Anar al contingut

Denkyira

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Denkyira va ser una poderosa nació del poble akan que va existir abans de la década de 1620, en lo que és en l'actualitat Ghana. Com tots els akan, esta nació va tindre el seu orige en l'estat de Bono. Abans de 1620, Denkyira era cridat Agona. El governant de Denkyira rebia el títul de Denkyirahene i la capital era Jukwaa. El primer Denkyirahene va ser Mumunumfi.[1]

Posteriorment, la capital de Denkyira es va traslladar a Abankeseso.[2] La capital de l'estat de Denkyira és actualment Dunkwa-on-Offin. Denkyira es va fer en el seu poder per mig de la producció d'or i el comerç en Europa.

En la década de 1690, vàries guerres varen ocórrer entre Denkyira i els estats d'Agarren i Twifo-Heman. La raó de tals lluites va ser la de mantindre obertes les rutes comercials a la costa i el comerç en l'Estat de Fante i els europeus.[3]

L'estat de Denkyira junt en els estats de Fante dominaven el comerç en els europeus en Ghana occidental, mentres que els Akwamu dominaven el comerç en els europeus en Ghana oriental.

L'estat de Denkyira dominava els estats veïns que no eren controlats pels Fante, Akwamu o Akyem.[4] Els asantes varen ser súbdits i tributaris del Regne de Denkyira fins a 1701, quan en l'ajuda d'Okomfo Anokye, els asante varen derrotar a Denkyira en la Batalla de Feyiase, i Denkyira es va convertir en un estat tributari del Imperi asante.[5] Esta acció va ser liderada per Ntim Gyakari, el llavors Denkyirahene.

En 1868, Denkyira va ingressar en la Confederació Fante per a alinear-se en la poderosa Unió Fante. La Confederació Fante també s'havia aliat en eixe temps en els britànics. El Regne d'Asante era aliat també del poble neerlandés.

L'actual governant de Denkyira era Odeefuo Boa Amponsem III fins que es va anunciar la seua mort el 2 de decembre de 2016.[6]

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

 

  1. Shmuel Noah Eisenstadt; Michel Abitbol, {{{nom2}}}; Naomi Chazan, {{{nom3}}} (1988). The Early State in African Perspective: Culture, Power and Division of Llabor, Brill Academic Publishers. ISBN 90-04-08355-3.
  2. McCaskie, T. C. "Denkyira in the Making of Asante" in Journal of African History Vol 48 (2007) no. 1, p. 1
  3. McCaskie. "Denkyira". p. 1.
  4. Akan Laws and Customs (en en), Taylor & Francis.
  5. Dickson, Kwamina B. (1969). A Historical Geography of Ghana (en en), CUP Archive. ISBN 9780521071024.
  6. https://web.archive.org/web/20161220073817/http://www.atlfmonline.com/component/k2/item/7341-denkyirahene-reported-dead Denkyirahene reported dead