Disocactus eichlamii
Disocactus eichlamii, coneguda comunament com paxte de Eichlam,[1] és una espècie de planta suculenta pertanyent al gènero Disocactus, dins de la família Cactaceae. És endèmica de Guatemala (concretament dels departaments d'Escuintla, Chimaltenango, Quetzaltenango i Santa Rosa).
Descripció
[editar | editar còdic]Disocactus eichlamii és una espècie de cactus que pot créixer tant de forma epífita (sobre arbres) com litofíta (sobre superfícies rocoses). És arbustiu i es ramifica des de la base, en la epidermis de color vert. Els brots són aplanados, allargats i en forma de full. Inicialment són erectos, encara que en el temps es tornen colgantes. Medixen fins a 40 cm de llarc i d'1,5 a 5 cm d'ample.
Els brots principals són redonejats, encara que a voltes poden ser triangulars o aplanados cap a la part superior. Els brots laterals són aplanados i tenen els bodes ondulats. Sobre ells s'assenten areolas separades unes d'unes atres aproximadament 1,5 cm, sense espines, encara que a voltes poden tindre algun pèl blanc.[2]
Les flors apareixen soles o en grups de fins a cinc a lo llarc de les parts aplanadas dels brots. Són estretes, angostamente tubulars i de color roig carmín. Medixen de 6 a 8 cm de llarc, en els estams i l'estil descollant. l'estigma presenta 5 lòbuls. Els fruts són rojos, esfèrics i creixen de 0,9 a 1,4 cm de diàmetro. En el seu interior contenen polpa blanca en llavors d'1,5 mm de llarc.[3][4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]L'àrea de distribució nativa d'esta espècie és Guatemala[5](concretament en els departaments d'Escuintla, Chimaltenango, Quetzaltenango i Santa Rosa). Habita principalment en el bioma tropical estacionalmente sec, entre els 1200 i 1600 metros sobre el nivell de l'mar.[6][4]
La planta pot créixer sobre arbres com epífita o sobre superfícies rocoses com litófita. Se sol trobar en boscs núvols, freqüentment en penya-segats de difícil accés per als humans. Les seues raïls s'incrusten en les roques o en la corfa dels arbres hostes per a ancorar-se i fixar-se, per lo que el seu únic accés a la humitat i els nutrients prové de la pluja i els excrements que cauen des de dalt.[6]
Taxonomia
[editar | editar còdic]La primera descripció d'esta espècie va ser com Phyllocactus eichlamii, publicada en 1911 pel botànic alemà Wilhelm Weingart en la revista científica Monatsschrift für Kakteenkunde 21: 5.[7]
Més vesprada, els botànics nortamericans Nathaniel Lord Britton i Joseph Nelson Rose varen traslladar l'espècie al gènero Disocactus, per lo que va passar a cridar-se Disocactus eichlamii. Varen registrar estos canvis en la revista científica Contributions from the United States National Herbarium 16: 259, publicada en 1913.[8]
- Disocactus: nom genèric format a partir de les paraules gregues dis (que significa 'dos voltes'), isos (que significa 'igual) i kaktos (que significa 'penca' o 'planta espinosa'), en alusió als brots aplanados en forma de full (en dos costats idèntics) que presenten les espècies d'este gènero.[9]
- eichlamii: epítet específic otorgat en honor al coleccioniste de cactus alemà Friedrich Eichlam, quí va descobrir l'espècie i va viure en Guatemala fins a la seua mort en 1911.[10][11]
Estat de conservació
[editar | editar còdic]En la Llesta Roja d'Espècies Amenaçades de l'UICN, l'espècie està classificada com "En Perill d'Extinció (EN)”. Les principals amenaces que sofrix l'espècie es deuen a la pèrdua de l'hàbitat pel canvi d'us de la terra per a l'agricultura (cultius de dacsa) i l'extracció de fusta dels arbres en els que creixen les espècies per a la subsistència.[6]
Usos
[editar | editar còdic]Disocactus eichlamii es cultiva com planta ornamental per les seues vistoses flors i el seu hàbit colgante. Creix millor en llocs en llum filtrada o mija ombra, a on evita l'exposició directa al sol intens que pot danyar els seus tallos. Tolera mal les baixes temperatures, per lo que convé mantindre-la en ambients càlits. Requerix un substrat en bon drenage per a evitar que l'excés d'humitat danye les seues raïls. Florix des de la primavera fins a començos de l'estiu, i es multiplica per llavors, encara que la reproducció per esquejes resulta més senzilla i ràpida.[12]
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Paxte de Eichlam (Disocactus eichlamii)» (en és-mx). EncicloVida. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ Anderson, Edward F.; Eggli, {{{nom2}}}; Anderson, {{{nom3}}} (2005). [1] (en Alemà), Ulmer, p. 184. ISBN 978-3-8001-4573-7.
- ↑ Britton, Nathaniel Lord; Britton, Nathaniel Lord; Eaton, {{{nom3}}}; Rose, {{{nom4}}} (1919). [2], Carnegie Institution of Washington, p. 203.
- ↑ 4,0 4,1 Véliz Pérez (2008). [3], 5ª carrer 18-27 zona 8 de Mixco, Sant Cristóbal II, Guatemala: #Litografia Modernes S. A. 5, pp. 23-25. ISBN 99922-2-551-3.
- ↑ United States.; States, United (1912). [4] (en EN), Smithsonian Institution Press, p. 259.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 «Disocactus eichlamii: Véliz, M.: The IUCN Ret List of Threatened Species 2013: i.T151878A571763».International Union for Conservation of Nature.doi:10.2305/iucn.uk.2013-1.rlts.t151878a571763.en.Consultat el 2025-06-01.
- ↑ «Phyllocactus eichlamii Weing. | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ «Disocactus eichlamii (Weing.) Britton & Rose | Plants of the World Online | Kew Science» (en en). Plants of the World Online. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ «Disocactus» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-05-29.
- ↑ Eggli, Urs; Newton, Leonard I. (2004). [5], Springer, p. 74. ISBN 978-3-540-00489-9.
- ↑ «Disocactus eichlamii» (en en). Dictionary of 🌵 Cactus Names. Consultat el 2025-06-01.
- ↑ «#FLORACIÓ EN MÀLAGA I MÉS: #floració d'abril 6». #FLORACIÓ EN MÀLAGA I MÉS. Consultat el 2025-06-01.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Disocactus eichlamii» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.