Anar al contingut

Discontinuidad de Conrad

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Estructura de la Terra

La discontinuïtat de Conrad correspon al llímit sub-horisontal en la corfa continental en el qual la velocitat de l'ona sísmica aumenta de manera discontínua. Este llímit s'observa en vàries regions continentals a una profunditat de 15 a 20 km, no obstant, no es troba en les regions oceàniques.

La discontinuïtat de Conrad (cridada aixina pel sismólogo Victor Conrad) es considera el llímit entre la corfa continental superior i l'inferior. No és tan pronunciat com la discontinuïtat de Mohorovičić, i està absent en algunes regions continentals.[1] Fins a mediats de el XX, la corfa superior en les regions continentals consistia en roques félsicas com el granit (sial, per a sílice-alumini), i l'inferior en roques máficas més riques en magnesi com el basalt (alvenc, per a sílice-magnesi). Per lo tant, els sismólogos d'eixa época varen considerar que la discontinuïtat de Conrad deuria correspondre a un contacte clarament definit entre les dos capes químicament distintes, sial i alvenc.[2]

No obstant, des de la década de 1960 en avant, esta teoria va ser molt discutida entre els geólogos. El significat geològic exacte de la discontinuïtat de Conrad encara no s'aclarix. La possibilitat de que represente la transició de les facies de anfibolita al metamorfisme de les facies de granulita ha rebut cert respal de les observacions de la part central elevada del cràter de Vredefort i el cratón de Kaapvaal circumdant.[3]


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Lowrie, W. (1997). Fundamentals of Geophysics, Cambridge University Press, pp. 149. ISBN 9780521467285.
  2. Kearey, P.; Klepeis K.A., {{{nom2}}}; Vaig vindre F.J., {{{nom3}}} (2009). Global Tectonics, 3 edició, John Wiley & Sons, pp. 19–21. ISBN 9781405107778.
  3. (2007).Earth and Planetary Science Letters.261(3–4)
    456–468.doi:10.1016/j.epsl.2007.07.044.