Anar al contingut

Cymbalaria fragilis

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Cymbalaria fragilis, és una espècie de la família Plantaginaceae, encara que en el passat el gènero Cymbalaria es trobava classificat en la família Scrophulariaceae.[1] És nativa de l'Europa mediterrànea.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una herba perenne que alcança un tamany de fins a 30 cm d'altura, densament pubescente, en pèls tectores de 0,6-0,9 mm. Tallos grossos de 0,8-1,4 mm de diàmetro, rígits, fràgils, trencadiços, no volubles, sempre verts, densament pubescentes. Fulls en llim de 4-25 × 5-30 mm, generalment alternes, opostes solament en la porció basal del talle, de reniformes a orbiculares, sanceres o en 3 lòbuls, llaugerament convexas, suculentes, en freqüència discoloras, en el envés lleument purpúreo, densament pubescentes; lòbuls subiguales, el central llaugerament major que els laterals, lleument marcats, molt més amples que llarcs, hemielípticos, obtusos, rarament apiculados; pecíol 10-40 mm, generalment tan llarc com el llim. Flors solitàries, de color blanc o lleument violáceo; pedicel 40-50 mm, en la antesis erecto-palesa i més llarc que el pecíol, en la fructificació reflexo, generalment més curt que la bràctea, alguna cosa rígit i fràgil, pubescente. Cáliz en sépals de 2-4 × 0,4-0,9 mm, aguts, densament pubescentes. Corola 12-15 mm; tubo de color blanc, en ocasions en venes de color violeta obscuro cap a la base; llavi superior en 2 lòbuls blancs, en venes de color violeta obscuro en la base; llavi inferior en lòbuls blancs, generalment sense venes obscuras, en taques violáceas en la base del paladar; paladar format per 2 notòries gibas de color blanc en taca groga en el centre, sense venes obscuras; espolón 1,5-2 mm, generalment més curt que el cáliz, cilíndric, recte, blanc. Ovari glabro. Càpsula de 2-4 mm de diàmetro, largamente pedicelada –pedicel fins a de 60 mm–, tan llarga com els sépals o llaugerament menor, glabra. Llavors 0,55-0,65 × 0,45-0,6 mm, esferoidals, sense costelles, en ornamentació finamente alveolada, en ocasions casi planes, de color pardo obscuro a negres. Té un número de cromosomas de 2n = 56.[2]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Cymbalaria fragilis va ser descrit per (Rodr.) A.Chev. i publicat en Bull. Soc. Bot. France 83: 641 1936 publ. 1937.[3][4]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en les fissures de roques calcàrees en parets verticals llaugerament sombreadas; a una altitut de 100-150 metros en l'Illa de Menorca, en els barrancs del S en la mitat occidental de l'illa.

Referències

[editar | editar còdic]
  1. «GRIN». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 17 d'octubre de 2011.
  2. Cymbalaria fragilis en Flora Vascular
  3. «Cymbalaria fragilis». IPNI. Consultat el 28 de giner de 2014.
  4. Cymbalaria fragilis en PlantList