Dependències de les illes Malvines
Dependències de les illes Malvines (en anglés: Falkland Islands Dependencies) va ser el nom donat pel Regne Unit a les àrees subantárticas i antàrtiques baix dependència de les illes Malvines que va reclamar com a pròpies o va tindre baix el seu control des de 1843 fins a 1985. La primera menció llegal de les Dependències va ser en la promulgació d'una palesa real en 1843, que subsecuentemente va ser revisada en 1876, 1892, 1908, 1917 i 1962.
El Regne Unit argumenta que solament per raons de conveniència pràctica, les Dependències varen ser governades per Governador Colonial de les illes Malvines, constituint no obstant una entitat distinta que no va ser part d'eixe territori en assunts polítics o financers.
En 1962 es va establir el Territori Antàrtic Britànic en la major part de les Dependències i el restant es va transformar en 1985 en el Territori Britànic d'Ultramar de les illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur.
Història
[editar | editar còdic]Reclamació i pren de possessió de les Dependències
[editar | editar còdic]L'àmbit territorial de les Dependències va variar a mida que el Regne Unit va reclamar, va anexar i comercialment va explotar diversos territoris australs en un periodo extens de temps, començant en la proclamació de sobirania feta per James Cook sobre les illes Georgias del Sur el 17 de giner de 1775 a nom del rei Jorge III. L'anglés William Smith, a bordo del bergantín mercantil Williams, va proclamar la possessió de les illes Shetland del Sur a nom del rei Jorge III el 16 d'octubre de 1819, cridant-les Nova Bretanya del Sur. Edward Bransfield, acompanyat per William Smith, el 16 de giner de 1820 va proclamar la possessió formal de l'illa Rei Jorge a nom del rei Jorge IV del Regne Unit. El 4 de febrer Bransfield va proclamar la possessió de l'illa Clarence. El Govern britànic atribuïx a George Powell el descobriment i pren de possessió per al Regne Unit de les illes Orcadas del Sur el 7 de decembre de 1821, despuix de desembarcar en l'illa Coronació. En 1829 el capità H. Foster, va desembarcar en l'illa Hoseason en la costa occidental de la Terra de Graham, depositant un cilindre de coure en el seu proclama de possessió a nom de Jorge IV. El 21 de febrer de 1832 el capità britànic John Biscoe va desembarcar en una illa del archipèlec Palmer, creent-la part de la Terra de Graham, va proclamar la possessió formal en nom del rei Guillermo IV del Regne Unit i denominant-la Graham Land. El 6 de giner de 1843 el capità James Ross va proclamar la possessió de l'illa James Ross junt en les seues terres contigües a nom de la Corona britànica.[1]
Organisació de les Dependències
[editar | editar còdic]
El 23 de juny de 1843 i el 28 d'abril de 1876 el Regne Unit va emetre cartes paleses que donaven previsions als Establiments de les illes Malvines i les seues Dependències. El 25 de febrer de 1892 una nova carta palesa va ser emesa per a que el Govern dels Establiments de les illes Malvines i les seues Dependències fora designat com a govern d'una colónia britànica. Els nomenaments de governadors entre 1847 i 1908 varen ser fets per a les illes Malvines i les seues Dependències. No obstant, en cap de les cartes paleses, nomenaments i lleis varen ser especificats els territoris que constituïen les Dependències de les illes Malvines fins que en 1887 The Colonial Office Year Book va començar a especificar a les Georgias del Sur entre les Dependències.
Responent a una consulta que li va realisar el govern de Noruega en 1905 sobre la sobirania de les àrees ubicades entre els 35° i 80° oest i els 45° i 65° sur, el Regne Unit va respondre que les àrees antàrtiques entre els meridianos 35° i 80° O eren possessions britàniques basades en descobriments i que els balleneros noruecs devien dirigir-se al governador de les Malvines per als assunts que necessitaren tractar. En vista d'això, eixe governador va promulgar en 1906 ordenances balleneras.
El 21 de juliol de 1908 el Regne Unit va promulgar una palesa real estenent les Dependències per a incorporar les illes Sandwich del Sur i la Terra de Graham en l'Antàrtida, constituint formalment les Dependències de la Colónia de les illes Malvines i localisant-les baix el seu govern.[2][3]
Els territoris que constituïen les Dependències de les illes Malvines en 1908 varen ser llistats per la palesa real com:
Una còpia de la palesa real va ser rebuda per Victorino de la Plaça, ministre de Relacions Exteriors de l'Argentina, el 18 de març de 1909, i pese a que la proclamació britànica incloïa implícitament la Terra del Fòc i la Patagonia al sur del paralel 50° Sur, no va ser efectivizada cap nota de protesta, per considerar que eixe instrument unilateral era totalment ineficaç.
D'igual manera, l'absurda proclamació comprenia els sectors de Chile al sur d'eixa latitut. Tant els diaris "La Nació" com "La Prensa" varen efectuar gravíssims càrrecs de "traïció a la Pàtria" a De la Plaça, acusat d'irresponsable apatia, al no respondre rebujant la proclamació, llimitant-se a la notificació de recepció eixe mateix dia sense formular objeccions.
El 20 de novembre de 1909 el magistrat britànic J.I. Wilson va assumir com a resident permanent en Grytviken, Geòrgia del Sur. Funcions de policia i aduana varen ser agregades al magistrat i en 1912 va ser establida una oficina postal. En 1925 varen ser construïts edificis per a oficines, una estació de radi i un laboratori marí.
El 28 de març de 1917 la palesa real va ser modificada, aplicant la Teoria dels Sectors Polars usada en l'Àrtic, el nou àmbit de les dependències va ser estés fins al pol sur per a comprendre sectors continentals de l'Antàrtida, com la Terra de Coats, i es va subsanar l'error de 1908 excloent les àrees continentals d'Amèrica del Sur i les Malvines que implícitament estaven incloses en la palesa real:
Reclamacions argentines sobre les Dependències
[editar | editar còdic]El 15 d'agost de 1925 el Govern argentí va comunicar a l'Oficina Internacional de l'Unió Telegràfica que havia establit una estació de radi en l'illa Laurie de les Orcadas del Sur, fent-ho en térmens d'assunció de sobirania sobre l'archipèlec. El Govern britànic va protestar i va rebre per resposta que l'estació de ràdio va ser construïda en territori argentí. El 14 d'abril de 1926 el Govern britànic va tornar a passar una nota reafirmant els seus drets a les illes i declarant que per primera volta es anoticiaba de la reclamació argentina.
El primer pronunciament oficial de reivindicació de les Georgias del Sur per l'Argentina va ser fet per mig d'una comunicació a l'Unió Postal Universal el 15 de decembre de 1927, expressant que la jurisdicció argentina s'estén a les illes Georgias del Sur, Orcadas del Sur i terres polars no delimitades.
L'1 de juny de 1937 l'embaixador argentí en Londres va respondre a la declaració britànica en la Conferència Ballenera sobre que les Dependències estaven baix la jurisdicció del govern de les Malvines, reservant els drets argentins a totes les Dependències.
Quan el 22 de setembre de 1938 el president argentí va promulgar la ratificació de la Convenció Postal firmada en El Caire el 20 de març de 1934, va fer una reserva expressa sobre els drets inalienables a les illes Malvines i les seues Dependències.[7] La qual és considerada com la primera reclamació argentina de les Sandwich del Sur.
El 20 de febrer de 1953 el Govern argentí va fer un desconeiximent oficial de les Dependències, per mig d'una nota a l'embaixador britànic en Buenos Aires, va expressar: (...) els territoris que el Govern britànic infundadamente denomina Dependències de les illes Malvines (...).[8][9]
El 4 de maig de 1955 el Regne Unit va presentar dos demandes, contra l'Argentina i Chile respectivament, davant la Cort Internacional de Justícia per a que esta declarara l'invalidea de les reclamacions de sobirania dels dos països sobre àrees antàrtiques i subantárticas. Eixe mateix dia, el ministre de Relacions Exteriors entregava a l'embaixador britànic en Buenos Aires la contestació a la proposta britànica del 21 de decembre de 1954, per a sometre la qüestió a un tribunal d'arbitrage. En dita contestació, en ocupar-se del valor llegal de les famoses Cartes Paleses de 1908 i 1917, esgrimides en monòtona insistència per Gran Bretanya, jujant-les a títul d'instrument provatori de sobirania, com:
El 15 de juliol de 1955 el Govern chilé va rebujar la jurisdicció de la Cort en eixe cas i l'1 d'agost ho va fer també el Govern argentí, per lo que el 16 de març de 1956 les demandes varen ser archivades.[11]
Fi de les Dependències
[editar | editar còdic]El nou règim llegal internacional introduït en l'Antàrtida al sur dels 60° de latitut sur en 1961 (el Tractat Antàrtic), va dur al Regne Unit a separar la part de les Dependències que es va tornar subjecte del tractat. Lo que va ser fet el 3 de març de 1962 per una Orde del Consell que va establir el Territori Antàrtic Britànic, permaneixent en les Dependències solament els grups de les illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur, incloent a les illes Aurora i a les roques Clerke. En 1985 les Dependències remanentes es varen tornar un territori britànic d'ultramar, el de les illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur.[12][13]
En l'ingrés del Regne Unit a les Comunitats Europees en 1973, les Dependències de les illes Malvines es varen tornar una Regió ultraperiférica de l'Unió Europea baix el Tractat de Roma, una condició confirmada per tots els tractats de l'Unió Europea. L'estatus d'associació és actualment gojat pels successors de les dependències: illes Georgias del Sur i Sandwich del Sur i el Territori Antàrtic Britànic.[14]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Talle Internacional de Justícia: Antarctica (United Kingdom v. Argentina) Case». Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2015. Consultat el 8 de setembre de 2009.
- ↑ Odd Gunnar Skagestad. Norsk Polar Politikk: Hovedtrekk og Utvikslingslinier, 1905-1974. Oslo: Dreyers Forlag, 1975
- ↑ Thorleif Tobias Thorleifsson. Bi-polar international diplomacy: The Sverdrup Islands question, 1902-1930. Master of Arts Thesis, Simon Fraser University, 2004.
- ↑ National Interests and Claims in the Antarctic
- Archivat el 11 de decembre de 2017 archivat en Wayback Machine., p. 19, Robert E. Wilson
- ↑ R.K. Headland, The Island of South Geòrgia, Cambridge University Press, 1984.
- ↑ The Ross Dependency. The Geographical Journal, Vol. 62, No. 5 (Nov., 1923), pp. 362-365.
- ↑ The Island of South Geòrgia. pp. 239. Escrit per Robert Headland. Publicat per CUP Archive, 1992. ISBN 0521424747, 9780521424745
- ↑ Illes Malvines, la seua història, la guerra i l'economia, i els aspectes jurídics la seua vinculació en el dret humanitari. pp. 39. Escrit per Bruno Tondini. Publicat per Juan Carlos Martínez Coll. ISBN 8469065904, 9788469065907
- ↑ Revista de la Facultat de Dret i Ciències Socials, número 32; número 34. pp. 538. Autor: Universitat de Buenos Aires Facultat de Dret i Ciències Socials. Editor: Facultat de Dret i Ciències Socials, 1953
- ↑ Fitte, 1968, p. 257.
- ↑ «Antarctica (United Kingdom v. Argentina)». Archivat des d'el original, el 9 de setembre de 2015. Consultat el 8 de setembre de 2009.
- ↑ The British Antarctic Territory Order in Council, 1962. Her Majestys Stationery Office: Statutory Instrument 1962 No. 400.
- ↑ CIA World Factbook 1996: South Geòrgia and the South Sandwich Islands [1] archivat en Wayback Machine..
- ↑ European Commission: Information on the Overseas countries and territories [2] archivat en Wayback Machine.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dependencias de las islas Malvinas» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.