Disc d'or de les Voyager
El disc d'or de les Voyager (titulat en anglés com "The Sounds of Earth", en espanyol com a Sons de la Terra) són dos discs fonográficos de coure banyat en or i de 30 cm de diàmetro[1] que acompanyen a les sondes espacials Voyager, llançades en 1977 i que tardaran 40 000 anys en alcançar les proximitats de l'estrela més propenca al nostre sistema solar.
Com les sondes són molt chicotetes comparades en l'immensitat de l'espai interestelar, la provabilitat de que una civilisació que viaja per l'espai es trobara en elles és molt menuda, sobretot perque les sondes en el temps deixaran d'emetre qualsevol tipo de radiació electromagnètica. Si alguna volta es trobara en una espècie extraterrestre, lo més provable és que siga en el moment en que passe per l'estrela més propenca en la trayectòria de la Voyager 1, que alcançarà dins de 40 000 anys.
Carl Sagan va dir que "la nau espacial, i la gravació, solament seran trobades si existixen atres civilisacions capaces de viajar en l'espai interestelar. Pero el llançament d'esta botella dins del oceà còsmic diu alguna cosa molt esperançador sobre la vida en este planeta". Aixina, els discs poden, en més provabilitat, considerar-se com una càpsula del temps o com alguna cosa simbòlic en lloc d'un sério intent per comunicar-se en la vida extraterrestre.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Voyager. Making of the Golden Record» (en en). JPL TechCal. Consultat el 25 de juliol de 2021.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disco de oro de las Voyager» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.