Desigualtat de Hoeffding
En teoria de la provabilitat, la desigualtat de Hoeffding proporciona una cota superior a la provabilitat de que la suma de variables aleatòries es desvie una certa cantitat de la seua valor esperat. La desigualtat de Hoeffding va ser demostrada per Wassily Hoeffding en 1963.[1]
La desigualtat de Hoeffding és un cas particular de la desigualtat de Azuma-Hoeffding, encara que generalisa la desigualtat de Bernstein, demostrada per Sergei Bernstein en 1923. Abdós són casos especials de la desigualtat de McDiarmid.
Cas particular de variables de Bernouilli
[editar | editar còdic]La desigualtat de Hoeffding pot aplicar-se a l'important especial de variables de Bernouilli idénticamente distribuïdes, i est és la manera en que la desigualtat s'aplica freqüentment en combinatòria i en informàtica.
Si es considera una moneda desequilibrada que mostra cara en provabilitat i creu en provabilitat , i es consideren llançaments d'esta moneda. El valor esperat del número de voltes que s'obté cara és . Més encara, la provabilitat de que s'obtinguen com a molt cares pot quantificar-se exactament per mig de la següent expressió:
En el cas de que per a algun , la desigualtat de Hoeffding acota esta provabilitat per mig d'un terme que disminuïx exponencialment en :
De manera similar, en el cas de que per a algun , la desigualtat de Hoeffding acota la provabilitat de que s'obtinguen a lo manco un número de cares major que el valor esperat:
En eixes condicions la desigualtat de Hoeffding implica que el número de cares que s'obtenen es concentra al voltant de la mija, en coes que decreixen exponencialment.
Cas general
[editar | editar còdic]Sean n variables aleatòries independents. Si s'assumix que les estan acotades casi en seguritat; és dir, si s'assumix per a que:
Es definix la mija mostral d'estes variables com:
La segona teorema en l'artícul de Hoeffding prova les següents desigualtats:
que són vàlides per a valors positius de t. Ací representa el valor esperat de .
Note's que les desigualtats també són vàlides quan les han segut obtingudes usant mostreig sense tongada; en este cas les variables aleatòries no són de cap manera independents. Una demostració d'esta afirmació pot trobar-se en l'artícul de Hoeffding. Per a cotes llaugerament millors en el cas de mostreig sense tongada, pot consultar-se l'artícul de Serfling (1974).
Vore també
[editar | editar còdic]Referències
[editar | editar còdic]Bibliografia
[editar | editar còdic]
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Desigualdad de Hoeffding» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.