Anar al contingut

Derivada ordinària

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Es dona

i = f(x),

una funció definida en un cert interval obert, que es va a considerar el seu domini. A qualsevol valor de x en tal interval li correspon un valor determinat de la funció i = f(x).

S'admet que x0 siga un valor fix de l'interval, al com li correspon el valor f(x0). De modo que hi ha una variació dels valors de la funció f(x) -f(x0) i la variació en els valors de domini: x - x0.

es considera la raó de la variació de la funció a la dels elements del domini:

f(x)f(x0)xx0

Es troba el llímit d'esta raó quan limxx0. En cas d'existir este llímit es diu derivada ordinària de la funció donada f(x) en x0 i es denota f(x0)

o siga formalment

Definició

[editar | editar còdic]

Al llímit , en cas d'existir, es diu derivada ordinària de f en x0..[1] A esta fòrmula es coneix com la Notació de Leibniz[2]

Notacions
  1. f(x0)
  2. df(x0)dx
  3. Dxf(x0)
  4. y˙=dydx , es va suprimir el seu us en 1915 en Gran Bretanya
Eixemple
Siga la funció definida per f(x)=x
evaluació en x0 dona: x0
diferència xx0, racionalisant xx0x+x0(x+x0)=xx0x+x0
cocient xx0x+x01xx0=1x+x0
finalment el llímit: df(x0)dx=limxx0f(x)f(x0)xx0=12x0

[3]

Interpretacions

[editar | editar còdic]

En la física la velocitat instantànea es considera com la derivada de l'espai sobre el temps en un instant donat.

  • En la geometria analítica, la derivada es considera el valor de la pendent d'una recta tangente a una curva considerant que les secantes s'acosten com a posició llímit a dita tangente.
  • En química la velocitat de dissolució de sal en relació en la concentració en un instant donat.
  • Es considera que la capacitat calòrica és la derivada de la capacitat de calor respecte a la temperatura.

Vore també

[editar | editar còdic]

Funció d'una variable

  • Interval obert
  • Llímit
  • Recta tangente
  • Extrems d'una funció

Notes i referències

[editar | editar còdic]
  1. Tom Apostol: Anàlisis matemàtic
  2. Karel de Leeuw: Calculus Editorial Universitraria de Buenos Aires/ 1972
  3. La derivada pels quatre passos apareix en Càlcul de Protters -Morrey


Referències

[editar | editar còdic]