Drets humans i canvi climàtic
.jpg){kind=link}
Drets humans i canvi climàtic són un marc conceptual i llegal baix el qual s'estudien, analisen i aborden els drets humans internacionals i la seua relació en el calfament global. El marc ha segut amprat per governs, organisacions de les Nacions Unides, organisacions intergovernamentals i no governamentals, defensors dels drets humans i del mig ambient, i acadèmics, per a orientar les polítiques nacionals i internacionals sobre canvi climàtic en el context de la Convenció Marque de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) i els Instruments internacionals de drets humans.
L'anàlisis dels drets humans i el canvi climàtic se centra en les conseqüències anticipades per als sers humans associades en els fenomens ambientals globals, inclós l'aument del nivell de la mar, la desertificación, l'aument de la temperatura, els fenomens meteorològics extrems i els canvis en les precipitacions, aixina com les medides d'adaptació i mitigació adoptades pels governs en resposta a aquells fenomens que poden involucrar drets humans o proteccions llegals relacionades. Molts enfocaments llegals per al canvi climàtic utilisen el dret a un mig ambient saludable, atres drets relacionats o atres enfocaments de lleis ambientals emergents, com els drets de la naturalea, per a advocar per accions noves o requerides per part de governs i actors privats, a través de la defensa de la justícia climàtica i els litigis climàtics.
Història
[editar | editar còdic].jpg){kind=link}
En 2005, l'activista inuit Sheila Watt-Cloutier va presentar una petició a la Comissió Interamericana de Drets Humans per a aliviar "de les violacions de drets humans resultants dels impactes del calfament global i el canvi climàtic causats per actes i omissions dels Estats Units".[1] La petició va ser rebujada, pero la Comissió va invitar i va escoltar testimonis sobre la relació entre drets humans i canvi climàtic de representants dels inuit en el 2007.[2]
Eixe mateix any, la Declaració de Malé sobre la Dimensió Humana del Canvi Climàtic Global "va declarar explícitament (i per primera volta en un acort internacional) que 'el canvi climàtic té implicacions clares i immediates per al fruïment ple dels drets humans' i va demanar a la Sistema de drets humans de les Nacions Unides per a abordar el problema en urgència".[3][4]
A l'any següent, el Consell de Drets Humans de la ONU (CDH) va adoptar per unanimitat la Resolució 7/23, reconeixent que "el canvi climàtic representa una amenaça immediata i de gran alcanç per a les persones i comunitats de tot lo món i té implicacions per al ple fruïment dels drets humans," citant la Carta de les Nacions Unides, la Declaració Universal de Drets Humans, el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics.[5] El CDH va reafirmar i va ampliar estes declaracions en les resolucions 10/4 de 25 de març de 2009[6] i 18/22 de 30 de setembre de 2011.[7]
En 2009, l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans (ACNUDH) va publicar un estudi analític que identificava drets específics i grups de persones que provablement es vorien afectats negativament per les alteracions climàtiques.[8] L'informe es va basar en les presentacions d'unes 30 nacions, aixina com de dèu Agències de les Nacions Unides i decenes d'atres organisacions.[9] L'informe va identificar a les persones desplaçades, els conflictes i els riscs de seguritat, aixina com els drets danyats dels pobles indígenes, les dònes i els chiquets com a preocupacions principals.[10]
En 2010, la Conferència de les Parts de la CMNUCC va reproduir el llenguage de el CDH que identifica la relació entre els drets humans i el canvi climàtic en el seu informe sobre la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2010 en Cancún, Mèxic.[11] L'informe sobre els resultats de la Conferència va emfatisar que "les Parts deuen, en totes les accions relacionades en el canvi climàtic, respectar plenament els drets humans".[12]
Recentment s'ha observat un major reconeiximent del víncul entre els drets humans i el mig ambient, no obstant, encara existixen moltes preguntes entorn a la relació entre ells. Com a resultat, en el 2012 el CDH va establir un mandat sobre les obligacions de drets humans relacionades en el fruïment d'un mig ambient segur, net, saludable i sostenible.[13] Un informe preliminar de l'Expert Independent designat, John H. Knox, va afirmar ademés que devia ser prioritari proporcionar una major claritat conceptual a l'aplicació de les obligacions de drets humans relacionades en el mig ambient.[14]
En el 2014, els 78 Titulars de Mandats dels Procediments Especials de les Nacions Unides varen emetre una declaració conjunta el Dia dels Drets Humans en la que demanaven als estats que incorporaren les seues obligacions existents en el marc dels drets humans en les negociacions sobre el canvi climàtic.[15] Açò tindria l'efecte de dur els drets dels afectats pel canvi climàtic al front de totes les estratègies de resposta.
Des de març de 2015, existix un Relator Especial sobre drets humans i mig ambient, una extensió del mandat de l'ex Expert Independent sobre les obligacions de drets humans relacionades en el fruïment del dret a un mig ambient segur, net, saludable i sostenible.[16] Abans de la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic de 2015 en París, el Relator Especial va informar als estats que deuen assegurar-se de que les seues obligacions en matèria de drets humans comprenguen la perspectiva adequada cap al canvi climàtic en negociar acorts futurs.[17]
l'Acort de París, adoptat el 12 de decembre de 2015 en la Conferència de les Parts, és l'indicador més important d'una major consciència sobre la relació entre el canvi climàtic i els drets humans.[18] L'Acort de París és el primer acort climàtic que reconeix la rellevància dels drets humans i afirma:[19]
Les Parts deuen, en prendre mides per a abordar el canvi climàtic, respectar, promoure i considerar les seues respectives obligacions en matèria de drets humans, el dret a la salut, els drets dels pobles indígenes, les comunitats locals, els migrants, els chiquets, les persones en discapacitat i les persones en situacions de vulnerabilitat i el dret al desenroll, aixina com l'igualtat de gènero, el empoderamiento de la dòna i l'equitat intergeneracional .
Llei de drets humans i canvi climàtic
[editar | editar còdic]El canvi climàtic no solament està provocant ajusts ecològics, sino que també està afectant els aspectes socials, econòmics, polítics, culturals i llegals de les societats de tot lo món. El CDH ha afirmat que les obligacions de drets humans tenen la capacitat d'enfortir la formulació de polítiques nacionals i internacionals en l'àrea del canvi climàtic.[6] La Declaració d'Estocolm de 1972 va assentar les bases per a una major elaboració del dret humà a la calitat del mig ambient.[20] La protecció del mig ambient no sol incloure's en els tractats de drets humans. Més be, la protecció del mig ambient es deriva dels drets que protegixen eixos tractats, com els drets a la vida, l'alimentació, l'aigua i la salut.[21] En el futur, el dret dels drets humans en el context de la formulació de polítiques sobre el canvi climàtic pot ajudar a establir estàndarts mínims de drets humans bàsics que es poden adoptar en les mides de mitigació i adaptació nacionals i internacionals.
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ Consultat el 2012-04-25.
- ↑ «[1]». Consultat el 2012-04-25.
- ↑ (2009).Harvard Environmental Law Review.33(2)
- 439–476.Consultat el 2012-04-25.
- ↑
- ↑
- ↑ 6,0 6,1
- ↑ Consultat el 25 d'abril de 2021.
- ↑ (A/HRC/10/61)Consultat el 2012-04-25.
- ↑ OHCHR. «OHCHR study on the relationship between climate change and human rights: Submissions and reference documents received». Consultat el 2012-04-25.
- ↑ See Consultat el 2012-04-25., n.8, at 15-22.
- ↑
- ↑ Decision 1/CP.16, the Cancun Agreements: Outcome of the Work of the Ad Hoc Working Group on Long-term Cooperative Action Under the Convention.
- ↑
- ↑ (A/HRC/22/43)
- ↑ «OHCHR | Statement of the United Nations Special Procedures Mandate Holders on the occasion of the Human Rights Day Geneva, 10 December 2014» (en en-us). www.ohchr.org. Consultat el 2017-09-05.
- ↑
- ↑ «OHCHR | COP21: "States' human rights obligations encompass climate change" – UN expert» (en en-us). www.ohchr.org. Consultat el 2017-09-05.
- ↑ (A/HRC/31/52)
- ↑ (FCCC/CP/2015/L.9/Rev.1)
- ↑ W., Birnie, Patricia (2009). International law and the environment, 3rd edició, Oxford: Oxford University Press. OCLC 271647969. ISBN 9780198764229.
- ↑ 1974-, McInerney-Lankford, Siobhán Alice (2011). Human rights and climate change : a review of the international llegal dimensions., Washington, D.C.: World Bank. OCLC 724352139. ISBN 9780821387207.
- Este artícul conté una traducció derivada de «Derechos humanos y cambio climático» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.