Desfibrilació i cardioversió elèctrica
La desfibrilación i la cardioversión elèctrica (choc elèctric extern) són dos tipos de teràpia que per mig de l'aplicació d'un choc elèctric de corrent contínua conseguix revertir distints trastorns del ritme cardíac. La seua alta eficàcia, facilitat d'aplicació i seguritat han contribuït a la seua gran difusió, estant disponibles en casi tots els àmbits de l'assistència sanitària i inclús els automàtics en llocs públics, podent ser utilisats sense personal sanitari.
La desfibrilaació s'utilisa en els casos de parada cardiorrespiratòria, en el pacient inconscient, que presenta fibrilació ventricular o taquicardia ventricular sense pols. Són mortals sense tractament.
La cardioversió elèctrica s'ampra per a revertir les arrítmies reentrantes, especialment la fibrilació ventricular. El choc elèctric és sincronisat en l'activitat elèctrica del cor. Pot ser administrat de forma electiva o urgent, si la situació compromet la vida del pacient.
Història
[editar | editar còdic]El primer desfibrilador extern va ser inventat per William Kouwenhoven en 1930.
Claude Beck va realisar la primera desfibrilaació en el curs d'una intervenció quirúrgica del cor en 1947.
La cardioversió es va utilisar per primera volta en humans en la década del '50 per al tractament de la fibrilació auricular per mig de chocs de corrent alterna, encara que estos freqüentment induïen fibrilació ventricular.
Poc despuix, Lown i el seu equip varen reduir dràsticament esta complicació en realisar la cardioversió en corrent contínua.
Posteriorment, desapareixerien complicacions en introduir la sincronisació en l'ona R del electrocardiograma (ECG), és dir emetre la descàrrega en el moment de la despolarizaació dels ventrículs, evitant fer-ho en la repolarizaació ventricular, l'ona T del electrocardiograma.
El doctor Bernard Lown i l'ingenier Barouh Berkovits varen inventar el desfibrilador modern en electrodos per a la resucitaació cardíaca.[1]
Mecanisme d'acció
[editar | editar còdic]El choc de corrent contínua sobre el cor provoca la despolarizaació simultànea de totes les cèlules miocárdicas, que provoquen una pausa per a la repolarizaació; i posteriorment, si ha tingut èxit, el cor repren/reprén el ritme elèctric normal, en la despolarizaació i contracció muscular, primer de les aurícules i posteriorment dels ventrículs.
L'èxit del tractament depén tant de la patologia del pacient com de la densitat de corrent que s'alcança en el miocardi.
Vore també
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]- Pérez Vigueras, J. et al (2015) Reanimació CardioPulmonar Bàsica i maneig del Desfibrilador. ISBN 978-1518751837
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «The Bernard Lown Scholars in Cardiovascular Health Program» (en anglés). Harvard University. Consultat el 16 de maig de 2015.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desfibrilación y cardioversión eléctrica» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.