Anar al contingut

Desigualtat de Hoeffding

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

En teoria de la provabilitat, la desigualtat de Hoeffding proporciona una cota superior a la provabilitat de que la suma de variables aleatòries es desvie una certa cantitat de la seua valor esperat. La desigualtat de Hoeffding va ser demostrada per Wassily Hoeffding en 1963.[1]

La desigualtat de Hoeffding és un cas particular de la desigualtat de Azuma-Hoeffding, encara que generalisa la desigualtat de Bernstein, demostrada per Sergei Bernstein en 1923. Abdós són casos especials de la desigualtat de McDiarmid.

Cas particular de variables de Bernouilli

[editar | editar còdic]

La desigualtat de Hoeffding pot aplicar-se a l'important especial de variables de Bernouilli idénticamente distribuïdes, i est és la manera en que la desigualtat s'aplica freqüentment en combinatòria i en informàtica.

Si es considera una moneda desequilibrada que mostra cara en provabilitat p i creu en provabilitat 1p, i es consideren n llançaments d'esta moneda. El valor esperat del número de voltes que s'obté cara és pn. Més encara, la provabilitat de que s'obtinguen com a molt k cares pot quantificar-se exactament per mig de la següent expressió:

En el cas de que k=(pϵ)n per a algun ϵ>0, la desigualtat de Hoeffding acota esta provabilitat per mig d'un terme que disminuïx exponencialment en ϵ2n:

De manera similar, en el cas de que k=(p+ϵ)n per a algun ϵ>0, la desigualtat de Hoeffding acota la provabilitat de que s'obtinguen a lo manco ϵn un número de cares major que el valor esperat:

En eixes condicions la desigualtat de Hoeffding implica que el número de cares que s'obtenen es concentra al voltant de la mija, en coes que decreixen exponencialment.

Cas general

[editar | editar còdic]

Sean X1,,Xn n variables aleatòries independents. Si s'assumix que les Xi estan acotades casi en seguritat; és dir, si s'assumix per a 1in que:

Es definix la mija mostral d'estes variables com:

La segona teorema en l'artícul de Hoeffding prova les següents desigualtats:

que són vàlides per a valors positius de t. Ací E[X] representa el valor esperat de X.

Note's que les desigualtats també són vàlides quan les Xi han segut obtingudes usant mostreig sense tongada; en este cas les variables aleatòries no són de cap manera independents. Una demostració d'esta afirmació pot trobar-se en l'artícul de Hoeffding. Per a cotes llaugerament millors en el cas de mostreig sense tongada, pot consultar-se l'artícul de Serfling (1974).

Vore també

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]

Bibliografia

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]