Deshidrogenació

En bioquímica, s'entén per deshidrogenació la pèrdua d'àtoms d'hidrogen (generalment un parell) per part d'una molècula orgànica.

En realitat, la pèrdua d'àtoms d'hidrogen és una oxidació ya que la molècula pert electrons (i naturalment protones). De fet, la majoria de les oxidació de substrats durant el catabolisme es realisen per deshidrogenació. Per tant, és una reacció química clau en l'obtenció d'energia per part de les cèlulas. Pel contrari, el guany de hidrogen és una reducció i rep el nom de hidrogenació.

Archiu:Dehydrogenases.png

Deshidrogenació (cap a la dreta) i hidrogenació (cap a l'esquerra); els àtoms d'hidrogen sostrets es presenten separats en electrons i protones.

Paper dels coenzimas

Les deshidrogenació i hidrogenació són portades a terme per un tipo d'enzimas denominats deshidrogenasas. Estes enzimes precisen de la colaboració dels coenzimas d'òxit-reducció; els principals són:

• flavín adenín dinucleótido (FAD): FAD + 2H → FADH₂
• flavín mononucleòtit (FMN): FMN + 2H → FMNH₂
• nicotinamida adenina dinucleótido (NAD⁺): NAD⁺ + 2H → NADH + H⁺
• nicotín-adenín dinucleótido fosfat (NADP⁺): NADP⁺ + 2H → NADPH + H⁺

Ya que es oxida un substrat (la molècula que pert electrons en forma de parells de hidrogen) ha d'haver un atre que es reduïxca (que accepte electrons); com l'enzima no pot modificar-se durant la reacció, són estos coenzimas els aceptores d'electrons (i protones). En les reaccions bioquímiques, els hidrogen arrancats a un substrat van sempre a parar a algun d'estos coenzimas.

Note's de el FAD i FMN accepten dos àtoms d'hidrogen complets (és dir, dos electrons i dos protones), mentres que NAD⁺ i NADP⁺ accepten dos electrons i un protón, queden l'atre protón lliure en el mig.

Algunes deshidrogenasas

• Alfa-cetoglutarato deshidrogenasa
• Glucosa-6-fosfat deshidrogenasa (G6FD)
• Glutamato deshidrogenasa
• Isocitrato deshidrogenasa
• Lactato deshidrogenasa
• Malato deshidrogenasa
• Oxoglutarato deshidrogenasa
• Piruvato deshidrogenasa
• Succinato deshidrogenasa