Delta fluvial invertida
Una delta fluvial invertida, també denominat delta interior o delta interna, és un tipo especial de delta fluvial en el que l'extrem estret de la delta apareix a la vora de la mar i la part més ampla es troba en l'interior, per lo que, sobre el restant de deltes, la posició d'abdós extrems s'invertix.
Explicació
[editar | editar còdic]
En una típica delta de riu, el final estret de la delta està localisat en el punt a on el riu entra en una delta, a partir del com sorgix una àmplia zona en forma de palmito, formada per la sedimentación, que s'estén cap a l'exterior en el cos d'aigua en el riu que desemboca. En alguns rars casos, la delta es forma en l'eixida del riu d'una vall ampla i pla, pero encara dins d'ell. Els sediment es van acumulant en esta zona, mentres que l'aigua ix a la mar a través d'una baïa, per lo que el vèrtiç de la delta es troba de forma invertida a la que ho fa generalment.
Les deltes invertides normalment no duren molt en térmens geològics, ya que tendixen a omplir el depòsit de sediment en prou rapidea i, finalment, convertir-se en deltes normals. No obstant, és just recordar que les deltes internes que desemboquen en un oceà a través d'un estuari són deltes invertides que s'han "fosilizado", en quedar aïllats terra adins per no aplegar l'acció directa de les marees que impedirien el depòsit dels sediment deltaicos durant el refluix de les mateixes. És el cas del delta del Paraná, localisat just abans de l'estuari del Riu de l'Argent; també del Guadalquivir (en Les Marismas, abans de l'estuari); del riu Magdalena, que presenta la delta invertida en la depressió momposina. Molts atres rius presenten esta dualitat de delta interna (invertit) i estuari en contacte en l'oceà motivat per la mateixa raó, és dir, per l'acció de les marees en la neteja i ampliació de l'estuari i la formació d'una delta interior en el punt a on eixes marees ya no eixercixen pràcticament cap influència.
Eixemples
[editar | editar còdic]Delta dels rius Sacrament i Sant Joaquín
[editar | editar còdic]
Un eixemple clàssic de delta invertida és el delta dels rius Sacrament i Sant Joaquín en Califòrnia, Estats Units. L'aigua dels rius Sacrament i San Joaquín que drenan la totalitat del Entanque Central de Califòrnia a través de l'eixida del Estret de Carquinez, un menut estany que es troba en el punt a on dit vall s'obri a través de la Cadena costera del Pacífic.
El riu Tajo
[editar | editar còdic]
Un atre eixemple és la delta del riu Tajo en Portugal, encara que, per la sedimentación d'esta delta, ara només està molt parcialment invertit, en la vall ya casi ple de sediment. Té encara uns 15 km d'ample i 25 quilómetros de llarc, en comparació als 2 quilómetros d'ample d'eixida a la mar, i forma un gran estany en grans bancs d'arena que queden al descobert durant les marees baixes. Posseïa una tamany molt major fa mils d'anys. És una delta interna molt intervingut i canalisat per a desenrollar les activitats agrícoles.
La Mojana
[editar | editar còdic]En Colòmbia, existix una regió denominada "La Mojana" la qual és la desembocadura del Riu Cauca sobre una depressió, està es caracterisa pel seu múltiples canals i estanys que varen terminar sedimentando les riveras del Riu Sant Jorge.
Referències
[editar | editar còdic]- Este artícul conté una traducció derivada de «Delta fluvial invertido» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.