Dia de Victoria
El Dia de Victoria (en francés: Fête de la Regne, lit. 'Celebration of the Queen', 'Celebració de la Reina') és un dia festiu canadenc celebrat l'últim dilluns que precedix el 25 de maig. Inicialment celebrat en honor del natalici de la Regna Victoria, esta festivitat es commemora com si fora el natalici oficial de la sobirana de Canadà.[1] És informalment considerat l'inici de l'estiu en Canadà. La festivitat ha segut observada en Canadà des d'a lo manco 1845, originalment coincidint en el natalici real de Victoria (24 de maig). La festivitat sempre ha segut festejada específicament pel poble canadenc i encara és celebrada al voltant del país.[2] Cau el dilluns entre el 18 i el 24 (incloent-ho) aixina que sempre és el penúltim dilluns de maig (maig 24 en 2021 i maig 23 en 2022).
El Dia de Victoria és una festivitat federal celebrada en les dèu províncies de Canadà i cada u dels seus territoris. En Quebec, abans del 2003, el dilluns que precedix maig 25 de cada any se celebrava no oficialment lo que es coneix en francés com Fête de Dollard: una commemoració d'Adam Dollard dones Ormeaux. Dit festeig es va començar a celebrar en la década de 1920 per a coincidir en El Dia de Victoria. En 2003, la llegislació provincial oficialment va establir el Dia dels Patriotes Nacionals en la mateixa data.
Història
[editar | editar còdic]El natalici de la Reina Victoria va ser un dia de celebració en Canadà des de molt abans de la consolidació de la Confederació. El primer acte llegal relacionat en esta festivitat va ocórrer en 1845 pel parlament de la Província de Canadà reconeixent oficialment el dia 24 de maig com el natalici de la Reina.[3][2] Es pot afirmar que en aquella data en 1854, el 35.º natalici de la Regna Victoria, al voltant de 5,000 residents del Oest de Canadà es varen reunir en frente de la Casa de Govern (prop de lo que hui es coneix com els carrers King i Simcoe en Toronto) per a "aclamar a la seua reina".[4] Un eixemple d'una típica celebració en el XIX del natalici de la Reina és el 24 de maig de 1866, en Omemee, també a l'Oest de Canadà: la ciutat va montar un fête tot el dia per a celebrar l'ocasió, incloent una salutació de pistola en la mijanit, serenates abans de l'amanecer, pícnics, competències atlètiques, una exhibició de llums, i processons en antorches; tals celebracions eren comunes en la colónia i, al voltant de la década de 1890, es va convertir en una "festivitat patriòtica".[5]
Dia
Despuix de la mort de Reina Victoria en 1901, es va establir llegalment el dia 24 de maig com el "Dia de Victoria", una data per a recordar a la difunta regna, quí va ser considerada la "Mare de la Confederació", i, en 1904, la mateixa data va ser estipulada per decret imperial com el Dia de l'Imperi al voltant del Imperi britànic.[2][3][6] A lo llarc de les següents décades, la data oficial en Canadà del natalici de la poderosa sobirana canvie despuix de vàries proclamacions reals fins a convertir-se en el desorganisat format que va ser abandonat en 1952. Aquell any, tant el Dia de l'Imperi com el Dia de Victoria varen ser, per orde del consell i esmena estatutària, respectivament, moguts al dilluns abans del dia maig 25. El natalici oficial de la monarca en Canadà va ser, per proclamacions virreinales generals, establit per a caure en esta data mateixa cada any entre 1953 i el 31 de giner de 1957, quan l'enllaç es va fer permanent per proclamació real.[7][8] L'any següent, el Dia de l'Imperi va ser renombrado al Dia de la Mancomunidad i en 1977 est va ser mogut al segon dilluns de març, deixant el dilluns anterior al 25 de maig com solament el Dia de Victoria i el natalici de la Reina.
Les celebracions del Dia de Victoria han segut marcades per grans tragèdies a lo manco dos voltes: En 1881, el transbordador de passagers <i aneu="mwYQ">Victoria</i> es va bolcar damunt del Riu Thames, Londres, prop de Ontario. El ferry va partir en l'anochecer en al voltant de 600 a 800 persones a bordo—tres voltes el ímite màxim de passagers— bolcant-se a mitat del camí a lo llarc del riu, ofegant aproximadament a 182 individus, incloent una gran cantitat de chiquets els qui havien anat en les seues famílies a pícnics per a celebrar el Dia de Victòria en Parc Springbank. L'acontenyiment es va conéixer com el "desastre del Dia la Victoria".[9] Despuix, el 26 de maig de 1896, el desastre del Pont Point Ellice va ocórrer en Victoria, Columbia Britànica, quàn un pont va colapsar pel pes d'un tramvia sobrecarregat en passagers que es dirigien a celebrar el Dia de Victoria.[10]
En 2013, un grup de prominents actors, autors, i polítics canadencs li varen enviar una petició al Primer ministre Stephen Harper, solicitant que el "Dia de Victoria" fòra renombrado a "Dia de Victoria i dels Primers Pobles".[11][12]
Llegislació provincial i territorial
[editar | editar còdic]La majoria de les oficines de treball en Canadà es troben regulats pels governs provincials o territorials. Per tant, a pesar de que el Dia de Victoria és un festeig estatutari per a propòsits federals, si un empleat està titulat a un dia lliure pagat generalment depén de la província o territori de residència en la que treballe (en l'excepció d'aquells que amprats en llocs de treball federals com a bancs).
L'estat del Dia de Victòria en cada de les províncies i els territoris és el següent: és un festeig general en Alberta, Manitoba, els Territoris del Noroest, i Yukon i és un festeig estatutari en Columbia Britànica, Ontario, i Saskatchewan.[13][14][15][16][17] El Dia de Victòria no és un dia de festeig públic pagat en Newfoundland i Labrador, pero sí és un festeig de govern; en Nova Escòcia, a on tampoc és considerat un dia de suspensió de llabors para tendixques minoristes, és considerat un "festeig no estatutari"; en l'Illa del Príncip Edward, a pesar de que la llegislació provincial definix al Dia de Victoria com un "festeig" .[18][19][20][21][22]
En Nunavut i Nou Brunswick, la data es considera un feriado general (en Nou Brunswick és un dia de descans, en el que els negocis tenen que permanéixer tancats) per a commemorar el natalici oficial de la poderosa sobirana.[23][24][25] En Quebec, el dia va estar malnomenat en francés: Fête de Dollard: el qual va commemorar a Adam Dollard dones Ormeaux. En 2003, l'Assamblea Nacional de Quebec ho renombró el Dia dels Patriotes Nacionals, commemorant als patriotes de la Rebelió del Baix Canadà de 1837.
Vore també
[editar | editar còdic]- Monarquisme en Canadà
- Dia de les Bermudes, una festa de les Bermudes. Introduït des de Canadà i originalment conegut com a Dia de Victoria (posteriorment Dia de l'Imperi, Dia de la Mancomunidad i Dia del Patrimoni), el Dia de les Bermudes se celebra el divendres que ocorre el 24 de maig o més propenc i tradicionalment marca el començ no oficial de l'estiu.
- El Dia dels Caiguts, un dia festiu en els EE. UU. Que cau l'últim dilluns de maig, generalment també es considera el començ de l'estiu
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ 3,0 3,1 «Ceremonial and Canadian Symbols Promotion > Victoria Day > Sovereign's Birthday». Queen's Printer for Canada. Archivat des d'el original, el 2009-02-05. Consultat el 2009-05-12.
- ↑ Killbourn, William (1984). Toronto Remembered, Toronto: Soddart Publishing, p. 105. ISBN 978-0-7737-2029-9.
- ↑ «Ontario Genealogy Historical Newspaper Reading Collection – Omemee > Omemee Victoria Day Celebrations – 1866». Ontario and Upper Canada Genealogy and History. Archivat des d'el original, el 2009-05-23. Consultat el 2009-05-13.
- ↑ Bousfield, Arthur; Toffoli, {{{nom2}}} (1991). Royal Observations, Toronto: Dundurn Press, p. 10. ISBN 1-55002-076-5. «The Queen's role in promoting Canadian unity truly made her the "Mother of Confederation" and at her death Victoria Day, that uniquely Canadian holiday, was created as a memorial day...»
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
- ↑ «The Victoria Day Disaster». London and Middlesex Historical Society. Archivat des d'el original, el 21 de febrer de 2001. Consultat el 2009-05-13.
- ↑ (2000) Francis (ed.). Encyclopedia of British Columbia, Harbour Publishing, p. 562. ISBN 1-55017-200-X.
- ↑ «[1]». Consultat el 2013-05-19.
- ↑ «[2]». Consultat el 2013-05-20.
- ↑ «Guide to Employment Standards». Archivat des d'el original, el 2009-06-18. Consultat el 2012-05-17.
- ↑ «General holidays». Yukon Department of Community Services. Archivat des d'el original, el 2012-04-13. Consultat el 2012-05-17.
- ↑ «Statutory Holidays in British Columbia Factsheet». British Columbia Ministry of Labour, Citizens' Services and Open Government. Archivat des d'el original, el 18 de maig de 2012. Consultat el 2012-05-17.
- ↑ (November 2009) Public Holidays. ISBN 978-1-4249-3383-9.
- ↑ «Labour Standards: Public Holidays (Statutory)». Archivat des d'el original, el 2012-06-01. Consultat el 2012-05-17.
- ↑ «Labour Relations Agency: Public Holidays». Archivat des d'el original, el 2012-06-12. Consultat el 2012-05-17.
- ↑ «Public Service Secretariat: government holidays for 2012». Archivat des d'el original, el 11 de març de 2012. Consultat el 6 de juliol de 2021.
- ↑ «Holiday and Designated Closing Day Charts». Government of Nova Scotia: Labour and Advanced Education. Consultat el 2012-05-17.
- ↑ «Paid Holidays». Consultat el 2012-05-17.
- ↑ «Interpretation Act». Prince Edward Island Legislative Counsel Office. Consultat el 2012-05-17.
- ↑ «Labour Standards Act, RSNWT (Nu) 1988, c L-1». Consultat el 2012-05-17.
- ↑ «Employment Standards Be Informed: Paid Public Holidays and Vacation/Vacation Pay». Archivat des d'el original, el 2012-03-02. Consultat el 2012-05-17.
- ↑ «Days of Rest Act: Frequently Asked Questions». Consultat el 2012-05-17.[enllaç trencat]
- Pàgina web del Departament del Patrimoni Canadenc per al Dia de Victoria
- Festival del Dia de Victoria
- Este artícul conté una traducció derivada de «Día de Victoria» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.