Cymbalaria fragilis
Cymbalaria fragilis, és una espècie de la família Plantaginaceae, encara que en el passat el gènero Cymbalaria es trobava classificat en la família Scrophulariaceae.[1] És nativa de l'Europa mediterrànea.
Descripció
[editar | editar còdic]És una herba perenne que alcança un tamany de fins a 30 cm d'altura, densament pubescente, en pèls tectores de 0,6-0,9 mm. Tallos grossos de 0,8-1,4 mm de diàmetro, rígits, fràgils, trencadiços, no volubles, sempre verts, densament pubescentes. Fulls en llim de 4-25 × 5-30 mm, generalment alternes, opostes solament en la porció basal del talle, de reniformes a orbiculares, sanceres o en 3 lòbuls, llaugerament convexas, suculentes, en freqüència discoloras, en el envés lleument purpúreo, densament pubescentes; lòbuls subiguales, el central llaugerament major que els laterals, lleument marcats, molt més amples que llarcs, hemielípticos, obtusos, rarament apiculados; pecíol 10-40 mm, generalment tan llarc com el llim. Flors solitàries, de color blanc o lleument violáceo; pedicel 40-50 mm, en la antesis erecto-palesa i més llarc que el pecíol, en la fructificació reflexo, generalment més curt que la bràctea, alguna cosa rígit i fràgil, pubescente. Cáliz en sépals de 2-4 × 0,4-0,9 mm, aguts, densament pubescentes. Corola 12-15 mm; tubo de color blanc, en ocasions en venes de color violeta obscuro cap a la base; llavi superior en 2 lòbuls blancs, en venes de color violeta obscuro en la base; llavi inferior en lòbuls blancs, generalment sense venes obscuras, en taques violáceas en la base del paladar; paladar format per 2 notòries gibas de color blanc en taca groga en el centre, sense venes obscuras; espolón 1,5-2 mm, generalment més curt que el cáliz, cilíndric, recte, blanc. Ovari glabro. Càpsula de 2-4 mm de diàmetro, largamente pedicelada –pedicel fins a de 60 mm–, tan llarga com els sépals o llaugerament menor, glabra. Llavors 0,55-0,65 × 0,45-0,6 mm, esferoidals, sense costelles, en ornamentació finamente alveolada, en ocasions casi planes, de color pardo obscuro a negres. Té un número de cromosomas de 2n = 56.[2]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cymbalaria fragilis va ser descrit per (Rodr.) A.Chev. i publicat en Bull. Soc. Bot. France 83: 641 1936 publ. 1937.[3][4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en les fissures de roques calcàrees en parets verticals llaugerament sombreadas; a una altitut de 100-150 metros en l'Illa de Menorca, en els barrancs del S en la mitat occidental de l'illa.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «GRIN». Archivat des d'el original, el 24 de setembre de 2015. Consultat el 17 d'octubre de 2011.
- ↑ Cymbalaria fragilis en Flora Vascular
- ↑ «Cymbalaria fragilis». IPNI. Consultat el 28 de giner de 2014.
- ↑ Cymbalaria fragilis en PlantList
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cymbalaria fragilis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.