Cymodocea nodosa
La seba (Cymodocea nodosa) és una espècie de planta fanerógama marina, del subfilo angiosperma i de la família Cymodoceaceae.
Descripció
[editar | editar còdic]És una herba (fanerógama de les angiosperma) de fins a de 60 cm d'altura, rizomatoser, arrelada en els fondos marins. Rizoma de 2-5,5 mm de diàmetro, leñoso, en braquiblastos i raïls ramificadas en els nucs; braquiblastos de fins a de 2 cm, distanciats uns d'atres 1,2-16 cm, en 3-4(7) fulls en l'àpiç i numeroses cicatrius foliares en la base. Fulls de 16-60 cm, erectas,generalment en escamas intravaginales ± filiformes en les seues aixelles; baïna 2-12 cm, que cobrix als fulls més interns i també a les flors quan existixen, alguna cosa membranácea; lígula de 0,3-1,2 mm, lunulada, coriácea; llim 14-49 cm de llongitut i (1)1,5-5,5 mm d'esgambi, obtús, de marge serrulado, molt més marcat en l'àpiç, en (3)5-7(9) nervis principals paralels. Són plantes dioicas, és dir, que conten en flors masculines o flors femenines. Flors terminals en l'àpiç dels braquiblastos, les masculines largamente pediceladas, les femenines sésilés o subsésiles, solitàries,nuetes; pedicels 4-7(10) cm. Anteres 11-15 mm, ± ovadas, apiculadas, groguenques, en màcules rojoses. Gineceo en 2 carpelos; ovari ovoideo, sésil; estil (1)2-3 mm;estigma 22-25 mm, filiforme. Drupa (8)12-14 x (6)8-10 mm, de secció semicircular,lateralment comprimida, picuda, sésil, en 3 costelles crenuladas en l'esquena,groguenca, quan madura seca, aqueniforme; pico 1-3 mm, oblicuo, persistent. Llavors 7(10)-12 x 6-8 mm.[1]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Es troba en substrats generalment pedregosos, arenencs o fangosos; des de zones intermareales fins als 30(69)m de profunditat, en el Mediterràneu, Mar Menor i costes atlàntiques del SW d'Espanya, W de Marroc, Illes Canàries i Senegal.
Ecologia
[editar | editar còdic]Els fondos a on abunden són coneguts com sebadales en Europa i ceibadales en Cuba i en Mèxic. Es troben sobre fondos arenencs, des d'un parell de metros en les vores fins a uns 10 metros en les zones costeres arenenques, estenent-se inclús uns 30 m de profunditat.
Les seues fulles solen ser lloc de posada i d'hàbitats de numerosos espècies d'animals i vegetals com a diverses algues, crustacis (isópodos, anfípodos), gasteròpodes (caracolas, opsitobranquios, nudibranquios), menudes anémones, caballitos de mar, etc.[2] Ademés d'estabilisar el substrat en el seu sistema radicular, esta fanerógama servix com a soport per a una gran cantitat d'algues filamentosas i invertebrats, que s'instalen sobre els seus fulls, i com a lloc de desenroll d'una gran cantitat de alevines i jovenils de peixos propis dels fondos rocosos, que troben ací un ambient propici, en abundància d'aliment i sense els depredadors de les zones rocoses. D'igual forma, les praderies presenten també una fauna característica, representada per peixos com la ferrera (Lithognatus), mojarra (Diplodus) o salmonete (Mullus). El seu aspecte és semblat a l'herba d'un camp deportiu perque els seus fulls allargats i d'un vert casi transparent guarden prou uniformitat.
Segons el Catàlec Espanyol d'Espècies Amenaçades, es troba en la categoria de Vulnerable.
Taxonomia
[editar | editar còdic]Cymodocea nodosa va ser descrita per Paul Friedrich August Ascherson i publicat en Pittonia 1(10): 163–164. 1888.[3][4]
Número de cromosomas de Cymodocea nodosa (Fam. Zannichelliaceae) i táxones infraespecíficos: 2n=28[5]
- Cymodocea aequorea K.D.Koenig
- Cymodocea major (Willd.) Gran
- Cymodocea preauxiana Webb & Berthel.
- Cymodocea webbiana A.Juss.
- Kernera nodosa (Ucria) Schult. & Schult.f.
- Phucagrostis major Theophr. ex Cavolini
- Phucagrostis major Willd.
- Phucagrostis nodosa (Ucria) Kuntze
- Zostera mediterranea DC.
- Zostera nodosa Ucria
- Zostera serrulata Targ.Tozz.[6]
Noms comuns
[editar | editar còdic]- Castellà: Ucria, grama de mar, ova,[7] yerba marina.
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Cymodocea nodosa en Flora Vascular
- ↑ [1]Seba(Cymodocea nodosa)
- ↑ «Cymodocea nodosa». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 27 de decembre de 2012.
- ↑ Cymodocea nodosa en PlantList
- ↑ Chromosome numbers of the European seagrasses. Hartog, C. & al. (1987) Pl. Syst. Evol. 156: 55-59
- ↑ Sinònims en Catalogue of life
- ↑ «Cymodocea nodosa». Real Jardí Botànic: Proyecte Anthos. Consultat el 27 de decembre de 2012.
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Hartog, C. d. & J. Kuo. 2006. Taxonomy and biogeography of seagrasses. 1–23. In Seagrasses. Springer, Dordtrecht.
- ORSTOM. 1988. List Vasc. Pl. Gabon Herbier National du Gabon, Yaounde.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]- REDMIC- Repositori de Senyes Marines Integrades de Canàries
- ECOS, caracterisació i estudis de Cymodocea nodosa, consultoria i estudis mig ambientals canàries
- Els boscs marins de Canàries estan en perill - en video dels sebadales -, 20 minuts 12/2/2009
- Cymodocea nodosa.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Cymodocea nodosa» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.