Anar al contingut

Digitalis minor

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Digitalis minor 1.JPG
Digitalis minor (Digitalis minor)


Digitalis minor és una espècie de Digitalis pertanyent a la família Plantaginaceae.

Descripció

[editar | editar còdic]

És una herba perenne, moderadament cespitosa, tomentosa, en indumento format per pèls tectores i glandulíferos, per excepció glabrescente. Cep leñosa, ramificada o no, en rosetes de fulls densos. Tallos 10-80 cm, angulosos, verts o llaugerament purpúreos, en indumento dens format per pèls tectores de 0,4-0,7 mm mesclats en atres glandulíferos subsésiles, per excepció rarament glabrescentes, poc foliosos, a sovint en els fulls casi totes en la base. Fulls inferiors en llim de 3-10 × 1-4 cm, elíptiques o ovales, no coriáceas, planes o a voltes alguna cosa revolutas, obtuses, subenteras o crenuladas, atenuades en un pecíol de 8-40 mm, en indumento molt dens i ceniciento pel envés, format per pèls tectores de 0,3-0,5 mm i pèls glandulíferos subséliles, rarament glabrescentes i tan sol en pèls glandulíferos subsésiles, d'un vert grisáceo; fulls mijos no decurrentes. Inflorescència (1,5)5-25(53) cm, secundiflora, en (1)5- 20(36) flors, pauciflora o multiflora, en l'eix en pèls tectores de 0,4-0,7 mm i pèls glandulíferos subsésiles de 0,3-0,4 mm; entrenudos 9-27 mm; bràctees 3-20 × 2-4 mm, lanceoladas, pelosas. Flores en pedicel de 4-21 mm, ± recte, més curt, igual o més llarc que la bràctea. Cáliz en sépals desiguals, ± aplicats a la corola, pubescentes; sépals laterals 8-16 × 2-4 mm, elíptics o lanceolados, aguts; sépal dorsal més curt i estret que els restants. Corola 28-35 mm, subbilabiada, campanulada, rosa o rosat-purpúrea, per excepció albina, pelosa per fòra; tubo 20-30 × 14-23 mm, 1-2 voltes més llarc que ample, gradualment atenuat cap a la base, per la cara interna en màcules d'1-1,5 mm, atropurpúreas, rodejades per aureoles totalment fusionades en una gran taca blanca, d'ordinari ciliat en la boca; llavi superior sancer o bilobulado; llavi inferior en lòbuls laterals molt desenrollats, auriculiformes, netament hendidos i retallats en la boca, lòbul central 6-13 mm. Ovari pubescente-glanduloso; estil en indumento variable, a voltes glabro. Càpsula 10-15 × 6-10 mm, ovoide o subesférica, netament més curta que el cáliz, pubescente glandulosa. Llavors 0,5- 0,7 × 0,3-0,5 mm, subcilíndricas o obcónicas, de color castany.[1]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Es troba en les fissures de penya-segats i roquedos marítims, calcícola o més rarament en sols silíceos; a una altitut de 0-1400 metros en les Illes Balears (Mallorca, Menorca i Cabrera).

Taxonomia

[editar | editar còdic]

Digitalis minor va ser descrita per Carlos Linneo i publicat en Mant. Pl. Altera: 567 (1771)[2]

Etimologia

Digitalis: nom genèric del llatí medieval digitalis = la "digital o didalera" (Digitalis purpurea L., Scrophulariaceae). Segons Ambrosini (1666), “es diu Digital perque les flors imiten la forma del didal (a saber, de la coberta dels dits de les dònes quan coser)”.[3]

minor: epítet latino que significa "menor, menuda".[4]

Sinonímia
  • Digitalis dubia Barb.Rodr.
  • Digitalis dubia var. gracilis Font Quer
  • Digitalis dubia f. gracilis (Font Quer) K.Werner
  • Digitalis dubia var. longipedunculata Font Quer ex Pau
  • Digitalis dubia f. longipedunculata (Font Quer ex Pau) K.Werner
  • Digitalis dubia var. rodriguezii Chodat
  • Digitalis minor Bourg. ex Nyman
  • Digitalis purpurea f. albiflora Marcos
  • Digitalis purpurea subsp. dubia (J.J.Rodr.) Knoche
  • Digitalis purpurea f. dubia (J.J.Rodr.) O.Bolòs & Vigo[5]

Referències

[editar | editar còdic]

Enllaços externs

[editar | editar còdic]