Dosis letal mija

En toxicologia, es denomina dosis letal mija, DL₅₀ (abreviatura de Dosis Letal, 50 %, dosis letal per al 50 % de la població) CL₅₀ (concentració letal, 50%) a la cantitat de la dosis d'una substància, radiació o patógeno necessària per a matar a la mitat d'un conjunt d'animals de prova despuix d'un temps determinat. Els valors de la DL₅₀ són usats en freqüència com un indicador general de la toxicitat aguda d'una substància. Una menor DL₅₀ és indicatiu de major toxicitat.

La prova va ser creada per J.W. Trevan en 1927, pero ara està sent retirada progressivament a favor del Procediment de Dosis Fix (Fixed-dose procedure).

DL₅₀ normalment es determina en test en animals com rates de laboratori. En 2011, l'Administració d'aliments i medicaments (Food and Drug Administration) va aprovar métodos alternatius per als test de DL₅₀ de cosmètics com el Botox sense necessitat de testar-los en animals.

El terme dosis semiletal de tant en tant és utilisat en el mateix significat, en particular en traduccions de texts, pero també pot referir-se a una dosis submortal; per esta ambigüitat, generalment deuria ser evitat.

Convencions

La DL₅₀ s'expressa generalment com la massa de la substància administrada per massa d'animal somés a l'ensaig normalment s'expressa en miligram (mg) de substància tòxica per quilogram (kg) de massa de l'animal, a voltes també es dona en nanogramos (com el cas de botulinum), micrograms, o grams (com el cas del paracetamol) per quilogram. Indicant-ho d'esta manera permet que la toxicitat relativa de diverses substàncies puga ser comparada, i la normalisa per a la variació en el tamany dels animals exposts (encara que la toxicitat no sempre està relacionada simplement en la massa del cos). Per a substàncies en el mig ambient com a vapors tòxics o aigua tòxica per als peixos, la concentració en el mig ambient (per metro cúbic o per litro) es dona en valors de CL₅₀, pero en este cas el temps d'exposició és important (vore més avall)

L'elecció de la mortalitat del 50 % com prova patró evita la possible ambigüitat de fer mides en els extrems, i reduïx la cantitat de proves requerides. No obstant, açò també implica que la DL₅₀ no és la dosis mortal en tots els casos; en alguns casos poden ser letals dosis menors, mentres que en uns atres hi ha supervivència a dosis més altes que la DL₅₀. Mides tals com “LD1” i “LD99” (dosificació requerida per a matar a l'1 % o al 99 % respectivament de la població testada) s'utilisen a voltes per a fins específics.

La dosis mortal varia a sovint depenent del método d'administració; per eixemple, moltes substàncies són menys tòxiques quan són administrades per via oral que per via intravenosa. Per esta raó, els valors de DL₅₀ es califiquen a sovint en el sistema d'administració. Ej.,“DL₅₀ i.v.”

Les cantitats relacionades DL₅₀/30 o un DL₅₀/60 s'utilisen per a referir-se a una dosis que sense tractament siga mortal per al 50 % de la població en el determini respectivament de 30 o 60 dies. Estes mides s'utilisen més comunament dins de física sanitària de la radiació, puix la supervivència més allà de 60 dies dona lloc generalment a la recuperació.

Una mida comparable és la CLt₅₀ (concentració que resulta letal per al 50 % dels individus per unitat de temps) que es relaciona en la dosis letal per exposició, a on C és la concentració i t és temps. S'expressa a sovint en térmens de mg-min/m³. La CLt₅₀ és la dosis que causarà incapacitació en lloc de la mort. Estes mides s'utilisen generalment per a indicar l'eficàcia comparativa dels agents de la guerra química, i les dosis es califiquen típicament per les velocitats de respiració (per eixemple, en repòs = 10 l / min) per a l'inhalació, o el grau de la roba per a la penetració de la cutànea.

El concepte de Ct va ser propost inicialment per Fritz Haver, i es referix a voltes com a llei d'Haver, que assumix que l'exposició a 1 minut de 100 mg/m³ és equivalent a 10 minuts de 10 mg/m³ (1×100=100, de la mateixa manera que 10×10=100). Alguns productes químics, com el cianur d'hidrogen són desintoxicados ràpidament pel cos humà, i no seguixen la llei d'Haver. En estos casos la dosificació mortal és calificada per la duració de l'exposició (per eixemple 10 minuts). En estudis ambientals, la LCt pot també referir-se a la concentració en l'aigua en lloc d'en l'aire.

Per als organismes que causen malalties, hi ha també una mida coneguda com la dosis i la dosificació contagioses miges. La dosis contagiosa mija (ID₅₀) és el número dels organismes rebuts per una persona o animal testat classificat per una via determinada d'administració (per eixemple 1200 org/home via oral).

Per les dificultats de conteo d'organismes reals en una sola dosis, les dosis contagioses es poden expressar en térmens d'anàlisis biològic, com el número de DL₅₀ a algun animal ensajat.

En la guerra biològica la dosificació contagiosa és el número de dosis contagioses en un metro cúbic d'aire pel número de minuts d'exposició (per eixemple CLt₅₀ és 100 dosis miges-min/m³).

Llimitacions

Com a mida de toxicitat, DL₅₀ en cert sentit és poc fiable ya que els resultats poden variar molt entre les instalacions de prova per factors com les característiques genètiques de la població d'estudi, l'espècie de l'animal en estudi, els factors ambientals i el modo d'administració de compost.

També existix una gran variabilitat entre espècies, per eixemple lo que és relativament segur per a les rates pot ser extremadament tòxic per al ser humà (com la toxicitat per al paracetamol) i viceversa. Un atre eixemple seria el chocolate és relativament inofensiu per als humans pero és tòxic per a molts animals. Quan la DL₅₀ s'usa per a provar la toxicitat d'espècies venenoses, com les serps els resultats poden ser enganyosos per les diferències fisiològiques entre rates, rates i humans. Moltes serps venenoses estan especialisades en depredar rates, i el seu verí pot estar adaptat específicament per a incapacitar a la rata i en canvi les mangostas ser excepcionalment resistents al verí. Si ben encara que és veritat que la majoria de mamífers tenen una fisiologia molt similar els resultats de la DL₅₀ poden o no tindre igual relació en totes les espècies de mamífers, com els humans, etc.