Diloboderus abderus
.JPG)
El cascarudo, cascudo, bicho candar o bicho torito (Diloboderus abderus) és una espècie de coleòpter escarabeido, un dels escarabats rinoceront. Se li crida isoca o cuc blanc a la seua larva. Habita principalment en Argentina i Uruguay, ademés en Perú, Brasil, Paraguay i Bolívia,[1] tant en les praderies com en els jardins i espais verts de les ciutats.
Característiques
[editar | editar còdic]L'espècie presenta dimorfisme sexual. Els machos tenen un to negre mesclat en gris obscur i posseïxen una banya cefàlica, gros en la seua base que es va afinando cap a l'extrem; les femelles, de color més negre i pla, no tenen banya i posseïxen l'habilitat de volar. En estat larvario, li'l coneix com a cuc blanc o isoca, i s'alimenta principalment de raïls i residus orgànics.
Modo de vida
[editar | editar còdic]Cada femella posa 30 ous aproximadament, a una profunditat d'entre tres i sèt centímetros baix terra. A sovint repetix les postures aplegant a voltes als 80 ous. La larva o isoca es movilisa dins del sol consumint matèria orgànica (restants vegetals), de modo similar a una cuc de terra.[2]Els adults ixen a la superfície entre giner i febrer, i poden aplegar a trobar-se fins a fins de març. Medixen 2 cm de llarc aproximadament. A diferència de les larves, els adults no s'alimenten.[3]En total tenen uns 50 dies de vida aérea.
Isocas com a plagues de cultius
[editar | editar còdic]Esta espècie és considerada nociva per a la agricultura, ya que la larva produïx dany en els cultius d'hivern de blat, dacsa, sorgo i girasol. En baixes temperatures habiten en majors profunditats. De la mateixa manera, preferixen sols poc humits ya que en eixos casos es reduïx el creiximent d'organismes patógeno que els afecten. En cantitats moderades són considerats de gran utilitat en sembra directa per reciclar nutrients i facilitar la aireación i infiltració d'aigua. En #densitat majors, com per eixemple, 5 isocas per metro quadrat, s'aconsella implementar mides de control. [2][4]Esta no és l'única espècie present en cultius, aplegant a trobar-se fins a sis tipos de isocas diferents. No obstant, la que més afecta als cultius és la larva de Diloboderus abderus, que es distinguix de les atres per tindre un cap més ample i rojosa (blanquecina en les atres espècies). Un atre aspecte distintiu són els bolets del raster, visibles a simple vista o en ajuda d'una lupa.[2]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ The Polistes Foundation (ed.): «Diloboderus abderus» (en en). Discover Life. Archivat des d'el original, el 12 de setembre de 2015. Consultat el 12 de setembre de 2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Cucs blancs: cóm identificar i controlar als perjudicials» (en és). Argentina.gob.ar. Consultat el 2024-08-30.
- ↑ Societat Zoológica de l'Uruguay (ed.): «Ficha Zoológica Nº 7». Archivat des d'el original, el 25 de novembre de 2005. Consultat el 2 de setembre de 2015.
- ↑ (2004).«Evaluació d'insecticida curasemillas en el control del cuc blanc Diloboderus abderus (Coleoptera: Melolonthidae) en blat».Edicions-INTA, I.I.A. Manfredi. Proyecte regional d'agricultura sustentable. Bolletí Informatiu.Institut Nacional de Tecnologia Agropecuaria [Argentina].Manfredi:(2)ISSN 1668-2882.Consultat el 2 de setembre de 2015.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Diloboderus abderus.- Este artícul conté una traducció derivada de «Diloboderus abderus» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.