Anar al contingut

Descàrrega súper-atmosfèrica

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Upperatmoslight1.jpg
Descàrrega súper-atmosfèrica
Archiu:ELTESP.png
Tipos de centelleigs/centellejos super-atmosfèrics.

Centelleig súper-atmosfèric o descàrrega súper-atmosfèrica són térmens a voltes usats per investigadors per a referir-se a una família de súbits fenomens elèctrics que ocorren prou per damunt de les altituts dels centelleigs/centellejos normals. L'us preferit i corrent és efecte lluminós transitori (ELT) per a referir-se als varis tipos de fenomens de descàrrega elèctrica en l'atmòsfera superior, que no posseïxen vàries de les característiques dels més familiars centelleigs/centellejos en la tropósfera. ELTs inclouen estranys fenomens rojos ('espectres' o 'elfos') o en forma de halos, i enormes chorrada blaves.

Història

[editar | editar còdic]

En la década de 1920, el físic escocés C. T. R. Wilson va predir que súbits fenomens elèctrics devien ocórrer en l'atmòsfera molt per damunt de les tormentes.[1] En subsecuentes décades, descàrregues d'alta altitut varen ser reportades per pilots i subestimadas pels meteoròlecs fins que la primera evidència visual directa va ser documentada el 6 de juliol de 1989 per científics de l'Universitat de Minnesota. Varis anys despuix, els registres òptics d'estos events varen ser cridats 'espectres' per investigadors en l'Universitat d'Alaska per a evitar la implicancia de propietats físiques que eren, en eixe moment, encara desconegudes. Els térmens espectres rojos i chorrada blaves despuix que un videoclip circulara seguit d'una campanya aérea d'investigació per a estudiar els 'espectres' en 1994.[2]

Espectres

[editar | editar còdic]
Artícul principal → Espectre roig.


Archiu:BigRed-Sprite.jpg
Primera image de color d'un espectre, presa des d'un avió atmosfèric.


Els espectres són descàrregues elèctriques de gran escala que ocorren molt dalt dels núvols de tormentes, o cumulunimbus, donant lloc a un molt ampli ranc de figures. Són produïdes per les descàrregues de rajos positius entre els núvols i la terra.[3] El fenomen va ser denominat a partir del malévolo donyet (donyet d'aire) Puck en la comèdia A Midsummer Night's Dream de William Shakespeare. Normalment tenen coloració rojosa taronja o blava verdosa, en 'tentàculs' colgantes, i branques estovades dalt, la seua localisació, i poden ser precedides per un halo rojós.[4] Comunament ocorren en agregats, cobrint de 80 km damunt de la superfície de la terra. Els espectres varen ser fotografiats per primera volta el 6 de juliol de 1989 per científics de l'Universitat de Minnesota i han segut testimoniats decenes de mils de voltes.[5] Els espectres han segut responsabilisats per inexplicables accidents que involucren operacions vehiculares d'alta altitut per damunt de les tormentes.[6]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Earle R. Williams. «Sprites, Elves, and Glow Discharge Tubes».
  2. Ret Sprites & Blue chorrada - 1994 video.
  3. Science.269(5227)
    1088–1091.doi:10.1126/science.269.5227.1088.
  4. Sterling D. Allen - Pure Energy Systems News. «BLAM-O!! Power from Lightning». Pure Energy Systems. Archivat des d'el original, el 19 d'octubre de 2007. Consultat el 24 de setembre de 2007.
  5. Walter A. Lyons and Michey D. Schmidt (2003). P1.39 The Discovery of Ret Sprites as an Opportunity For Informal Science Education. American Meteorological Society. Retrieved on 2009-02-18.
  6. STRATOCAT - Stratospheric balloons history and present. «Full report on the uncontrolled free fall of a stratospheric balloon payload provoked by a Sprite».