Anar al contingut

Digital object identifier

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Erro al crear miniatura:
Logotip del DOI

El identificador d'objecte digital, conegut en anglés com a digital object identifier i abreviat DOI i DOI, és un identificador persistent (PID per les seues sigles en anglés) en forma de còdic alfanumèric que identifica de forma única un contingut electrònic. Esta peça específica de contingut intelectual pot ser un artícul científic, una image, un llibre, una cançó o un atre, casi sempre que es tracte d'un objecte en l'ambient digital.[1]

Una forma comuna d'amprar el sistema DOI és donar a les publicacions científiques un número específic que qualsevol pot utilisar per a localisar a través de la ret el citat artícul. A diferència del sistema URL, usat en les pàgines web, el sistema DOI no canvia en el pas del temps, encara que l'artícul siga reubicat en una direcció distinta lloc que du l'informació incorporada en forma de metadatos.[2]

El funcionament del DOI es deu a la colaboració de tres tipos d'organisacions:

  • International DOI Foundation:[3] S'encarrega de la gestió i promoció dels estàndarts de la marca.
  • Corporation for National Research Initiatives:[4] associació nortamericana no lucrativa destinada a promoure el desenroll de les tecnologies de l'informació i la comunicació en el camp de l'investigació científica i que s'encarrega de desenrollar i mantindre tot el sistema per a que el DOI s'eixecute correctament.
  • Agències de registre: Permeten a les editorials conseguir un DOI per a les seues publicacions baix els criteris de la International DOI Foundation. Algunes agències de registre són DataCite.[5] mEDRA[6] i CrossRef.[7]

CrossRef és la major agència de registre i va iniciar en giner de 2000. Conte fins ara en 10 800 membres de més de 114 països diferents i més de 90 millons d'elements de contingut registrat; ademés, conta en diferents ferramentes per a agilitar la busca d'informació científica. Una de les ferramentes que oferix CrossRef és el CrossRef Metadata Search[8] que permet obtindre, en tan sol proporcionar el DOI, les senyes bàsiques d'una publicació com a títul, paraules clau, autors i resum, entre uns atres. També es poden obtindre els metadatos en format Bibtex[9] i RIS, aixina com la referència bibliogràfica en format APA, Vancouver, Chicago, MLA, IEEE i Harvard. Un eixemple del funcionament del DOI és en Brasil, a on la Plataforma Lattes del Conselho Nacional de Desenvolvimento Científic i Tecnològic (Consell Nacional de Desenroll Científic i Tecnològic, CNPq) utilisa el DOI com una forma digital de la certificació de la producció de lliteratura gravada pels investigadors en les seues C. V. Lattes. Quan un programa navegador troba un número DOI, utilisa el prefix per a trobar la base de senyes de l'editor i aixina tindre accés a l'informació sobre ellibre o periòdic, que pot incloure senyes de catàlec, crítiques i enllaços.

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]

Referències

[editar | editar còdic]