Dorudon
Dorudon («dent de llança» en grec antic) és un gènero extint de cetáceos basilosáuridos que varen viure en el Eoceno, de la mateixa manera que els basilosaurios i Zygorhiza. Era un descendent pròxim dels primers cetartiodáctilos de vida amfíbia, com Ambulocetus, pero a diferència d'ells, el seu estil de vida era totalment aquàtic. Va aparéixer en el Priaboniense de la era cenozoica, fa aproximadament 40 millons d'anys.[1] Medien aproximadament 5 metros de llarc i eren carnívors, alimentant-se de peixos i moluscs.
Quan es varen trobar els primers fòssils d'este animal es va pensar que eren Basilosaurus jóvens, pero despuix del descobriment de fòssils de Dorudon jovenils va ser que es va propondre el nou gènero. Encara que s'assemblaven prou als cetáceos moderns, carien pràcticament del meló característic dels seus descendents. Com atres membres de la seua família, tenien els orificis nassals a mig camí entre el hocico i lo alt del cap. Les marques conservades en varis cràneus fòssils de Dorudon jóvens induïxen a supondre que podrien haver segut assuts del Basilosaurus.
S'han trobat fòssils en llocs molt distants geogràficament, com Egipte,[2] Tunis i Carolina del Sur (Estats Units),[3] per lo que sembla que habitava en les aigües someras i càlides del oceà de Tetis. Es va extinguir fa aproximadament 36 millons d'anys, poc abans de l'inici del Oligoceno, a causa d'un gran episodi de canvi climàtic conegut com «Gran Ruptura» de Stehlin. L'espècie Dorudon atrox és el arqueoceto millor conservat.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ . BBC Science and Nature. BBC. Archivat des d'el original, el 23 de decembre de 2012. Consultat el 27 de febrer de 2009.
- ↑ Universitat de Míchigan. . Biology News Net. Consultat el 27 de febrer de 2009.
- ↑ Spamer, I. I.; Daeschler, I. & Daeschler, T. (1995). A Study of Fossil Vertebrate Types in the Academy of Natural Sciences, pp. 272. ISBN 0910006512.