Distributed Video Coding

Plantilla:Publicitat Paradigma de codificació que permet reduir la complexitat dels codificadores de vídeo. Este nou paradigma ha permés que els teléfons mòvils de tercera generació o cambres de vigilància de circuit tancat pogueren transmetre vídeo d'una manera molt més eficient.

Fins ara l'investigació i estandardisació dels algoritmes de codificació de vídeo ha adoptat un paradigma a on el codificador és l'encarregat d'explorar l'estadística de la font, donant lloc a codificadores complexos i decodificadores senzills. Este paradigma està fortament condicionat per aplicacions com la radiodifusió (broadcasting), el vídeo baix demanda i el streaming de vídeo. En tots estos casos, els continguts es generen per un(o uns pocs) codificadores i es dirigixen a un gran número de decodificadores, el cost del qual deu mantindre's reduït per a garantisar un accés econòmic als servicis.

Aixina per eixemple, els estàndarts més utilisats de codificació de vídeo com el MPEG-2, MPEG-4, H-263, són cada volta més eficients gràcies a una millor modelació i explotació de les característiques estadístiques de la senyal de vídeo, pero també resulten més complexos per la cantitat de càlculs complexos que deuen realisar. D'esta manera, el conjunt codificador-descodificador (códec) és totalment asimètric en codificadores que solen ser de 5 a 10 voltes més complexos que els decodificadores

Senyes generals

La codificació distribuïda de vídeo respon a unes noves necessitats com són les cambres de vigilància de baixa potència, les cambres inalàmbriques per PC o les cambres de teléfons mòvils. En estes arquitectura és important tindre un baix consum de potència tant en el codificador com en el decodificador. Açò requerix dispondre d'un codificador de baix cost i baixa complexitat mentres que el decodificador pot ser més complex i costós.

En canvi la codificació de vídeo tradicional es basen en l'aplicació d'una transformada matemàtica (eliminació de la redundància espacial) i en l'aplicació de l'estimació i compensació del moviment (eliminació de la redundància temporal). Esta codificació supon una gran complexitat en el codificador de l'orde de 5 a 10 voltes més complex que l'descodificador. De tal manera que el codificador és el màxim responsable en conseguir el màxim ràtio de compressió mentres que el decodificador es llimita a eixecutar les órdens dictades pel codificador. Este tipos de codificació funciona de manera molt eficient quan el vídeo és codificat una sola volta i en canvi va a ser decodificado molts més voltes. Est és el cas del vídeo baix demanda.

Característiques

La codificació de vídeo es basa en dos resultats derivats de la Teoria de l'Informació: les teoremes de Slepian-Wolf i de Wyner-Ziv. Estes teoremes proponen que en la codificació de dos o més seqüències aleatòries, depenents una de l'atra, són codificades d'una manera independent. Un únic descodificador intenta explotar les dependències existents entre els dos fluix originals. Esta codificació nos permet desplaçar la complexitat del codificador a l'descodificador.

Figura 2.Codificació de dos fonts estadísticaente depenents