Dicloruro de germani
El dicloruro de germani és un compost químic de germani i clor la fòrmula del qual és GeCl2 . És un sòlit de color groc. El dicloruro de germani és un eixemple de compost en germani en el seu estat d'oxidació +2.
Preparació
[editar | editar còdic]El dicloruro de germani sòlit es pot produir per mig de proporció fent passar tetracloruro de germani,Plantilla:Fquim2, sobre germani metàlic a 300 °C i pressió reduïda (0,1 mmHg).[1]
El dicloruro de germani també es forma a partir de la descomposició del triclorogermano (GeHCl3) a 70 °C. El triclorogermano es genera quan el germani reacciona en clorur d'hidrogen. Esta reacció implica una deshidrohalogenación.[1]
Una atra ruta per a obtindre dicloruro de germani és la reducció de tetracloruro de germani en hidrogen a 800 °C.[1]
Reaccions
[editar | editar còdic]El GeCl2 es hidroliza per a donar hidròxit de germani (II) groc, que en calfar-se produïx monòxit de germani marró.[1]
Alcalinización d'una solució que conté ions de germani (II):
Els òxits i hidròxit de germani són anfóteros. Les solucions de GeCl2 en HCl són fortament reductores.[2] S'han caracterisat composts iònics que contenen el ion piramidal Plantilla:Chem2 per mig del ion clorur.[3] En composts de clorur de rubidi i cesi es produïx, per eixemple, RbGeCl3, que té estructura de perovskita distorsionada.
El dicloruro de germani reacciona en clorur de tetraetilamonio per a donar el triclorogermanato : [4]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Greenwood, Norman N.; Earnshaw, {{{nom2}}} (1997). Chemistry of the Elements, 2 edició, Butterworth-Heinemann, p. 376. ISBN 978-0-08-037941-8.
- ↑ Egon Wiberg, Arnold Frederick Holleman (2001) Inorganic Chemistry, Elsevier ISBN 0-12-352651-5
- ↑ Kociok-Köhn, G. (1999). “Trimethylphosphonium trichlorogermanate(II)”. Acta Crystallogr. C 55 (3): 351–353. doi:.
- ↑ (1974).Inorganic Syntheses.15
- 222–225.doi:10.1002/9780470132463.ch48.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dicloruro de germanio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.