De matèria medica
Perí Hýels Iatrikés[1] (Περί ὕλης ἰατρικής en el grec original), més coneguda com De matèria medica (Sobre la matèria medicinal en espanyol), és una obra en cinc volums escrita per Dioscórides i precursora de la farmacopea moderna. En el prefacio es descriu l'objectiu de l'obra: "sobre la preparació, propietats i proves de drogues". El text descriu unes 600 plantes medicinals, incloent la mandrágora, uns 90 minerals i al voltant de 30 substàncies d'orige animal. A diferència d'atres obres clàssiques, este llibre va tindre una enorme difusió en l'Edat Mija tant en el seu original grec com en atres llengües, tals com el llatí i l'àrap.
Escrita al voltant de 65 d. C., el més antic còdex que es conserva de l'obra data de començos de el VI i va ser copiat per a us de la patricia romana Anicia Juliana, filla de l'emperador Anicio Olibrio. Este manuscrit té un total de 491 folis i casi 400 ilustracions a pàgina completa. En 1569 va ser adquirit per l'emperador Maximiliano I i es conserva en la Biblioteca Nacional d'Àustria. És conegut com Codex Vindobonensis (Còdex de Viena) o, simplement, com el Dioscórides de Viena.
L'obra va ser traduïda per primera volta a l'àrap en el IX, en el Bagdad abasí. En el sigle següent, l'emperador bizantí Constantino Porfirogéneta va enviar un eixemplar del llibre en grec com a present al califa cordovés Abderramán III, que va ser traduït a l'àrap per un monge cridat Nicolás en l'ajuda del judeu Hasdai ibn Shaprut. Es va imprimir per primera volta, en llatí, en 1478, en Colle vaig donar Val d'Elsa (Toscana) per Pedro Paduano. Va ser traduït al espanyol per Andrés Estany.
De matèria medica va ser coneguda durant l'Edat Mija en grec, en llatí i en àrap —que en eixe llavors eren les tres llengües utilisades per als texts científics—, lo que va originar l'aparició de múltiples còpies en les que es varen agregar canvis que corrompieron el text original.[2]
L'incorporació al món de l'imprenta del text de Dioscórides es va fer en dos etapes. Primer es va imprimir en 1478 la que en alguns texts s'ha considerat com la seua edició princeps, pero que en realitat és un compendio farmacològic redactat en l'Escola de Salerno, conegut com el Dyoscorides, que afegia al text original alguns agregats de Galeno, Isidoro i uns atres en comentaris de Pietro d'Abano. La primera edició del llibre de Dioscórides, ya parcialment depurada d'afegitons medievals, va ser portada a terme per l'impressor veneciano Aldo Manuzio en 1499.[2]
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Janick1, Jules; Harry S. Paris i David C. Parrish (2007) (en anglés) «The Cucurbits of Mediterranean Antiquity: Identification of Taxa from Ancient Images and Descriptions.» en Ann Bot (2007) 100 (7): 1441-1457. doi: 10.1093/aob/mcm242 (publicada en llínea en octubre 2007). Annals of Botany. Consultat el 16 de giner de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 MIGUEL ALONSO, Aurora, «Les edicions de l'obra de Dioscórides en el sigle XVI. Fonts textuals i iconográficas», en LAGUNA, Andrés, Pedacio Dioscórides Anazarbeo. Sobre la matèria medicinal i dels verins mortíferos, edició de 1566, Madrit, Fundació de Ciències de la Salut, 1999
Bibliografia
[editar | editar còdic]- Sobre De matèria medica
Grout, J. (2007). Encyclopaedia Romana: De Matèria Medica. University of Chicago. Consultat 4 d'agost de 2009.
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «De materia medica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.