Dahlia

Archiu:Syrphe à ceintures sur un dahlia en novembre.jpg

Dahlia (Dahlia)

Dahlia (nom comú dalia) és un gènero de plantes en flors de la família de les asteráceas (Asteraceae). És la flor nacional de Mèxic. El gènero Dahlia va ser descrit per Antonio José de Cavanilles i publicat en Icones et Descriptiones Plantarum 1(3): 56–57. 1791. La espècie tipo és Dahlia pinnata

Nom

El primer nom donat a esta flor en l'idioma náhuatl va ser atlcocotlixochitl, que ve de: a-tl (aigua), coco-tli (tubo) i xochitl (flor), i que significa "flor dels tallos d'aigua"; tal com ho descriu Francisco Hernández de Toledo en el llibre Història Natural de Nova Espanya, v. 1, 156:

“El aztaxóchitl o flor de garza, que uns atres criden Quaiztal-Acocoxóchitl (flor) és una herba en raïls com a fibres d'a on broten tallos en fulls ralas com de albahaca, serrades, casi sempre en grups de tres, i en l'extrem dels tallos flors grans contingudes en cálices escariosos, i el centre de les quals és roig en taques grogues i està rodejat de fulls ralas, llargues i blanques en roig. Només s'usa la flor. Naix en Mèxic.”

A l'igual ho explica Hernando de Alvarado Tezozómoc:

"Tenien en els estanys, i la seua terra Aztlán un Cú, i en ella el temple de Huitzilopochtli, ídol, Deu d'ells, en la seua mà una flor blanca, en la pròpia branca del grandor d'una rosa de Castella, de més d'una vara en llarc, que criden ells Aztaxóchitl, de suau olor".

Un tercer estudi portat a terme pel Dr. Francisco Hernández de Toledo en el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

i publicat en el títul "Quatre Llibres de la Naturalea i Virtuts de les Plantes i Animals, d'Us Medicinal en la Nova Espanya", cita esta planta en el capítul VI:

"Criden acocotli (tubo aquàtic), a esta herba els de Quauhnáhuac (hui Cuernavaca), i els de Tepuztlán (hui Tepoztlán), chichicpatli (medicina amarga), la qual té fulls com el nardo montano, pero dividides en cinc hojuela, plenes de sens, les quals en els extrems dels tallos, que són d'un pam de llarc, prims i rollizos, tenen les flors a manera d'estreles sobre color groc a roig, té dos raïls semblants a bellotes, que s'arrematen en dos #bri, per la part exterior negres i per l'interior blanques, sembla en alguna manera que pertany a les espècies de ligustico".

Orige

La dalia és una espècie originària dels boscs templats del sur i centre de Mèxic. Els mexicas la varen cultivar i varen denominar 'xicaxochitl', segons pareix derivada de xicama i xóchitl, que significa flor de jicama perque la planta es reproduïx per bulbos. Els espanyols, els qui la varen cridar jicamite, la varen dur a Espanya. Està considerada la Flor Nacional de Mèxic.

Les flors d'este gènero són molt apreciades per la seua bellea ornamental. A lo llarc de l'història s'han pagat grans sumes de diners per a adquirir llavors de les varietats més belles. Inclús es va crear la Societat Nacional de la Dalia en Gran Bretanya en 1881 (National Dahlia Society).

Des de que varen aplegar a la península de Yucatán en 1519, els espanyols no varen deixar de sorprendre's davant l'extraordinària bellea del territori. En 1570, el mege del rei Felipe II, Francisco Hernández de Toledo, va ser enviat en la tasca de mamprendre una exploració de les noves terres i reportar tot lo que trobara. En el seu llibre, "Història de les Plantes de la Nova Espanya", Hernández reporta dos espècies de dalias conegudes pels azteca com acocotli i cocoxochitl, que significa "pipa d'aigua o bastó d'aigua".

En 1789, el director del Jardí Botànic de la Nova Espanya, Vicente Cervantes, va enviar les primeres llavors de dalia al sacerdot i botànic Antonio José de Cavanilles del Real Jardí Botànic de Madrit. Les llavors varen produir flors de lluents colors, raó per la qual varen començar a cultivar i seleccionar les més belles per a generar les grans flors que ara veem. Cavanilles, qui va descriure per primera volta la planta, la va nomenar Dahlia en honor al botànic suec Anders Dahl. Cavanilles es va encarregar d'enviar llavors a diferents jardins botànics en Europa: Berlín, Dresde, París i Montpeller. També es va encarregar d'enviar-li llavors a l'esposa de l'embaixador britànic en Espanya, Lady Holland. Va ser aixina com va aplegar fins a Londres.

El nom dalia s'usa comunament en casi tot lo món, llevat en Rússia i en Ucrània a on li la crida georgina/jorjina. Va ser descrita per primera volta pel botànic i mege espanyol Francisco Hernández de Toledo que havia aplegat a Mèxic per a estudiar la seua flora i la seua fauna. Pero fins a 1780 no va aplegar la planta a Europa; va ser quan el naturaliste espanyol Antonio José Cavanilles, sent director del Real Jardí Botànic de Madrit va voler millorar el seu aspecte i les seues instalacions, per a lo que va manar dur prou llavors, Cavanilles la va cultivar i va conseguir una varietat que va nomenar Dahlia variabilis, en honor del botànic suec Anders Dahl. En l'any 1804, el naturaliste i explorador alemà Alexander von Humboldt va enviar unes atres tantes llavors a Berlín. Se sap que l'emperatriu de França Josefina era una entusiasta d'esta flor i en el seu jardí del castell de Malmaison, en el departament d'Alts del Sena, prop de París, tenia una preciosa colecció en distints eixemplars. A Anglaterra no va aplegar fins al cap de les guerres napoleòniques. L'afició per esta flor va ser en aument i en 1820 ya hi havia disponibles més de 100 varietats i en 1840, més de 2000.

La dalia en Mèxic

Esta planta és molt significativa per a Mèxic, puix està lligada a la seua cultura, història i tradició. Prova d'això són totes les activitats que es realisen en este país des de fa més de 10 anys, quan es va constituir l'Associació Mexicana de la Dalia. La dalia és una planta originària de Mèxic i posseïx característiques molt particulars que l'han colocat en l'estranger com una de les flors més belles i és la planta que posseïx el major número de varietats entre totes les espècies vegetals, aplegant a registrar-se més de 50 mil en la Societat Real d'Horticultura d'Anglaterra.

La Associació Mexicana de la Dalia o Acocoxochitl, A.C. (AMD) va informar que alguns dels principals estats productors de dalia són la Ciutat de Mèxic, Tlaxcala, Nou #León, Pobla i estat de Mèxic. Va resaltar que la planta posseïx raïls en forma de camotes, els quals són comestibles i medicinals, ara s'està cultivant en zones rurals per a produir té a partir de péntols de camote de dalia, per a que siguen consumits en fins medicinals. Les flors alcancen tamanys que van des de 6 a 30 centímetros de diàmetro, i una gama que cobrix tot l'espectre de colors, incloent els bicolores i variegados, llevat el blau i vert.

L'Associació Mexicana de la Dalia o Acocoxochitl, A.C., el Consell Mexicà de la Flor, el Comité Nacional Sistema Producte Flores i Ornamentals, i atres institucions, varen acordar en 2007 que el 4 d'agost quedara instituït com el Dia Nacional de la Dalia. L'AMD va apuntar que la bellea d'esta flor va ser reconeguda en Mèxic per productors i la societat des dels temps de Netzahualcóyotl i Moctezuma, els qui varen manar emissaris per a que les colectaran i posaren en els seus famosos jardins del Tezcutzingo i Oaxtepec. La celebració va incloure la 47 Exposició Nacional de la Dalia, que va iniciar el 30 de juliol en els Vivers de Coyoacán, Ciutat de Mèxic, i va continuar en el 8.º Trobada Sobre Coneiximents de la Dalia en Mèxic, en el Parc Xochitla, Tepotzotlán, Estat de Mèxic, els dies 14 i 15 d'agost. En açò es va buscar difondre i promoure el coneiximent i importància que té esta planta com a símbol de la floricultura mexicana.

Descripció

El gènero Dahlia forma partix de la família Asteraceae (compostes). La majoria de les dalias són plantes herbáceas o arbustivas, a voltes epífitas o trepadoras. Les herbáceas són anuals, puix el seu fullage desapareix en l'hivern, pero les seues raïls tuberosas queden enterrades, d'a on broten noves plantes en la següent estació de pluges. Les arbustivas són perennes i en lo general tenen raïls tuberosas molt desenrollades. Els seus tallos són buits (d'ahí el seu nom en Náhuatl “Acocoxóchitl”) o compactes i, els fulls són oposts o verticiladas (s'originen al voltant d'un mateix punt i es distribuïxen en diferents direccions), simples a tres voltes compostes. El fullage varia entre làmines sanceres i làmines dividides.

Les flors estan formades de vàries estructures (compostes) que en conjunt es denominen cabezuelas: flors líguladas (en forma de llengua) ubicades a l'exterior, l'apariència del qual és similar a la d'un pétal (blanques, morades, grogues o roges); i les tubulars o flors de disc (grogues o morades), que semejan un plat, abdós estan dispostes sobre una base comuna cridada receptàcul. En conjunt formen la cabezuela o capítul. En l'actualitat, les dalias que nosatres cridem dobles han incrementat el número i tamany de flors líguladas. Els fruts són secs d'una sola llavor i indehiscentes “aquenios” de forma oblanceolada. Els fulls semblen ser més diverses entre les espècies, que les mateixes flors.

La dalia, flor nacional de Mèxic

El 13 de maig de 1963, en el Diari Oficial de la Nació (SAGAR, 1963), el president Adolfo López Mateos va expedir un decret pel qual va declarar a la dalia com a símbol de la Floricultura Nacional, en les següents consideracions:

• Que la república mexicana posseïx una gran diversitat de flors natives d'especial valor estètic, ornamental i econòmic, entre les que es troba la flor de dalia.

• Que les flors mexicanes, per les seues característiques peculiars, han mereixcut distinció tant en el país com en l'estranger, i entre elles particularment la flor de la dalia.

• Que l'admiració a dita flor, va motivar a que una de les espècies fora distinguida en el nom de Dahlia Juárez, en honor del Benemérito de les Américas, Dn. Benito Juárez.

La dalia també ha segut proposta com a flor nacional per institucions oficials i particulars, entre els que poden citar-se: la Societat Botànica de Mèxic, periòdic Excélsior i la Confederació Nacional de Floricultores i Viveristas de la República Mexicana, sent el seu president el Profr. Luis Just Carrión Tejeda.

La Societat Mexicana de la Dalia és molt recent, es va formar el 12 d'octubre de 1995, en la finalitat d'investigar els antecedents històrics, #diagnosis, ubicació taxonómica, importància econòmica, propagació, cultiu i difusió de les dalias selvades i cultivades, aixina com la formació d'un banc de germoplasma, el qual constituirà la base dels treballs sobre el gènero i inclourà les més de 30 espècies fins ara reportades, aixina mateix establir un banc d'informació sobre dalias disponible per a tots els socis i amics aficionats a elles, aixina com als cultivadores i comerciants.

La cantitat de formes o tipos distints de dalia és innumerable. Tots els anys apareixen varietats noves entre els viveristas i cultivadores europeus aficionats a estes plantes, en distints països es fan concursos, exposicions i congressos internacionals per a presentar-les. La duració dels cultivares a voltes és efímera, passen de moda i deixen de cultivar-se.

Hui dia existixen numeroses societats europees de dedicades a l'estudi i el foment del cultiu d'esta espècie. Donada la gran cantitat de noms de cultivares, que ya en 1934 superava els 14,000, la Real Societat d'Horticultura Anglesa (que va ser designada en 1966 com una Autoritat Internacional de Registre) va publicar una llista en 1969 que contenia més de 15,000 noms, de vàries parts del món, pero fins a la data no s'ha conseguit fer un registre definitiu de les diferents varietats (Huxley et al., 1999).

És tanta la fascinació dels europeus per les dalias que les ampren en qüestions amoroses atribuint-los l'estrany significat simbòlic de “presagie” i per això, es creu que enviar un ramillete de dalias deixa sobre entesa la proximitat d'un alegre succés. Per als enamorats obsequiar esta flor és com una bestreta d'una declaració d'amor. Actualment existixen 41 associacions internacionals interessades en el cultiu i difusió de la dalia, entre elles es troben:

• La Societat Nacional de la Dahlia en el Regne Unit.

• La Societat Americana de la Dahlia (ADS).

• Atres agrupacions de Nova Zelanda.

• En països europeus: França i Alemània.

• En Mèxic, l'Associació Mexicana de la Dalia o Acocoxochitl, A.C.

Exposicions i jardins

La flor va aplegar a Europa a finals de el

Sigles:	[[Sigle {{{sa}}} |Sigle {{{sa}}}]] [[Sigle {{{sigle}}} |Sigle {{{sigle}}}]] [[Sigle {{{sp}}} |Sigle {{{sp}}}]]
Décades:	[[Anys {{{década}}}00 |Anys {{{década}}}00]] [[Anys {{{década}}}10 |Anys {{{década}}}10]] [[Anys {{{década}}}20 |Anys {{{década}}}20]] [[Anys {{{década}}}30 |Anys {{{década}}}30]] [[Anys {{{década}}}40 |Anys {{{década}}}40]] [[Anys {{{década}}}50 |Anys {{{década}}}50]] [[Anys {{{década}}}60 |Anys {{{década}}}60]] [[Anys {{{década}}}70 |Anys {{{década}}}70]] [[Anys {{{década}}}80 |Anys {{{década}}}80]] [[Anys {{{década}}}90 |Anys {{{década}}}90]]
[[Anex:Taula anual sigle {{{sigle}}}|Taula anual sigle {{{sigle}}}]]

en a on va cridar l'atenció per les seues propietats medicinals i alimentícies, pero va ser més l'impacte que va causar per la bellea i diversitat de les seues flors, que pràcticament en uns pocs anys va conquistar a tot el continent, sent el centre d'atenció dels jardins d'Espanya, França, Anglaterra, Holanda, Bèlgica i Suïssa. Va ser tal l'atenció que li varen donar els fitomejoradores, que en uns pocs anys varen desenrollar múltiples formes i colors de flors, sense igual en el regne vegetal, a penes equiparable a lo que es va conseguir en la flor de crisantem.

En els anys 1820 a 1830, les dalias estaven de moda i els seus preus varen pujar considerablement. Els especialistes les varen catalogar pronte en la categoria de "flor decorativa". Tot lo món volia tindre dalias en el seu jardí. Tant èxit va alcançar que va començar a fer ombra al crisantem (una de les flors favorites) i es va organisar en paralel en esta última una série d'exposicions. La dalia era cridada "flor d'exposició o de fantasia". D'ahí als creus en atres plantes o en elles mateixes no va haver més que un pas. En 1828 varen aparéixer les dalias nanes. En 1840, dalias pompón i liliput. En 1870, les dalias cactus i dalias de fantasia. En 1900, dalias collettes. En 1940, dalias nenúfar.

Les dalias no han perdut la seua importància com a flors de jardí, pero sí varen deixar a un costat la seua popularitat com a flors d'exposició fins a l'any 2004, que el museu Botànic, el responsable de l'arribada a Europa d'esta flor, va organisar una important exposició en més de 500 eixemplars.

Varietats

Varietats de dalias

• Dahlia "Firebird"
• Dahlia "G.F. Hemerick"
• Dahlia "Garden Wonder"
• Dahlia "Gina Lombaert"
• Dahlia "Glorie Van Noordwijk"
• Dahlia "Glorie Heemstede"
• Dahlia "Glory F. Hemerick"
• Dahlia "Glow"
• Dahlia "Hartenaas"
• Dahlia "Hit Parade"
• Dahlia "House of Orange"
• Dahlia "La Gioconda"
• Dahlia "Lady Lindo"
• Dahlia "Lavender perfection"
• Dahlia "Lucky Number"
• Dahlia "Musette"
• Dahlia "Nuit d'été"
• Dahlia "Orange Nugget"
• Dahlia "Orange Wealt"
• Dahlia "Park Princess"
• Dahlia "Patty"
• Dahlia "Pianella"
• Dahlia "Plaja blanca"
• Dahlia "Pomponnette"
• Dahlia "Popular Guest"
• Dahlia "Prefere"
• Dahlia "Preference"

• Dalia "Nom propi de dòna"

Enllaços externs

Plantilla:EL https://www.dahlia.org/guide/dahlmain.html

• http://www.botanik.de/image-galleries/dahlien

https://www.eattheweeds.com/dahlia-pinnata/ https://www.revista.unam.mx/vol.7/num11/art90/int90.htm

• http://daliaoacocoxochitl.com.mx/ [1] archivat en Wayback Machine. oficial de l'Associació Mexicana de la Dalia

Bibliografia

• Bye, R. i I. Linares. En prensa. Biodiversity prospection in colonial Mèxic: ornamental plants of New Spain. En A. Rea and Alana Cordy-Collins (eds.) Ethnobiology. Conference Tucson, AZ: University of Arizona.
• Cavanilles A. J. Icones et Descriptiones Plantarum 1: 57, 1791.
• De la Creu, M. i J. Badiano.1964. Libellus de Medicinalibus Indorum Herbis. Mèxic, D.F. Institut Mexicà del Segur Social. 394 p.
• Hammett, Keith. The World of Dalias. London: Kaye and Ward, 1980, 132 p.
• Hansen H. V., J. P. Hjerting. The early history of the domestication of Dahlia (Asteraceae, Heliantheae) with emphasis on the period 1791–1836 including observations on taxonomy, chromosome numbers, biochemistry, biosystematics, ray colour inheritance, and ray colour designation within the genus: The Botanical Garden. University of Copenhagen, Denmark, 2000.
• Hernández, F. Història de les plantes de la Nova Espanya. 3 Vols. Mèxic, 1946, D.F.

• Huxley, A.; M. Griffiths; M. Levy. Dictionary of Gardening 2. The New Royal Horticultural Society, 1999.
• Estany, C. A. Variabilitat genètica i distribució geogràfica de la Dahlia (Dahlia spp) i possible utilisació en la seua mejoramiento genètic: Marque teòric. Resum de l'III Congrés Nacional d'Horticultura Ornamental. Cuernavaca, Morelos, Mèxic, 1992.
• Mejía, M. J. M., De la Creu, D. R. i Zamorano, M. J. J. La dalia com un recurs genètic mexicà. Resum de l'III Congrés Nacional d'Horticultura Ornamental. Cuernavaca, Morelos, Mèxic, 1992.
• Reis, J. i G. Treviño. Història i cultiu del gènero Dahlia (Compositae). Bolletí Amaranto. Any 6 número 3. 8 i 9 pp., 1993.
• Reis, J.; C. Brachet; J. Pérez; i A. Gutiérrez. Cactáceas i atres plantes natives de la Cañada de Cuicatlán, Oaxaca. CFE, SMC, IBUNAM, CNANP, CUICATLAN, A. C. 47p. 2004.
• Saar, D. I.; N. O. Polans; P.D. Sorensen. A Phylogenetic Analysis of the genus Dahlia (Asteraceae) based on internal and external transcribed spacer regions of nuclear ribosomal DNA. Systematic Botany 28: 627-639, 2003.
• Saar, D. I; P.D. Sorensen i J. P. Hjerting. Dahlia campanulata and D. cuspidate, (Asteraceae, Coreopsideae): Two New Species from Mexico. Acta Botànica Mexicana 64: 19-24, 2003.
• Sorensen, P. D. Revision of the genus Dahlia (Compositae, Heliantheae- Coreopsidinae). Rhodora 71: 309-416, 1969.
• Velázquez Guadarrama, A.; J. Cuadriello; D. Dorotinsky Alperstein; M. J. Escampe Lliberal; F. Ramírez; Á. Ruiz de Gurza. 2004. La Colecció de Pintura del Banc Nacional de Mèxic. Catàlec – Sigle XIX. Mèxic, DF: Foment Cultural Banamex, A.C. Toms I & II.
• Elliot, B. Flora. Història ilustrada de les flors de jardí. The Royal Horticultural Society. Editorial Cartago, Palma de Mallorca.
• Grobet R. 1982. El peregrinar de les flors mexicanes. José Mariano Mociño i Losada. Companyia Editorial Continental. Mèxic.
• Stout C. H. 1922. The Amateur’s Book of the Dahlia. Doubleday, Page & Company. Regne Unit.
• Whitley G. R. 1985. The medicinal and and nutritional properties of Dahlia spp. Journal of Ethnopharmacology. 14(1): 75-82