Diamant Taylor-Burton

El diamant Taylor-Burton és una gema translúcida en un pes de . Es va fer famós en 1969, quan va ser adquirit pels actors Richard Burton i Elizabeth Taylor. En 1969, el joyer Cartier ho va comprar en una subasta per 1 050 000 dólars, superant la puja prevista per Burton i establint un preu récort per a una joya venuda públicament. Pero un dia despuix, Burton va comprar el diamant a Cartier per 1 100 000 dólars. Mils de persones en Nova York i en Chicago varen fer coa eixe mateix any per a vore el diamant despuix de la seua adquisició. Posteriorment, Taylor ho va lluir en el 40 natalici de la princesa Grace de Mónaco i en la cerimònia de la 42.ª edició dels Premis Óscar.

Descripció

El diamant en bruto original es va trobar en 1966 en la mina Premier de Suràfrica, en un pes de . El joyer neoyorquí Harry Winston ho va tallar en forma de pera, en un pes de ..

En el moment de la seua venda en 1969, el diamant estava engastat en un anell de platí en dos diamants més menuts a cada costat. Despuix de la seua compra per part de Taylor i Burton, l'actriu va considerar que el diamant era massa pesat per a lluir-ho com a anell i va encarregar un collar de diamants de 80 000 dólars que incloïa un engaste personalisat. El collar es va dissenyar per a ajustar-se al coll de Taylor, lo que va permetre que el diamant cobrira la cicatriu de la traqueotomia que va sofrir en 1961 despuix d'una neumonia casi mortal. En 1980, Robert Mouawad, posterior propietari del diamant, ho va manar tallar de nou, quedant el seu pes reduït a .

Història

El diamant va ser comprat originalment en 1967 per Harriet Annenberg Ames, germana de l'editor multimillonari Walter Annenberg. Annenberg Ames temia lluir el diamant en la seua ciutat natal, Nova York, i va decidir vendre la pedra. Més vesprada va dir: "Em vaig sentir profundament preocupada i en els guants posats per por a que ho veren... Anava a estar guardat en la volta d'un banc durant anys. Em semblava una borinotada guardar-ho si no es podia usar. Tal com estan les coses en Nova York, ningú podria lluir-ho en públic".

Venda de 1969

Es va anunciar que la subasta es portaria a terme el 23 d'octubre de 1969, en el diamant catalogat com a lot 133, en la sèu de Sotheby's en Parke-Bernet, Nova York. El diamant va ser traslladat en avió a Gstaad, Suïssa, per a que l'actriu Elizabeth Taylor poguera vore-ho, i després va retornar a Estats Units per a la subasta. L'espós de Taylor, l'actor Richard Burton, havia establit una puja màxima d'un milló de dólars pel diamant. El seu advocat, Aaron Frosch, va licitar per teléfon des de Londres, i Al Yugler, de la joyeria Frank Pollock and Sons, va licitar en la sala per Burton.

La subasta va començar en 200 000 dólars i tots en la sala varen cridar "¡Sí!" en anunciar-se la cantitat, pero en aplegar-se als 500 000 dólars solament quedaven nou possibles compradors. La venda va continuar en increments de 10 000 dólars a partir dels 500 000 dólars, i solament dos compradors es varen mantindre en la subasta en aplegar-se a 650 000 dólars. Quan es va aplegar a un milló, Yugler, qui licitava per Taylor i Burton, es va retirar de la subasta, que va finalisar poc despuix. En la sala abarrotada de públic, no se sabia en certea quí havia segut el guanyador, pero més vesprada es va revelar que era Robert Kenmore, de Kenmore Corporation, l'empresa matriu de la joyeria Cartier.

Entre els postors que es varen retirar de la subasta es trobaven el joyer Harry Winston, el sultà de Brunei Hassanal Bolkiah i el magnat navier grec Aristóteles Onassis, qui s'havia retirat de la puja en aplegar-se als 700 000 dólars. El preu final va ser de 1 050 000 dólars, un nou récort per a una subasta pública d'una joya. El preu récort anterior per a un diamant era de 305 000 dólars, establit en 1957.

Una clàusula de la venda estipulava que el nom del diamant podia ser elegit pel comprador, i en eixe moment se li va denominar "Diamant Cartier".

Compra per Burton i Taylor

Burton i Taylor es trobaven en Anglaterra en el moment de la subasta, estajant-se en The Bell Inn de la localitat d'Aston Clinton en Buckinghamshire, a on visitaven a Ifor Jenkins, germà de Burton. L'advocat de Burton, Jim Benton, ho va cridar al Bell Inn despuix de la subasta per a informar-li de que la seua puja havia segut superada. Burton va escriure més vesprada sobre la seua reacció en el seu diari:

"Em vaig tornar loco i vaig insistir que cridara a Aaron lo abans possible. Elizabeth, tan dolç com solament ella podia ser, em va dir que no importava, que no li importava no tindre-ho, que hi havia molt més en la vida que baratijas, que li les arreglaria en lo que tenia. La conclusió era que ella li les arreglaria. ¡Pero yo no!... Li vaig cridar a Aaron que es fotera Cartier, que anava a conseguir eixe diamant encara que em costara la vida o 2 millons de dólars, lo que fora major. Durant 24 hores va persistir l'agonia i al final vaig guanyar. Vaig conseguir el benaventurat diamant".

Burton havia passat el dia despuix de la subasta junt al teléfon públic del Bell Inn, despuix d'haver-li donat instruccions a Frosch per a que comprara el diamant a Cartier sense importar el preu. El diamant es va confirmar com a seu al sendemà, per un cost d'1,1 millons de dólars. Burton també va escriure en el seu diari: "Volia eixe diamant perque és incomparablemente bell... i deuria estar en la dòna més bella del món. M'hauria donat un atac d'ira si haguera segut para Jackie Kennedy o Sophia Loren o la Sra. Huntingdon Misfit de Dallas, Texas". La gema va ser posteriorment cridada «Diamant Taylor Burton». Burton havia comprat prèviament a Taylor el diamant Krupp de 33,19 quilats en maig de 1968, a un preu de 307 000 dólars.

Les joyes de Burton i Taylor, aixina com atres inversions adquirides per la parella, eren oficialment actius d'un refugi fiscal fundat per la parella, cridat Atlantic Corporation.

Exhibició pública

Kenmore havia acordat vendre el diamant en la condició de que s'exhibira en les tendes Cartier de Nova York i Chicago, i despuix de publicar un gran anunci en el New York Claves per a donar la notícia, s'estima que unes 6000 persones varen fer coa per a vore-ho cada dia. El diamant també va aparéixer com invitat en el programa televisiu The Ed Sullivan Show.

La publicitat entorn a la compra del diamant va ser criticada en un editorial publicat en The New York Claves que dia:

"Esta semana, els llauradors han fet fila front a Cartier per a admirar un diamant tan gran com el Ritz, que costa més d'un milló de dólars. Està destinat a penjar del coll de la senyora de Richard Burton. Com algú va dir, hauria segut bonico dur-ho en la carreta camí a la guillotina... En esta era de vulgaritat, marcada per assunts tan insignificants com la guerra i la pobrea, cada dia és més difícil alcançar els cims de la verdadera vulgaritat. Pero en alguns millons solts, es pot conseguir, i pijor encara, admirar".

Debut en Mónaco

Elizabeth Taylor i Richard Burton en 1965

Despuix de la seua exhibició pública, el diamant va ser entregat en novembre de 1969 a Taylor i Burton en Mónaco, mentres estaven estajats en el seu yate, el Kalizma, amarrat en el port Hércules de Mónaco. El viage del diamant a Mónaco va durar tres semanes, en la participació de tres hòmens en maletines idèntics, dels quals solament un contenia el diamant. Els hòmens varen volar des de Nova York a Niça en França, i en entrar en Mónaco, un guàrdia armat en una ametralladora va reforçar la protecció al diamant. La parella es trobava en Mónaco per a celebrar el quadragèsim natalici de la princesa Gràcia en el Ball Escorpio, un ball de gala celebrat en l'Hotel Hermitage de Montecarlo. En el maletín que contenia el diamant també varen viajar tres parells de miges 50 centaus (que Taylor comprava en Nova York, i no estaven disponibles en cap atre lloc). Segons es diu, l'actriu estava tan emocionada de rebre les miges com el diamant.

En el Ball Escorpio, Taylor va lluir el nou diamant junt en el diamant Krupp, que Burton li havia comprat en 1968, i junt en el diamant Ping Pong, de tan sol Plantilla:Frac de quilat, que havia costat 14 dólars. Burton ho havia comprat despuix de prometre-li a Taylor un diamant si li guanyava per dèu punts en una partida de ping pong. Quan la gent elogiava els seus diamants en el ball, Taylor fingia que alabaven al diamant Ping Pong i no a les atres gemas molt més grans. Burton va escriure en el seu diari: "La delectació d'Elizabeth és digne de contemplar, i és molt curiós presenciar l'evident plaure que senten els demés al vore-la lluir-ho. Inclús Hjordis Niven i la princesa Grace, que són prou fredes, varen semblar gojar del seu moment. I, per supost, ningú ho pot lluir millor. El rostre, els muscles i els pits miraculosos ho realcen a la perfecció".

Història posterior i venda

Taylor va lluir el diamant posteriorment en la 42.ª edició dels Premis Óscar el 7 d'abril de 1970, a on duya un vestit dissenyat per Edith Head. En la cerimònia, Taylor va entregar el premi a la millor película, que va recaure en el film Midnight Cowboy.

Es va contractar una póliza d'un milló de dólars sobre el diamant en la firma Lloyd's of London. Les condicions establides per la companyia asseguradora estipulaven que solament podria lluir-se en públic durant trenta dies a l'any, que es guardaria en una volta i que Taylor devia estar acompanyada per guàrdies armats quan ho usara en públic. Posteriorment, Taylor va encarregar una rèplica del diamant que va costar 2800 dólars.

Despuix del seu segon divorç de Burton en 1978, Taylor va vendre el diamant en juny de 1979 a Henry Lambert, un joyer de Nova York, per una sifra estimada entre 3 i 5 millons de dólars. Part de lo recaptat en la venda va finançar la construcció d'un hospital en Botswana. El segon matrimoni de Taylor i Burton s'havia celebrat en Botswana en 1975. Lambert va vendre el diamant Taylor-Burton en decembre de 1979 a Robert Mouawad, de la joyeria Mouawad.