Direcció de Llingüística (Institut Nacional d'Antropologia i Història)

La Direcció de Llingüística del Institut Nacional d'Antropologia i Història (Mèxic) va ser creada en 1968 en l'objectiu és desenrollar investigacions llingüístiques, aixina com l'assessoria, difusió i docència derivada d'estes. En l'organigrama de el INAH esta direcció d'investigació depén de la Coordinació Nacional d'Antropologia.

Història

L'investigació del patrimoni cultural de el INAH va iniciar oficialment en la publicació en el Diari Oficial de la Federació de la Llei Orgànica de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història el 3 de febrer de 1939, pero va anar fins a 1968 que es va crear una Secció de Llingüística del Museu Nacional d'Antropologia (MNA) dedicada exclusivament a l'estudi de les llengües (nacionals i estrangeres), els sistemes d'escritura i les distintes àrees de la llingüística (fonologia, lexicografia, semàntica, dialectologia, sociollingüística, entre atres).

L'estudi de les llengües i la llingüística en el INAH té els seus antecedents en els treballs de Wigberto Jiménez Moreno i Maurici Swadesh, aixina com en els estudiants i mestres de l'especialitat de llingüística de l'Escola Nacional d'Antropologia i Història fundada en 1942. No obstant, va anar per iniciativa de Leonardo Manrique que es va crear un àrea específica d'investigació en estos temes en el MNA, posteriorment es va desprendre admirativament del museu i es va convertir en el Departament de Llingüística fins a 1989, quan va quedar finalment baix la Coordinació Nacional d'Antropologia en la figura de Direcció de Llingüística.

Actualitat

Actualment s'adscriuen a la Direcció de Llingüística més d'una vintena d'investigadors, pero l'investigació sobre llengües i llingüística també es realisa per professors i investigadors adscrits a distints Centres i escoles de el INAH.

La Direcció està constituïda per l'unitat administrativa, la Biblioteca de Llingüística i el Laboratori de Llingüística. La biblioteca va ser creada en 1969 per a brindar respal a les distintes investigacions en materials de consulta i la formació de distintes coleccions especialisades en llengües i llingüística, pero va ser dotada de bibliotecari fins a 1992. El laboratori va ser creat pel grup de treball per a la documentació de llengües indígenes en març de 2010 en la finalitat de preservar, produir i difondre materials audiovisuals en les distintes llengües que es treballen en la Direcció.

Directors de Llingüística de el INAH

Leonardo Manrique Castañeda

Susana Cuevas Suárez (WK)

José Luis Moctezuma Zamarrón

Francisco Ventre Pont

Saúl Morales Lara

Juliol Alfonso Pérez Lluna

Llingüistes històrics de el INAH

María Teresa Fernández de Miranda: Va nàixer en 1923 i va fallir en 1966. Va ser la primera llingüista professional egresada de la ENAH. Va realisar investigacions sobre el ixcateco i la glotocronología de la família popolca.

Eva Grosser: Va realisar estudis sobre l'idioma chocholteco, el ngigua i el teenek de Sant Luis Potosí.

Ignacio Guzmán Betancourt: Va nàixer en Vila Unió, Sinaloa. Va realisar investigacions sobre la llengua tigüima, el ópata, les llengües cahitas, el náhuatl de Morelos (mexicà de Tetel del Volcà) i el tepehua. Va ser nomenat membre de l'Acadèmia Mexicana de Llengua, pero va fallir abans de prendre el nomenament.

Leonardo Manrique Castañeda: Va nàixer en 1934 i va fallir en 2003. Fundador de la DL-INAH, va ser conegut com l'antropòlec integral, per haver estudiat distintes llicenciatures en la ENAH i realisar estudis interdisciplinaris, la seua tesis de Llingüística va ser sobre el pame de Jiliapan, Sant Luis Potosí. Va publicar estudis sobre la classificació de les llengües indígenes (náhuatl), de filologia indoamericana sobre el zapoteco de Juan de Córdova (WK), el náhuatl clàssic (WK) de fra Andrés d'Olmos i sobre els còdexs mexicans.

Stanley Newman: Professor de la ENAH, va realisar estudis del idioma protootomí junt en Roberto Weitlaner (1950), també va treballar en l'idioma zuñi, el dumna (WK)

Rebuig Pérez: Va realisar estudis sobre el chontal de Tabasco.

Bruna Radelli: Va realisar estudis sobre el náhuatl de Xalitla (Guerrero), espanyol, italià, chinenc i quiché.

Alfredo Ramírez Celestino: Va nàixer en Xilitla, Guerrero. Va estudiar una carrera comercial a on va conéixer al professor Manrique, qui ho va invitar a treballar en ell per ser parlant de náhuatl de Guerrero (WK), posteriorment va estudiar en la ENAH i va ser investigador de la Direcció de Llingüística, a on va fer documentació de náhuatl de Basses, llabor de rescat d'archius, aixina com traducció i publicació de còdexs.

Moisés Romero Castell: Va realisar estudis sobre lèxic i fonologia del chichimeca jonaz, sobre la dialectologia del tzeltal i l'unitat llingüística dels mayas peninsulars (WK).

Ángela Ochoa Peralta: Va realisar estudis de lèxic, dialectologia i etnosemántica de la llengua teenek de Sant Luis Potosí.

Bibliografia

• Institut Nacional d'Antropologia i Història. 1963. Llei Orgànica de l'Institut Nacional d'Antropologia i Historian. Mèxic. INAH.

• Lleis de el INAH

• Guzmán Betancourt, Ignacio (1979) Gramàtica del náhuatl de Santa Catarina, Morelos. SEP-INAH, Mèxic.

• Grosser Lerner, Eva. (1991). “Ngigua: una llengua oaxaqueña en extinció”. Antropologia, 33, 62-69.

• Manrique Castañeda, Leonardo. (1960). “L'organisació social de Jiliapan”. Anals de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història. Sexta época 1939-1966, 42(XIII), 93-111.

• Romero Castell, Moisés. (1961). “Algunes observacions sobre la dialectologia tzeltal”. Anals de l'Institut Nacional d'Antropologia i Història, 6(13), 207-215.

• Ramírez Celestino, Alfredo. (1983). “Quatre poemes en náhuatl de Xalitla, Guerrero”. Estudis de Cultura Náhuatl, 16, 207-217.