la cutícula, pero és el teixit viu que la segrega. Està formada per una sola capa de cèlules epiteliales cúbiques o cilíndriques que descansen sobre la làmina basal, una capa molt prima, amorfa i acelular de teixit conjuntiu que les separa de la cavitat general del cos (hemocele). Existixen varis tipos de cèlules epidérmicas:
- Cèlules epiteliales. Constituïxen la majoria de les cèlules de l'epidermis i són les responsables de la secreció dels components moleculars de la cutícula a través de les numeroses microvellositatés, cridades canals porosos, que posseïxen; aixina mateix, a través de l'extrem superior dels canals porosos es secretan les capa de ceras i el ciment de l'epicutícula. Estes cèlules produïxen també el líquit exuvial que dissol la part interna de la cutícula vella durant l'ecdisis (muda).
- Cèlules tricógenas. Són les responsables de la producció de pèls sensorials i atres estructures sensitivas, conegudes en el seu conjunt com sensilias.
- Cèlules tormógenas. Envolen a les anteriors i secretan el component cuticular de la sensilia.
- Cèlules glandulares. Responsables de secrecions diverses; s'òbrin a l'exterior a través d'un poro.
- Oenocitos. Presents sol en insectes,[1] són cèlules errantes relacionats en la secreció de lípits.
Cutícula
[editar | editar còdic]
La cutícula és una estructura rígida, acelular i complexa; forma el revestiment més extern del cos i dels apèndixs aixina com les demés estructures d'orige ectodèrmic, com l'estomodeo, el proctodeo, el sistema traqueal, etc.; aixina mateix, la cutícula es invagina per a formar els apodemas (endoesqueleto) a on s'inserten els músculs. La cutícula sol dur ornamentacions externes, com a regates, arrugues, pèls o escamas.
La gruixa de la cutícula varia en els distints grups d'artròpodes, aixina com en les diferents regions del cos: pot ser sumament prima, de menys de 1 μm com en algunes larvas de mosquit o pot constituir una verdadera coraza de més de 3 mm de gruixa, com en el cas de Limulus. Ademés, en els crustacis i diplópodos està calcificada, lo que aumenta la seua rigidea.
La cutícula recent formada és flexible i elàstica, pero experimenta el procés d'esclerificaació per mig del qual es formen plaques endurides anomenades escleritos entre les quals hi ha zones no esclerificadas, cridades membranes articulares, que conserven la flexibilitat i permeten el moviment de l'animal.
La cutícula està formada per dos capes diferents, una externa i prima cridada epicutícula, i una atra interna i més grossa denominada procutícula.
Epicutícula
[editar | editar còdic]Representa només un 5 % de la cutícula; està composta per ceras i lipoproteínas (en especial cuticulina). Carix de quitina. Ya que és impermeable, la seua funció és evitar la pèrdua d'aigua per transpiració. En general consta de cinc capes: epicutícula interna, epicutícula externa, capa de polifenoles, capa de ceres i capa de ciment; les dos primeres estan travessades pels canals porosos.
Procutícula
[editar | editar còdic]Forma el 95 % de la gruixa de la cutícula i és la responsable de la seua rigidea. Està composta per quitina i diverses proteïnas (escleroproteínas). La quitina és un polisacàrit fibrilar, flexible, elàstic i permeable, derivat de la N-acetil-glucosamina. Les escleroproteínas, entre les que destaquen l'artropodina, l'esclerotina i la resilina, otorguen rigidea a la cutícula. Ademés, la rigidea pot incrementar-se per depòsits de sals minerals, bàsicament carbonat càlcic i fosfat càlcic, que poden ser molt abundants en crustacis.
La procutícula té dos capes, la exocutícula i la endocutícula, a voltes separada per la mesocutícula.
- Exocutícula. És la capa superior de la procutícula. Sol contindre pigments, que donen color a la cutícula; està composta principalment per esclerotina i, en molta menys proporció per quitina.
- Endocutícula. És la capa més interna i de major gruixa; descansa sobre l'epidermis. Està composta per una alta proporció de quitina, acompanyada de artropodina i mucopolisacáridos. En esta capa és a on s'estagen els depòsits de sals calcáreas, quan n'hi ha.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Armengol, J. et al., 1986. Artròpodes (I). Història Natural dels Països Catalans, 9. Enciclopèdia Catalana, S. A., Barcelona, 437 pp. ISBN 84-85194-84-5
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cutícula (artrópodos)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.