Dedun

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Dedwen»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Representació de Dedun i Tutmotsis III

Dedun, Dedún, Deduén o Dedwen va ser en la mitologia egípcia, un deu del sur d'Egipte, adorat en Nubia a lo manco des de l'any 2400 a. C.

Iconografia[editar | editar còdic]

Hi ha escassa informació sobre la seua naturalea original, encara que se sap que va escomençar representat com a home jove procedent del sur i com a falcó. A partir de l'Imperi Nou, va ser representat com un lleó.

Mitologia[editar | editar còdic]

En l'Imperi Mig d'Egipte, durant el domini egipcíac sobre Kush, va ser el deu de l'incens, associat als ritos funeraris i protector dels gobernants difunts (de Nubia). La seua funció principal era la crema de l'incens en els naiximent reals per a alluntar als genis malèfics.

La crema d'incens, procedent de Nubia, es va convertir en algo molt important en les estàncies del rei per a purificar l'aire i aüixar als mals esperits, ya que l'incens era, en eixa época, un material de lux extremadament costós, va aportar una gran prosperitat a Nubia, i Dedun es va convertir en eixa regió en el deu de la prosperitat i l'abundància (bona fortuna).

Alguns documents parlen d'un gran incendi en un complex de temples compartit per diversos deus, que va poder haver començat en un temple de Dedun, d'ahí que se li associe en l'intent de destrucció d'atres deus.

En els últims temps, va ser considerat la personificació del Sur, com Ha lo va ser de l'Oest, Sopedu de l'Est i Sobek del Nort.

Apareix en el mit de la Deesa Lluntana, acompanyant a Shu en busca de Sejmet per a fer-la entrar en raó. També forma part de la chicoteta Eneada.

Cult[editar | editar còdic]

En els Texts de les Piràmides apareix com a Senyor de Nubia i Senyor de Punt, pero no hi ha constància de que fora adorat al nort d'Asuán. Era protector de la fortalea de Semna. Tutmotsis III, de la dinastia XVIII, va manar construir temples en el seu honor en el-Lesiya i en Uronarti, en el desert de Nubia. Una chicoteta capella en el seu honor ha segut salvada de les aigües del llac Nasser i instalada en la nova Kalabsha.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Castel, Elisa. Gran Diccionario de mitología egipcia. Alderaban, 2002
  • Lichtheim, Miriam (1975). Ancient Egyptian Literature, vol 1. London, England: University of California Press. ISBN 0-520-02899-6
  • «The Gods of Ancient Egypt - Ament». touregypt.net
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons