Darya-ye Noor

Darya-ye Noor

Resa Pahlavi duent el diamant en el seu gorro

El Darya-ye Noor (persa: دریای نور, "Mar de llum", o "Oceà de llum"), és un dels diamants més grans del món, en un pes estimat de 182 quilats (36 grams). El seu color, rosat pàlit, és un dels més difícils de trobar en els diamants. És part de les Joyes de la Corona Iraní, depositades en el Banc Central d'Iran en Teheran.

Història

Este diamant, com el Koh-i-Noor, va ser extret en una de les mines de Kollur (en la regió de Golconda en l'Índia), i era propietat dels emperadors mogoles. En 1739, Nadir Shah d'Iran va invadir el nort d'Índia, ocupant Delhi, massacrant a molts dels seus habitants. Com a pagament per tornar la corona de l'Índia a l'emperador mogol, Muhammad es va dur tot el tesor dels mogoles, incloent el Darya-ye-Noor, ademés del Koh-i-Noor i el Tro del Pavo real. Tots estos tesors varen ser duts a Iran per Nadir Shah, i el diamant Darya-ye-noor ha permaneixcut allí des de llavors.

Despuix de la mort de Nadir Shah, la gema va ser heretada pel seu net, Shahrokh Mirza. Despuix va ser propietat de Khan Khozeimeh, i més alvance, va pertànyer a Lotf Ali Khan Zand, membre de la dinastia Zand d'Iran. Agha Mohammad Khan, fundador de la dinastia Qajar, va derrotar als zans, i el Darya-ye-noor va passar a mans dels Qajar.

Fath Ali Shah Qajar té el seu nom inscrit en una de les cares del diamant. Nasser-al-Din Shah Qajar solia usar-ho en un braçalet. Aparentment creïa que este diamant havia pertanygut a Ciro el gran. Quan els braçalets varen deixar d'estar de moda, ho va usar com a fermall. A voltes, la gema quedava a càrrec d'altes personalitats del país, com un honor. En el temps, es va mantindre en el museu de tesors del Palau de Golestán, fins que Mozaffar al-Din Shah Qajar ho va usar com a decoració en el seu gorro mentres visitava Europa en 1902. Resa Shah, fundador de la dinastia Pahlavi, va usar el diamant com a element decoratiu de la seua gorra militar durant la seua coronació en 1926, i també es va usar durant la cerimònia de coronació de Mohammad Resa Shah Pahalavi en 1967.

Possible associació

Dibuix del diamant Gran Taula, segons la descripció de Jean-Baptiste Tavernier

En 1965, un equip d'investigació canadenca va aplegar a la conclusió de que el Narya-i-Noor va poder haver segut part d'un gran diamant rosat que havia estat en el tro de l'emperador mogol Shah Jahan, i que havia segut descrit en el diari del joyer francés Jean-Baptiste Tavernier en 1642, qui ho va cridar «Diamanta Gran Table». Este diamant va poder haver segut tallat en dos peces; la peça gran és el Darya-i-noor; la peça chicoteta que es creu que pesa 60 quilats (12 grams), seria el diamant Noor-ul-Ain, encastrar en una tiara també en la colecció imperial iraní.