Derrames de petròleu en Amazones de 2016
El derrame de petròleu en Amazones va ocórrer el 25 de giner de 2016 a les 9:46 hores en la amazonía nort de Perú. Este event va ser ocasionat per una fissura en la canonada del Oleoducte Norperuano de Petroperú, ubicada en les coordenades geogràfiques UTM Est: 0798601 i Nort: 9426435.[1] L'ubicació exacta de la ruptura va ser en el caseriu de Vila Bella, dins del districte de Imaza, en la província de Bagua en la regió d'Amazones.[2] Conseqüència d'esta fissura, el cru derramat es va propagar aproximadament un quilómetro fins a aplegar a la quebrada Inayo. Eixe mateix dia, Petroperú va notificar a l'Organisació d'Evaluació i Fiscalisació Ambiental (OEFA) sobre el derrame a través d'un correu electrònic que contenia el reporte preliminar d'emergències ambientals.[1]
Fets
[editar | editar còdic]El 25 de giner de 2016, es va produir un derrame d'al voltant de 3000 barrils de cru de petròleu en el quilómetro 440 + 781 del tram II del Oleoducte Norperuano, el qual és gestionat per Petroperú S.A. Este incident va tindre lloc en les proximitats del centre urbà de Chiriaco, que és la capital del districte de Imaza.[3]
El dia següent, el 26 de giner, l'equip de PETROPERÚ S.A. va arribar al lloc per a evaluar la situació derivada del derrame. Els treballadors varen intentar accedir al conducte per mig d'excavació, pero es varen trobar en que la canonada es trobava a una profunditat de 5 metros.[1] El 27 de giner, es varen continuar en les llabors d'excavació en busca de la font de la fuga en el conducte. En aplegar als cinc metros de profunditat, la pressió va ocasionar la lliberació d'una gran cantitat de petròleu cru cap a les afores. Llamentablement, els treballadors subcontractats de PETROPERÚ S.A. no varen poder controlar esta situació.[1]
Va ser recent el 28 de giner que es va conseguir finalment controlar la situació.[4] En relació en este incident, entre el 27 i el 29 de giner de 2016, la direcció de Supervisió de l'OEFA va portar a terme dos inspeccions especials en el propòsit de verificar la descripció dels fets i evaluar els possibles impactes en la flora, fauna i salut de les persones.[1] Ademés, es varen implementar diverses mides de seguiment i supervisió que es varen estendre per més de cinc mesos,[1] en conjunt en l'emissió de mides preventives.[2]
Repercussions
[editar | editar còdic]El 9 de febrer de 2016, a raïl d'intenses precipitacions en la regió, el cabal de la quebrada Inayo va aumentar considerablement. Açò va provocar que el nivell de l'aigua en la quebrada pujara, resultant en la ruptura dels punts d'acumulació de cru de petròleu destinat a la seua recuperació. Esta situació va conduir a la lliberació d'aigües contaminades en la quebrada Inayo, superant les barreres de contenció rudimentàries, en forma de pals, i estenent la contaminació al riu Chiriaco.[1]
A lo llarc del seu trayecte, el petròleu derramat va fluir i es va disseminar en les aigües del riu Chiriaco, aplegant posteriorment al riu Marañón i afectant a numerosos habitants de les comunitats natives Awajun en aigües avall de la conca. Entre el 13 i el 17 de febrer de 2016, la Direcció de Supervisió de l'OEFA va realisar una inspecció especial en el lloc de l'incident en el propòsit de constatar la situació reportada i evaluar els possibles impactes en la flora, la fauna i la salut de les persones. Després, del 31 de març al 22 d'abril, la Direcció d'Evaluació d'OEFA va portar a terme un monitoreo exhaustiu d'aigua, sediment, sol, hidrobiología, flora i fauna en les àrees propenques al derrame en Imaza.[1]
L'explotació i transport de petròleu en la conca del riu Marañón han causat modificacions en les activitats de les comunitats locals i el seu accés als recursos naturals. Con relación a l'aigua, els derrames han resultat en periodos d'escassea d'aigua neta i a impactat negativament la cantitat i varietat de peixos disponibles per a les comunitats. Els peixos presentaven escamas tacades de petròleu i el seu sabor es va vore afectat. Ademés, els tractaments d'aigua prèviament no necessaris, com l'us de clor, s'han tornat essencials, lo que també influïx en els recursos econòmics d'una població que depén principalment de l'agricultura. A pesar de que els rius i quebrades seguixen fluint i brindant accés a diferents persones, l'aigua no complix en els estàndarts de calitat necessaris.[5]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Anàlisis sobre la responsabilitat administrativa de PETROPERÚ S.A. per danys ambientals reals i potencials en les resolucions de l'Organisme d'Evaluació i Fiscalisació Ambiental - OEFA pels derrames de petròleu de l'Oleoducte Norperuano en Imaza i Morona».
- ↑ 2,0 2,1 «Resolució Directora/ Nº 292-2016-0EFAIDFSAI».
- ↑ «Decrete Suprem que declara l'Estat d'Emergència en les localitats de Chiriaco, Chipe, Vila Bella, Inayo, Wachins, Nazareth, Pakun, Wachapea, Nou Progrés i Samaren, del districte de Imaza, província de Bagua, departament d'Amazones».
- ↑ «Evaluació d'indicadors per a la valorisació econòmica dels danys ambientals en casos emblemàtics de derrames de petròleu en la Amazonía peruana: Estany Shanshococha, Imaza i Morona».
- ↑ Anthropologica.34(37)
- 33–59.ISSN 2224-6428.doi:10.18800/anthropologica.201602.002.Consultat el 2023-08-15.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Derrames de petróleo en Amazonas de 2016» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.