Anar al contingut

Districte fitogeográfico chaqueño occidental

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:Prosopis-nigra. CAPS 0
l'algarrobo negre.
l'algarrobo blanc.
Archiu:Caranday formation 2.jpg
La palmera caranday.
Archiu:Tillandsia aeranthos.jpg
El clavellinera de l'aire més comú del districte.
Archiu:Acacia caven 2.jpg
l'espinillo.
Archiu:Celtis tala canopy1.jpg
El tala.
Archiu:Cereus aethiops ( CAPS 1 chalybaeus) Bluehende Kakteen 3.135. 1921.jpg
El cardoncito.
Archiu:Arbolchañar. CAPS 2
El Chañar.
Archiu:Schinopsis balansae.jpg
El quebracho colorat chaqueño, una espècie arbòrea típica del chaco humit que es fa present també en este districte, pero solament en molt baix número.
Archiu:Schinopsis lorentzii.jpg
El quebracho colorat santiagueño, és una espècie arbòrea endèmica d'este districte fitogeográfico.
Archiu:Prosopis kuntzei.jpg
l'itín, una espècie arbòrea típica del chaco humit que es fa present també en este districte, pero solament en molt baix número.

El districte fitogeográfico chaqueño occidental, també cridat districte fitogeográfico chaqueño semiárido és un dels districtes fitogeográficos en que es dividix la província fitogeográfica chaqueña. Es troba en la regió subtropical del centre d'Amèrica del Sur. Inclou formacions de boscs xerófilos, sabanes, en comunitats edàfiques característiques en els salares, chapulls, etc.

Sinonímia

[editar | editar còdic]

Este districte fitogeográfico també és reconegut com: Chaco leñoso, Chaco semiárido; i en relació en el context de la província fitogeográfica com: Formació del Chaco, Parc Chaqueño, Formació Chaqueña, Boscs i sabanes subtropicales, Chaco, Selves i sabanes del Chaco, Bosc Chaqueño, Província Chaqueña, Regió del Chaco, etc.

Distribució

[editar | editar còdic]

Segons la classificació d'Ángel Lulio Cabrera,[1] este districte fitogeográfico s'ubica en el centre d'Amèrica del Sur, i comprén sectors del surest de Bolívia; l'oest de Paraguay ; i en l'Argentina en les províncies de: Formosa, Chaco —abdós en la seua mitat oest—, casi tot Santiago del Estero, l'extrem noroest de Santa Fe, parts orientals de les províncies de Jujuy, Bota, Tucumán, l'est de Catamarca fins al nort del departament La Pau, i finalment l'extrem nort de Còrdova.

L'altitut va des de 40 m s. n. m. fins als 500 m s. n. m.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cabrera, A. L. (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic (ed.). Biogeografía d'Amèrica Llatina, Segona edició corregida edició (en espanyol), Washington D.C..