Domacio
El terme domacio ha segut definit des de dos punts de vista principalment: el biològic i el morfològic. El primer els definix com a estructures huecas formades per les plantes, que servixen d'abric a chicotets animals en els quals viuen en simbiosis(Schnell i F. Grout de Beaufort, 1966; en Solís, 1997),[1] o com a transformacions en la planta, adaptades a l'ocupació de hostes, animals o vegetals, que estan al servici del hospedante (Dottori, 1976).[2] Des del punt de vista morfològic es definixen com a formacions foliares que es troben sobre la cara abaxial dels fulls, en les aixelles de les nervaduras o be, en la vora del llim de numeroses plantes leñosas, particularment les que habiten boscs tropicals o subtropicales (Wilkinson, 1979; en Metcalfe and Chalk, 1979).[3] i de plantes de regions fredes; puix encara no han segut descrits en plantes de llocs secs (Metcalfe and Chalk, 1979)[4] Alguns autors restringixen el terme domacio solament a aquelles formacions presents en la làmina foliar (Jacobs, 1966; Robbrecht, 1988; Romero et al., 2015),[5] mentres que uns atres estenen el terme a cavitats que es troben en tallos, espines o pecíols (Maschwitz et al., 1989; Tepe et al., 2007; Romero et al., 2015).[5] Per a Blanco (2004),[6] els domacios són estructures patológicament iniciades per insectes, pero menciona que per a atres autors les consideren genèticament determinades i recalca que en la majoria són estructures no glandulares, pero en algunes espècies com Anacarandium i en Tinospora glabra és comuna que presenten glàndules.
Morfogénesis dels domacios
[editar | editar còdic]Els domacios varen ser considerats inicialment com a estructures morfogenètiques, és dir, que la seua formació en la planta és independent de la presència de l'animal hospedante (Fancs, 1961; Wilkinson, 1979; Brouwer & Clifford, 1990; en Romero et al., 2015).[5] No obstant, estudis recents indiquen que la presència d'alguns tipos de hospederos, principalment formigues i àcars, induïxen la formació de domacios. Per eixemple, les formigues Pseudomyrmex spp. induïxen la formació d'estructures molt similars a domacios en Vochysia vismiaefolia (Vochysiaceae), un arbre tropical de la selva Amazónica, encara que en menor cantitat que les que les plantes formen naturalment (Blüthgen i Wesenberg, 2001).[7] Estes estructures hereditàries varien en incidència, grau de desenroll, forma i en les condicions ambientals, tant entre individus de la mateixa varietat com entre espècies (Pemberton & Turner, 1989; en Solís, 1997).[1]
Tipos de domacios
[editar | editar còdic]Els domacios són estructures morfogenètiques que s'utilisen en fins taxonòmics en numeroses famílies.
D'acort a les seues estructura es distinguixen els següents tipos de domacios:
Mechón de tricomas: estan formats per concentracions de tricomas en l'aixella entre la vena mija i les venes de segon orde. Els tricomas tapizan tant el hipofilo de la zona triangular entre les venes com l'epidermis que cobrix els laterals de les mateixes.
Domacio en bojaques: estan formats per una conexió de teixit que unix la vena principal i una secundària, formant un embut o bossa aplanada, en obertura distal ampla.
Cripta: és una cavitat constituïda per un “pis” o base del domacio que es troba formada per la làmina foliar i el “sostre” que és l'expansió de teixit que conecta la vena principal i una secundària.
Els tricomas que formen el domacio són glandulares, el tipo present depén de l'espècie.
Unicelulars : formats per una sola cèlula prima i llarga que s'inserta entre les epidérmicas.
Uniseriados: tenen peu 1-2 seriat que s'inserta entre les cèlules epidérmicas i un cos de 3-7 cèlules dispostes en una sola série, l'apical en extrem aguzado. Són cèlules de parets primes i citoplasma clar.
Dendroides: són tricomas multicelulares en un eix principal i ramificacions. Cada cèlula presenta una porció basal que forma el cos del tricoma i una porció distal que constituïxen els braços. Les cèlules del tricoma posseïxen parets primes i citoplasma clara. Tots els tipos de tricomas estan coberts per una cutícula plana.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ 1,0 1,1 Solís, S. M. 1997. Morfologia i anatomia dels fulls i domacios foliares en dos Espècies de Alchornea (Euphorbiaceae). Institut de Botànica del Nordest (IBONE) - UNNE-CONICET.
- ↑ Dottori, N. M. 1976. Morfologia foliar en Celtis tala i C. pallida en especial referència als domacios. Kurtziana 9: 63-80.
- ↑ Metcalfe, C. R., and Chalk, L. C. 1979. Anatomy of the Dicotyledons 1. Clarendon Press, Oxford. 276 pp.
- ↑ Metcalfe, C. R., and Chalk, L C. 1979. Anatomy of the Dicotyledons, 2nd ed., Vol. 1. pp. 132-140. Oxford: Clarendon Press.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Romero, M. F., González, A., i Sales, R. M. 2015. Morpho-anatomic studies of leaf domatia in Argentinian Rubiaceae. Institut de Botànica del Nordest IBONE) - UNNE-CONICET. Bol. Soc. Argent. Bot. 50 (4): 493-514.
- ↑ Blanco. C. A. 2004. El full: morfologia externa i anatomia. Còrdova: Universitat Nacional de Riu Quart. 199 pp.
- ↑ Blüthgen, N., and Wesenberg, J. 2001. Ants Induïx Domatia in a Rain Forest Tree (Vochysia vismiaefolia). Association for tropical biological and conservation, BIOTROPICA 33(4): 637–642.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Domacio» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.