Difracció (sò)
La difracció és un fenomen que afecta la propagació del sò. Es parla de difracció quan el sò es dispersa com a conseqüència de la trobada en obstàculs que no li són transparents.
L'explicació la trobem en el Principi de Huygens que establix que qualsevol punt d'un front d'ona és susceptible de convertir-se en un nou foc emissor d'ones idèntiques a la que ho va originar. D'acort en este principi, quan l'ona incidix sobre una obertura o un obstàcul que impedix la seua propagació, tots els punts del seu pla es convertixen en fonts secundàries d'ones, emetent noves ones, denominades ones difractadas.
La difracció es pot produir per dos motius diferents:
- perque una ona sonora troba al seu pas un chicotet obstàcul i ho rodeja. Les baixes freqüèncias són més capaces de rodejar els obstàculs que les altes. Açò és possible perque les llongituts d'ona en l'espectre audible estan entre 1,7 cm i 17 m, per lo que són lo suficientment grans per a superar la major part dels obstàculs que troben.
- perque una ona sonora es troba en un chicotet forat i ho travessa.
La cantitat de difracció estarà donada en funció del tamany de la pròpia obertura i de la llongitut d'ona. Si una obertura és gran en comparació a la llongitut d'ona, l'efecte de la difracció és menut. L'ona es propaga en llínees rectes o rajos, com la llum. Quan el tamany de l'obertura és menor en comparació a la llongitut d'ona, els efectes de la difracció són grans i el sò es comporta com si anara una llum que procedix d'una font puntual localisada en l'obertura.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Difracción (sonido)» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.