Discapacitat visual

Erro al crear miniatura:

Discapacitat visual

Erro al crear miniatura:

Un bastó blanc, símbol internacional de la ceguera

Erro al crear miniatura:

Retrat de Ana de Mendoza, noble espanyola de el XVI que es creu que va poder patir estrabisme o perdre un ull en un incident.

Les discapacitats visuals es definixen en base en l'agudea visual, aixina com el camp visual. Es parla de discapacitat visual de l'ull quan existix una disminució significativa de l'agudea visual de l'ull encara en l'us de lents, o be, una disminució significativa del camp visual de l'ull.

Orige de la discapacitat visual

La discapacitat visual pot originar-se per un inadequat desenroll dels òrguens visuals o per padecimientos o accidents que afecten els ulls, les vies visuals o el cervell. L'inadequat desenroll en la gestació dona com resultat esta discapacitat. Aixina mateix podem agregar aquella discapacitat que es gesta a partir d'una malaltia que provoca eixa disminució de la visió, com són:

• Catarates
• Glaucoma
• Diabetis
• Tracoma
• Absència de vitamina A

La dificultat que presenten algunes persones per a participar en activitats pròpies de la vida quotidiana, que sorgix com a conseqüència de l'interacció entre una dificultat específica relacionada en una disminució o pèrdua de les funcions visuals i les barreres presents en el context en que desenvuelve la persona.

Respecte de les barreres, estes són de divers tipo, entre les més freqüents es poden senyalar:

• Absència de senyals auditives que reemplacen l'informació visual. Per eixemple, si els semàfors no conten en senyals auditives, la persona que el seu remanente visual no li permeta discriminar les llums, presentarà majors dificultats per a creuar els carrers, situació que la farà més depenent.

• Absència de lliteratura en braille o àudio en les biblioteques públiques. Per eixemple, si una persona que present ceguera o baixa visió vares agarrar a una biblioteca en busca d'informació, entretenció o cultura i no troba texts adaptats en dit lloc, vorà disminuïdes les seues possibilitats d'integració i creiximent personal.

• Absència de sistemes d'escritura alternatius. Per eixemple, si els texts escolars no es troben adaptats al sistema Braille, chiquetes i chiquets que presenten ceguera no tindran accés als aprenentage en igualtat de condicions, dificultant-se a la seua volta la seua participació en classes i interacció en els seus companyers.

Com s'aprecia en esta definició, la discapacitat visual no depén únicament de les característiques físiques o biològiques del chiquet, sino que es tracta més be d'una condició que emergix producte de l'interacció d'esta dificultat en un context ambiental desfavorable. En compensació a açò, els alvanços en la cirugia ocular estan contribuint a una velocitat vertiginosa per a millorar la discapacitat visual tant en els seus inicis com en el seu desenroll, constituint una esperança a un present-futur a on el número de persones afectades puguen superar les barreres físiques i socials.

Tecnologia educativa per a l'atenció d'estudiants en discapacitat visual

La persona en discapacitat visual és reconeguda dins del marc de la diversitat humana, com un subjecte en potencialitats per a desenrollar-se social, cultural, cognitiva i afectivament. En el camp educatiu, l'atenció a persones en discapacitat visual es basa en analisar les condicions del context institucional per a adequar l'atenció que correspon en les seues possibilitats. En l'institució educativa la discapacitat visual no deuria ser l'eix sobre el qual es definixquen accions de formació, sino que la discapacitat visual deu ser reconeguda com un element més en la formació de la seua personalitat. És a través de propi cos que les persones en discapacitat visual conseguixen accedir al coneiximent. El cos complix el paper de mediador en el món de lo concret a partir dels canals kinestésico i auditiu utilisats per a rebre i memorisar informació. El cos és l'instrument que els permet ubicar-se en l'espai, amprar adequadament la direccionalitat i la lateralitat. A partir del coneiximent de lo concret és possible alvançar en la representació gràfica de qualsevol objecte aixina, s'opera en el pensament abstracte. És essencial llavors que en l'institució educativa o en qualsevol atre espai formatiu, el treball pedagògic supere la verbalizaació aprofitant que la memòria muscular, conseguida en el maneig espacial, es pren com el habilitat per a ubicar-se en l'espai i reconéixer l'organisació dels objectes que estan dins.

Encara que la majoria d'experiències per al desenroll de les potencialitats de persones en discapacitat visual deuen ser vivenciales, quan l'etapa del aprestamiento per a la lectoescritura i les matemàtiques inicia, és el moment per a tindre contacte en lletrers en Braille, sistema per mig del com les persones en discapacitat visual deprenen a llegir i escriure creat per Louis Braille i que ha aplegat a adaptacions per a poblacions específiques com el Braille japonés.

Sobre les matemàtiques, les Regletas de Cuisenaire permeten manipular i jugar en la composició i descomposició dels números. El Àbac obert i el Àbac japonés faciliten establir les bases numèriques i operacions bàsiques per a treballar decimals, fraccionarios i càlculs matemàtics.

Tecnologia educativa en l'entorn electrònic per a persones en discapacitat visual

Accedir a la llectura dels texts és possible per a les persones en discapacitat visual a través del Llector de pantalla. Atres desenrolls importants recents són:

• FingerReader. És un dispositiu usat en els dits que ajuda als usuaris en discapacitat visual, a llegir text imprés mentres el dit es desplaça sobre est.
• Llínea Braille possibilita la reproducció de caràcters en temps real.
• Ferrotouch crea una espècie de Braille actualizable. baix l'influència d'imans, el ferrofluido forma protuberàncies que l'usuari pot sentir a través d'una capa de plàstic.
• Proyecte de llibre d'imàgens tàctils crea imàgens tàctils.