DBCP
El DBCP o 1,2-dibromo-3-cloropropano en fòrmula (C3H5Br2Cl) és un plaguicida prohibit, baix totes les formulació, per ser perillós per a la salut humana.
Resum de la mida de prohibició
[editar | editar còdic]- El registre es va suspendre, en Canadà, en el 1977, no està permés l'us en el control de plagues des del 31 de decembre de 1978.
- Data d'entrada en vigor de la mida reglamentària ferma: 01/01/1978
- Efecte previst de la mida reglamentària ferma en relació en la salut humana: El producte químic no està més registrat per a l'us en el control de plagues en varis països que han adherit al Conveni de Róterdam, per eixemple: Canadà.
El DBCP és l'ingredient actiu d'un nematicida usat com fumigante del sol.
Perills i riscs coneguts respecte a la salut humana
[editar | editar còdic]- Sospita carcinogenicidad despuix dels resultats dels estudis preliminars en l'alimentació.
- Sospita esterilidad en els treballadors industrials com a resultat de l'exposició.
El DBCP és un moderat depresante del sistema nerviós central i és irritante per als ulls, pell i tram respiratori. La sobre exposició aguda dels humans a el DPCB per inhalació pot causar efectes en el sistema nerviós central, en síntomes com a somnolència, narcosis, mal de cap, nàusea, mareig, cansanci i congestió pulmonar. S'ha reportat que l'exposició a inhalació crònica afecta al fege i renyó de rates i rates.
| DBCP (2 estereoisómeros) | |
|---|---|
-1,2-Dibrom-3-chlorpropan_V2.svg) (R)-configuració |
-1,2-Dibrom-3-chlorpropan_V2.svg) (S)-configuració |
L'exposició crònica ocupacional a el DBCP va ocasionar disminució del número d'esperma en els hòmens, aixina com més naiximent de femelles que de varons i infertilitat, no obstant, no es va notar associació entre l'exposició paternal i els defectes de naiximent, prematurs, mortalitat o abort espontàneu.
En conills exposts crónicamente a el DBCP per inhalació varen ser observats efectes en els testículs i decremento en el número d'esperma. No hi ha senyes humanes disponibles per a evaluar la carcinogenicidad de el DBCP en l'home, no obstant, rates i rates expostes per inhalació varen desenrollar tumors nassals.
El DBCP està considerat com a provable carcinógeno humà per la EPA U.S.[1] i com a possible carcinógeno humà per la IARC[2]
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «DBCP» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.