Dilema de Hempel
El dilema de Hempel és una pregunta plantejada per primera volta —a lo manco que es tinga constància— pel filòsof Carl Gustav Hempel.[1] Té rellevància per a l'aixina cridat "naturalisme filosòfic" aixina com per a el "fisicalismo".
El dilema qüestiona cóm pot utilisar-se el llenguage de la física per a descriure en precisió l'ontologia, ya que depén de l'imperfecta llingüística humana, o com va declarar Hempel:
La tesis del fisicalismo semblaria requerir un llenguage en el qual es puga formular una teoria verdadera de tots els fenomens físics. Pero no està del tot clar qué s'entén ací per "fenomen físic", especialment en el context d'una doctrina que ha pres un gir decididament llingüístic."[2]
Descripición general
[editar | editar còdic]La tesis del fisicalismo és l'afirmació de que «tot és físic»[3] o que tot és "natural".[4] Açò deixa oberta la pregunta de qué s'entén per "natural" o per "físic"; una interpretació possible de tal afirmació és la de que tot lo empíric és, en última instància, traducible en térmens de la física. No obstant, este tipo de "fisicalismo", a la seua volta, deixa oberta la pregunta de qué devem considerar com els térmens apropiats en física. Ací semblen haver dos opcions, i estes opcions formen els extrems del dilema de Hempel, ya que cap sembla satisfactòria:
Per un costat, podem definir "lo físic" com allò que actualment és explicat per les nostres millors teories físiques (actualment, la teoria quàntica de camps i la relativitat general). En este cas, el problema radica que una solució ontològica ben elaborada a les discussions en filosofia de la ment pel moment es troba fòra de l'alcanç d'estes teories.
Per un atre costat, si diem que lo que s'entén és alguna física futura "ideal", llavors la tesis en qüestió resulta prou buida, puix llavors no tenim idea de lo que ella significa. De fet, en esta segona interpretació, el "fisicalismo" es convertix en l'afirmació trivial de que "tots els fenomens són explicables en térmens de la física perque "la física", ben entesa, és allò que proporciona un model teòric para tots els fenomens".
En resum, la tesis en qüestió resultaria tan conceptualment inadequada (en el primer cas) o be simplement tan conceptualment vaga (en el segon cas) que cariria de valor o mèrit teorético substancial.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Hempel, Carl Gustav (1969), "Reduction: Ontological and linguistic facets", in S. Morgenbesser; P. Suppes; M. White (eds.), Philosophy, Science, and Method: Essays in Honor of Ernest Nagel, New York: St. Martin's Press, pp. 179–199
- ↑ Hempel, C. 1980, Comentaris sobre les formes de creació de móns de Goodman, Synthese, 45: 139-199
- ↑ Stoljar, Daniel (2024). Physicalism, Spring 2024 edició, Metaphysics Research Lab, Stanford University.
- ↑ La paraula "física" prové del grec antic physis, la traducció del qual seria "naturalea", sent aixina la "física" l'estudi d'esta
Referències
[editar | editar còdic]
- Este artícul conté una traducció derivada de «Dilema de Hempel» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.