Dret hindú

El terme dret hindú es referix al sistema de dret que tracta sobre temes com el matrimoni, l'adopció, el herència, etc. i és aplicat de manera personal als adherentes a la religió hinduista dins del territori de l'Índia. En consegüent, el dret hindú modern forma part del dret de l'Estat de l'Índia, tal com ho establix la Constitució Índia de 1950.

Abans de l'Independència de l'Índia ocorreguda en 1947, el dret hindú formava part del sistema llegal colonial Britànic establit en 1722 pel Governador General Warren Hastings qui va declarar en el seu Pla per a l'Administració de Justícia que “en tots els litigis referents a el herència, el matrimoni, les castes o atres usos o institucions religioses, les lleis del Corán sobre els mahometanos i aquelles del Shaster sobre els Gentoos deuran ser invariablement aplicades”. La substància del dret hindú aplicat pels tribunals britànics estava derivada de les primeres traduccions del Dharmasastra, escrits en sánscrito. Els tractats en religió rebien el nom de sastresa i aquells referents al deure llegal, dharma. No obstant, les autoritats britàniques varen cometre l'error d'atribuir al Dharmasastra la naturalea de còdics de dret, sense saber que els mateixos mai varen ser interpretats com dret positiu fins que ells mateixos varen decidir fer-ho. De fet el Dharmasastra conté més be reflexions teòriques sobre el comportament pràctic dels individus en lloc d'enunciats de dret nacional.

Una atra definició de dret hindú unix la pràctica llegal en la tradició escolàstica del Dharmasastra, definint al dret hindú com aquella multitut de sistemes llegals locals de l'Índia pre britànica que varen ser influenciats i al mateix temps varen influenciar la tradició del Dharmasastra. Eixes lleis locals mai varen estar totalment en sintonia en els ideals del Dharmasastra, pero si varen anar constantment impactades per ell. És notori mencionar que en sánscrito no existix paraula alguna que corresponga en el terme “dret” o siquiera “religió” tal com els entenem ara, per lo que el concepte de “dret hindú” és una invenció moderna utilisada per a descriure eixa antiga tradició.

Este artícul tractarà breument d'explicar el dret hindú des dels seus fonaments conceptuals i pràctics en l'Índia antiga (Dret Tradicional hindú), a través de l'apropiació britànica del Dharmasastra (Dret Anglo-hindú) fins a l'establiment del sistema modern de lleis personals (Dret hindú Modern).

Dharma i dret

El Dharma no és precisament lo mateix que el dret o la llei. Dharma es referix a un camp més ampli de les activitats humanes que el dret. Inclou la purificació ritual, el higiene personal les formes de vestir, entre atres coses, a banda de temes més pròpiament jurídics com són els procediments davant els tribunals, el herència, el dret contractual, etc. En este sentit, el dret hindú s'assembla a atres sistemes jurídics religiosos, com el dret hebreu.

D'acort a Rocher, les autoritats colonials varen implementar la distinció entre les regles religioses i llegals del Dharmasastra, no obstant al Dharma li interessen tant els deures llegals com els religiosos i qualsevol intent de separar-los ha segut àmpliament criticat.

Conceptes llegals en el Dharmasastra

El Dharmasastra va desenrollar un repertori extens de conceptes llegals derivats d'antigues concepcions teològiques, filosòfiques i polítiques. Encara que el Dharmasastra és rarament citat durant els litigis com una font del dret, molts de dits conceptes si apareixen en documents llegals d'Àsia com a contractes, títuls de propietat, cartes, etc. Alguns eixemples són:

• Vyavahara: Aquells assunts justiciables front a una cort formal. Inclou dos seccions principals, el procediment llegal (vyavahāra-mātŗkā) i els 18 tòpics del Dret hindú (vyavahāra-pada).
• Adhikara: Pot traduir-se com a autoritat pràctica, capacitat llegal, responsabilitat, etc.
• Ma: Deute
• Svatva: Propietat.
• Danda: Amenaça o castic
• Prayascitta: Penitència, expiació

Vore també

• [[Archiu:{{#switch:Dret|20px|Vore el portal sobre Dret]] Portal:Dret. Contingut relacionat en Dret.
• Dret
• Índia