Anar al contingut

Diplocaulus

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Diplocaulus BW.jpg
Diplocaulus

Diplocaulus (que significa «doble capucha») és un gènero extint d'amfibis lepospóndilos que varen viure a finals del periodo Carbonífero fins a a finals del periodo Pérmico, fa 306 a 255 millons d'anys. El primer espècimen va ser descobert en 1877 en Texas per Edward Cope en la denominada «guerra dels Ossos».[1]

Característiques

[editar | editar còdic]
Archiu:Diplocaulusdb21.jpg
Diplocaulus camuflat.

Els Diplocaulus adults aplegaven a medir aproximadament un metro de llongitut. Diplocaulus posseïa un cos curt i ample i unes extremitats curtes, lo que intriga a molts científics. Posseïa ademés un cap en forma de búmeran,[2] lo que ha dut a alguns científics a supondre que podria haver servit per a nadar millor en l'aigua movent l'aigua cap als costats com un taburó o per a que els depredadors no ho pogueren engolir. De la mateixa manera que el gènero Diploceraspis, els individus jovenils no presentaven banyes, els quals anaven desenrollant a mida que creixien[3] Per una atra part, Rinehart & Lucas (2001) varen demostrar que el desenroll de les banyes tabular no era un procés continu, sino que, al contrari, presentava un patró de dos fases ontogénicas.[4]

[editar | editar còdic]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. (1999) Palmer, D. (ed.). The Marshall Illustrated Encyclopedia of Dinosaurs and Prehistoric Animals, Londres: Marshall Editions, p. 55. ISBN 1-84028-152-9.
  2. Cruickshank, ARI; Biaixa, BW (1980). "L'importància funcional de Nectridean tabular Horns (Amphibia: Lepospondyli)". Actes de la Royal Society B: Biological Sciences 209 (1177):. 513 [1]
  3. Olson, E. C. (1951) Diplocaulus: a study in growth and variation. Fieldiana, Geology Séries 11:55-154.
  4. Journal of Vertebrate Paleontology.21(4)
    803-806.doi:10.1671/0272-4634(2001)021[0803:ASAOAG]2.0.CO;2.