Anar al contingut

Dawes (cràter marcianà)

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Dawes (cràter marcianà)

Dawes és un cràter d'impacte localisat en el quadràngul Sinus Sabaeus de Mart, en les coordenades 9.2 S de latitut i 38 I de llongitut. Té aproximadament 191 km de diàmetro, i deu el seu nom a William R. Dawes (1799–1868), un astrònom britànic, principal defensor en la seua época de l'idea de que Mart dispon d'una atmòsfera prima.[1] Dawes va supondre que l'atmòsfera de Mart era prima perque les marques superficials en el planeta podien ser fàcilment observades.[2]

Archiu:Dawes Crater.USGS
Sol del cràter Dawes mostrant cràters d'impacte recents. Ampliant l'image, es veuen les eyecciones de color obscur d'alguns cràters que es varen formar quan l'impacte va alcançar una capa obscura.
Archiu:Sinus Sabaeus map.S.
Mapa del Quadràngul Sinus Sabaeus, rotulat en els noms dels principals elements. Els rectànguls de colors representen les chafades d'image de la Mars Global Surveyor.

Els cràters d'impacte generalment presenten un brocal format pels materials eyectados, en contrast en els cràters volcànics, que normalment no tenen un brocal o depòsits de materials expulsats en la colisió. Tan sol els cràters majors (de més de 10 km de diàmetro) normalment posseïxen un cim central,[3] causada pel rebot del sol del cràter que seguix a l'impacte.[4] A voltes els cràters trauen a la superfície capes que estaven enterrades, sent impulsades a la superfície les roques de nivells profunts. D'ahí que els cràters poden mostrar l'estructura de les capes profundes baix la superfície.

Per qué els cràters són importants

[editar | editar còdic]
Image parcial del cràter Dawes que mostra la paret esquerra erosionada i dunes sobre el sol del cràter a la dreta. Image presa en la cambra CTX (Mars Reconnaissance Orbiter).

La densitat de cràters d'impacte sol determinar les edats de la superfície de Mart i d'atres cossos del sistema solar.[3] El més vell la superfície, el més present de cràters. Formes de cràter poden revelar la presència de gèl de terra.


L'àrea al voltant dels cràters pot ser rica en minerals. Sobre la superfície de Mart, la calor de l'impacte fon el gèl del terreny. L'aigua del gèl en fondre's dissol minerals, i despuix els deposita en clavills o falles produïdes per l'impacte. Este procés, cridat alteració hidrotermal, és una manera important en la que es produïxen depòsits de menas. Àrees al voltant dels cràters de Mart poden ser riques en menas útils per a la colonisació futura del planeta.[5] Estudis realisats en la Terra demostren que els cràters d'impacte poden produir clavills, i que venes de minerals secundaris poden ser depositades en els clavills.[6][7][8] Imàgens dels satèlits que orbitan Mart han detectat clavills propencs a cràters d'impacte.[9] Estos impactes produïxen grans cantitats de calor, en conseqüència, l'àrea afectada per una gran colisió pot tardar centenars de mils d'anys en gelar-se.[10][11][12]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. «Gazetteer of Planetary Nomenclature». USGS.
  2. Glasstone, S. (1968). The Book of Mars, Washington D.C.: NASA.
  3. 3,0 3,1 http://www.lpi.usra.edu/publications/slidesets/stones/
  4. Hugh H. Kieffer (1992). Mars, University of Arizona Press. ISBN 978-0-8165-1257-7.
  5. http://www.indiana.edu/serra/papers/2003/Patterson.html
  6. Osinski, G, J. Spray, and P. Llig. 2001.
  7. http://www.ingentaconnect.com/content/arizona/maps/2005/00000040/00000012/art00007
  8. Pirajno, F. 2000.
  9. Head, J. and J. Mustard. 2006.
  10. name="news.discovery.com"
  11. Segura, T, O. Toon, A. Colaprete, K. Zahnle. 2001.
  12. Segura, T, O. Toon, A. Colaprete, K. Zahnle. 2002.