Anar al contingut

Cyperus haspan

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
papir nano (Cyperus haspan)

El papir nano[1](Cyperus haspan) és una espècie de planta del gènero Cyperus. Està reportada para Veneçola en tots els estats llevat en el Districte Capital, Aragua, Carabobo, Lara, Portuguesa i Trujillo.


Descripció

[editar | editar còdic]

És una planta perenne, formant mates, en rizomas curts i suaus, dev 2–6 mm de gros; culmos triquetros (aplanados quan secs), 20–60 (100) cm d'alt. Fulls sense làmina o ocasionalment en làmines planes de fins a 30 cm de llarc. Bràcteas de l'inflorescència 2 o 3, horisontals a ascendents o erectas, (0.5) 6–18 cm de llarc, rajos 5–15, fins a 20 cm de llarc, rajos secundaris a voltes presents, fins a 20 mm de llarc, rajos terciarios rara volta presents, fins a 6 mm de llarc, capítuls digitados, 4–15 (30) mm d'ample; espiguillas 1–15, linear-lanceoladas, aplanadas, 3–18 mm de llarc i 1–1.6 mm d'ample, rojoses a café-verdosas, raquilla persistent; escamas 10–20 (40), oblongas a ovadas, 1–2 mm de llarc i ca 1 mm d'ample, mucronadas, 3-nervias, caduques; estams 3, anteres 0.3–0.5 mm de llarc; estigmes 3. Frut trígono, globoso a obovoide o elipsoide, 0.5–0.7 mm de llarc i 0.3–0.4 mm d'ample, granulós a papiloso, blanc o café-rojós.[2]

Distribució i hàbits

[editar | editar còdic]

És una espècie freqüent, es troba en sols alterats molt humits, especialment en arrossarés i tolls en pasturageés, zones norcentral i atlàntica; a una altitut de 0–1400 m; fl i fr tot l'any;[3] pantropical i subtropical.

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Cyperus haspan va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 45. 1753.[2]

Etimologia

Vore: Cyperus

Sinonímia
  • Cyperus adenophorus Schrad. ex Nees
  • Cyperus adenophorus var. aphyllus Boeckeler
  • Cyperus americanus (Boeckeler) Palla
  • Cyperus aphyllus Vahl
  • Cyperus autumnalis Vahl
  • Cyperus caespitosus Plans
  • Cyperus cancellatus Ridl.
  • Cyperus cayennensis Link
  • Cyperus efoliatus Boeckeler
  • Cyperus gracilis Muhl.
  • Cyperus gramineus Roem. & Schult.
  • Cyperus graminifolius Poir.
  • Cyperus hyemalis Pursh ex C.B.Clarke
  • Cyperus junceus Link
  • Cyperus juncoides Lam.
  • Cyperus laticulmis Spreng.
  • Cyperus leptos Schult.
  • Cyperus microcarpus Boeckeler
  • Cyperus muehlenbergii Spreng.
  • Cyperus nudus Kunth
  • Cyperus nudus var. firmior J.Presl & C.Presl
  • Cyperus nudus var. flaccidior J.Presl & C.Presl
  • Cyperus pedatus Nees
  • Cyperus planiculmis Steud.
  • Cyperus platyculmis R.Br.
  • Cyperus riparius Schrad. ex Nees
  • Cyperus stellatus Link
  • Cyperus triqueter Boeckeler
  • Cyperus tunicatus Roem. & Schult.
  • Cyperus vaginatus Link
  • Scirpus autumnalis Rottb[4][5]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Cyperus haspan L., Papir nano (World flora)» (en és). Plntnet. Consultat el 2024-12-03.
  2. 2,0 2,1 «Cyperus haspan». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 11 de maig de 2013.
  3. Moreno 24742, Stevens 7813;
  4. Cyperus haspan en PlantList
  5. «Cyperus haspan». World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 11 de maig de 2013.