Anar al contingut

Domini fitogeográfico andino-patagónico

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Parc Nacional Pa de Sucre, en el centre-nort de Chile.
volcà Parinacota i llac Chungará en el nort de Chile.
Desert florido del centre-nort de Chile.
Aconcagua, Província fitogeográfica Altoandina.
La cordillera dels Vages prop de Punta Arenes, en el sur de Chile.
Pajonal de palla ichu (Stipa ichu) prop d'Estany Vert, Potosí, Bolívia.

El desert andino inclou formacions esteparias tant de estepas herbáceas com de estepas arbustivas; aixina com boscs baixos i distints tipos de deserts, des dels semidesiertos fins als deserts més absoluts.

Distribució

[editar | editar còdic]

Si be hi ha vàries classificacions generals, entre elles la de Ronald Good, la d'Armen Takhtajan, i la d'Ángel Lulio Cabrera,[1] en llínees generals este domini s'estén sobre la cordillera dels Vages des de la cordillera andina de Veneçola i Colòmbia, a lo llarc de l'oest de Sudamérica, incloent els altiplanos i cims de cordilleres pròximes, fins a la illa dels Estats. També comprén els deserts de la costa pacífica d'Equador, Perú, i el nort de Chile, aixina com les estepas de penillanuras i serres de la Patagonia, des de les estribaciones de la cordillera andina fins a les costes del mar Argentina.

Afinitats florísticas

[editar | editar còdic]

Este Domini fitogeográfico guarda alguna relació en els atres Dominis de la Regió fitogeográfica Neotropical, en especial el Domini fitogeográfico Chaqueño i en menor medida el Domini fitogeográfico Amazónico.


Referències

[editar | editar còdic]
  1. Cabrera (1980). Colecció de Monografies Científiques de la Secretaria General de l'Organisació dels Estats Americans, Programa Regional de Desenroll Científic i Tecnològic (ed.). Biogeografía d'Amèrica Llatina, Segona edició corregida edició (en espanyol), Washington D.C..