Anar al contingut

Dret d'Anglaterra

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

Plantilla:Per aPlantilla:Per a

Erro al crear miniatura:
Palau de Westminster, sèu de la Cambra dels Lores, la més alta cort d'apelació del Dret d'Anglaterra.

El dret d'Anglaterra és l'ordenament jurídic que rig en el territori d'Anglaterra i Gals, i que ha servit com a base dels sistemes jurídics actuals basats en el dret anglosaxó. El dret d'Anglaterra va ser exportat als països membres de la Mancomunidad de Nacions en els temps en els que es va desenrollar i es va mantindre l'Imperi britànic, i forma la base de la jurisprudència de la majoria d'eixos països. Estats Units va ser un dels països que es va vore relacionat en este tipo de dret, ya que deriva d'est. Més que res perque va tindre influència dels colon anglesos.

El dret d'Anglaterra anterior a la guerra d'Independència dels Estats Units encara forma part del dret nortamericà, llevat pel cas de l'estat de Luisiana, i supon la base de moltes costums i procediments llegals americans a pesar de no tindre jurisdicció ya en eixos territoris.

En sentit estricte, el dret d'Anglaterra és aquell que aplica dins de la jurisdicció d'Anglaterra i de Gals. No obstant, i despuix del desenroll d'un parlament propi en el país de Gals, la llegislació que sorgix de dita institució és d'aplicació únicament per a les competències definides en el Llei de Govern de Gals de 2006. En qualsevol cas, dita llegislació forma part d'un únic ordenament jurídic indiviso que és el compost pel d'Anglaterra i Gals.

L'essència del common law anglés és que el dret emana de la jurisprudència creada pels juges i tribunalés, que aplicant el sentit comú i els seus coneiximents de dret creen precedents (stare decisis) als fets que se'ls plantegen. Una decisió de la més alta cort d'apelació, que en el cas del Dret d'Anglaterra és la Cambra dels Lores, vincula a tots els juges i tribunals inferiors, que deuen seguir en les directrius marcades. Per eixemple, no existix cap llei en Anglaterra que declare expressament que l'assessinat és illegal, sino que es tracta d'un delicte de common law. Per eixe motiu, a pesar de no haver una llei que ho prohibixca, eixe tipo d'actes és illegal baix l'autoritat constitucional de les corts i les seues decisions prèvies.

Per una atra part, el common law pot ser modificat pel Parlament a través de la seua llegislació. Per eixemple, en el cas de l'assessinat es va atenuar la pena capital que carrejava antigament i es va substituir per la cadena perpètua.

Referències

[editar | editar còdic]