Dianthus caryophyllus

Dianthus caryophyllus

La clavellinera o clavelina (Dianthus caryophyllus) és una planta herbácea pertanyent a la família de les Caryophyllaceae, és considerada com a flor de l'aigua, difosa en les regions mediterrànees. És espontànea en la flora de la península ibèrica. En la seua forma típica és una planta cespitosa, en numerosos refillols de fins a 1 m d'altura. Els seus fulls són llineals, angostes, opostes i envainadoras, més amples les basals que les caulinares. Cada brot forma una flor terminal. Les seues flors són vistoses, pedunculadas en panícula o cim laxa, a voltes solitàries, de vores més o menys dentados.

La planta perenne de base leñosa alcança una altura entre els 45 i els 60 cm. La floració es produïx durant casi tot l'any. Normalment són flors de forta fragància. És la flor nacional d'Espanya i en Portugal és un símbol de la revolució del 25 d'abril.

Erro al crear miniatura:

Plantes de clavellinera baixa condicions de cultiu.

Erro al crear miniatura:

Clavellinera roja

Erro al crear miniatura:

Ram de clavellineres

Erro al crear miniatura:

Flor de la clavellinera de color blanc. S'observen les vores dentados dels seus pétals.

Distribució i hàbitat

La clavellinera selvada es troba en els països mediterràneus de Turquia, Croàcia, Albània, Grècia, Itàlia i Espanya.

Cultiu

Erro al crear miniatura:

Clavellineres cultivades en test

La clavellinera selvada florix durant la primavera i estiu. Pero baix condicions apropiades de cultiu pot florir durant casi tot l'any. Requerix rec regular, pero evitant el encharcamiento, per lo que el seu cultiu deu realisar-se en un sol ben drenado. Es tracta d'una planta heliófila, per lo que requerix exposició plena a la llum solar.

Erro al crear miniatura:

Clavellineres cultivades en hivernàcul per a la seua posterior comercialisació

• A partir de la forma típica s'han obtingut híbrits i varietats en flors dobles, proveïdes de grans coroles de diferents colors i tonalitats.

• Els colors més normals són el roig, rosat, blanc, salmón, groc i bicolores.

• Els rams de fulls tant secs com a fresques combinen molt be en corones de flors i en anells florals, en especial quan es tracta de delicades flors d'estiu.

• Llum: a ple sol. Es tracta d'un factor clau, tant per al creiximent com per a la floració. Per això cal tant la bona orientació del hivernàcul com el material de coberta apropiat. Resulta favorable un allumenament de 40 000 lux. La llum també determina la rigidea del brot i el tamany i número de flors.

• La temperatura òptima de dia oscila entre els 22 i 24 °C i de nit, entre els 10 i 12 °C.

• Els 0 °C són fatals, puix es poden formar taques i deformacions en els pétals.

• El sol té que ser poroso i be drenado, per a evitar encharcamientos i asfíxia.

• Sol: és preferible un pH entre 6,5 i 7,5.

• Requerix un rec constant.

• Abonament: té alts requeriments en nutrients.

• Abonat una volta per semana en primavera i estiu. El restant de l'any, n'hi ha prou en abonar-ho una volta al més.

• En el pinzamiento es conseguix que la planta ramifique i que les primeres flors siguen més llargues.

• Quant més alt s'efectua el pinzamiento, més flors s'obtindran, pero la calitat pot no ser molt bona quan el número de flors per planta és excessiu.

• Pel contrari, si es pinça molt prop del sol, eixiran poques flors encara que seran de bona calitat.

• Normalment s'efectuen dos pinzamientos:

• Primer pinzamiento: es realisa per damunt del quarto, quint o sext nuc (depenent del cultivar), és dir, de 15 a 20 dies despuix de la plantació.

• Segon pinzamiento: s'efectua de 30 a 50 dies despuix, sobre les ramificacions obtingudes del primer pinzamiento, i per damunt del tercer nuc.

• Propagació: per llavors en primavera quan de banyes , pero també per esqueix o per divisió de les macollos.

• Les llavors tarden en germinar de 2 a 3 semanes en ambient càlit.

• Els esqueixos són conservats en fret (0,5-1 °C).

• La duració de l'almagasenage és de 15 dies per a esqueixos arrelats i 2 mesos per als no arrelats.

• Es prenen esqueixos procedents de plantes mare de 10 cm de llongitut i es coloquen en hivernàculs de multiplicació en instalació de fog-system i sobre un substrat compost per: 25 % de turba i 75 % de perlita; en una temperatura al voltant de 20 °C.

• En estes condicions el enraizamiento té lloc a les tres semanes.

Bibliografia.

1. Conabio. 2009. Catàlec taxonómico d'espècies de Mèxic. 1. In Capital Nat. Mèxic. CONABIO, Mèxic City.
2. Flora of China Editorial Committee. 1988-2013. Flora of China (Checklist & Addendum). Unpaginated. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
3. Flora of China Editorial Committee. 2001. Flora of China (Caryophyllaceae through Lardizabalaceae). 6: 1–512. In C. Y. Wu, P. H. Raven & D. Y. Hong (eds.) Fl. China. Science Press & Missouri Botanical Garden Press, Beijing & St. Louis.
4. Forzza, R. C. 2010. Llista de espécies Flora do Brasil https://web.archive.org/web/20150906080403/http://floradobrasil.jbrj.gov.br/2010/. Jardim Botânico do Rio de Janeiro, Riu de Janeiro.
5. Hokche, O., P. E. Berry & O. Huber. (eds.) 2008. Nou Cat. Fl. Vasc. Veneçola 1–860. Fundació Institut Botànic de Veneçola, Caracas.
6. Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Calleja Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universitat de Antioquia, Medellín.
7. Nasir, E. & S. I. Ali (eds). 1980-2005. Fl. Pakistan Univ. of Karachi, Karachi.
8. Nelson, C. H. 2008. Cat. Pl. Vasc. Hondures 1–1576.