Defecte Frenkel
Un defecte de Frenkel és un tipo de defecte puntual en sòlits cristalins en el que un àtom es desplaça de la seua posició en la ret a un lloc intersticial, creant una vacant en el lloc original i un defecte intersticial en la nova ubicació dins del mateix element sense canvis en les propietats químiques.[1]
El fenomen du el nom del físic soviètic Yakov Frenkel (1894-1952), que ho va descobrir en 1926.[2]
Definició
[editar | editar còdic]Un «defecte Frenkel», un «parell Frenkel» o un «desorde Frenkel» és un tipo de defecte puntual en una ret cristalina. El defecte es forma quan un àtom o ion més menut (usualment un catión) deixa el seu lloc en la ret, creant una vacant i es convertix en intersticial estajant-se en un lloc propenc. El seu principal mecanisme de generació és per irradiació de partícules, ya que la seua concentració d'equilibri segons la distribució de Boltzmann és molt menor que la distribució de vacants pures, per la gran energia necessària per a la creació dels àtoms intersticiales associats.
En el cas d'un cristal iònic, els cationes són més menuts que els aniones; són predominants els defectes Frenkel dels cationes. Este tipo de defectes són els que conferixen movilitat iònica al sòlit.
Este defecte és ilustrat en un eixemple de clorur de sodi.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ (1997) Physical Ceramics: Principles for Ceramic Science and Engineering, 1st edició, John Wiley & Sons, pp. 102–107. ISBN 0-471-59873-9.
- ↑ Zeitschrift für Physik.Springer.35(8)
- 652–669.doi:10.1007/BF01379812.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Defecto Frenkel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.