Anar al contingut

Drosera gigantea

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Archiu:DroseraGigantea.jpg
Drosera gigantea (Drosera gigantea)


Drosera gigantea és una espècie de planta carnívora, tuberosa i perenne pertanyent al gènero Drosera. És originària d'Austràlia Occidental.[1][2]

Descripció

[editar | editar còdic]

D. gigantea produïx menudes fulls en forma d'escut a lo llarc de moltes branques laterals que s'assemblen a un menut arbre. Les plantes individuals poden créixer fins a 0.2-1 m d'altura.[3] Per la seua forma d'arbre, es considera una de les majors espècies de Drosera. També és fàcil de cultivar i preferix la humitat, condicions d'humitat que se li proporcionen en els hivernàculs.[4] Les flors blanques apareixen des d'agost fins a novembre.[3] Els tubèrculs de color roig d'esta espècie poden créixer fins als 3,8 cm de diàmetro i poden trobar-se a un metro del sol.[4][5]

Distribució i hàbitat

[editar | editar còdic]

Creix en sols arenencs en els màrgens de pantàs i prop dels afloraments de granit a lo llarc de la costa d'Austràlia Occidental des del nort d'Albany fins al sur de Geraldton.

Propietats

[editar | editar còdic]

En els brots de D. gigantea s'han trobat que contenen rars metabòlits secundaris de naftoquinona, glucósidos, droserona, hydroxydroseroney plumbagin. Es creu que els glucósidos són responsables del color marró de la planta.[6]

Taxonomia

[editar | editar còdic]

D. gigantea va ser descrita per primera volta per John Lindley en 1839 A sketch of the vegetation of the Swan River Colony.[7] En 1992, N.G.Marchant i Allen Lowrie descriuen una nova subespecie, D. gigantea subsp. geniculata, que creix fins als 0,45 m d'alt en els negres sols arenencs, prop de Perth i al sur.[8] Jan Schlauer no està d'acort en Marchant i Lowriela de donar al nou tàxon un ranc de subespecie, per lo que va publicar una nova combinació del tàxon en el grau de varietat en una edició de 1996 en Carnivorous Plant Newsletter. Va argumentar que les subespecies es deu reservar per als casos d'alopatría, o geogràficament aïllades.[9] Uns atres estan en desacort en esta evaluació, en llínea en Flora d'Austràlia a on en la base de senyes, figura les varietat del tàxon (D. gigantea var. geniculata (N.G.Marchant & Lowrie) Schlauer) com a sinònim de la subespecie.[10][11]

Etimologia

Drosera: tant el seu nom científic –derivat del grec δρόσος (drosos): "rocío, gotes de rocío"– com el nom vulgar –rocío del sol, que deriva del llatí ros solis: "rocío del sol"– fan referència a les lluentes gotes de mucílac que apareixen en l'extrem de cada full, i que recorden al rocío del matí.

gigantea: epítet latino que significa "enorme".[12]

Sinonímia

Referències

[editar | editar còdic]
  1. Drosera gigantea en PlantList
  2. «Drosera gigantea». World Checklist of Selected Plant Families.
  3. 3,0 3,1 «Drosera gigantea» (en inglés). FloraBase. Departamento de Medio Ambiente y Conservación, Gobierno de Australia Occidental.
  4. 4,0 4,1 D'Amato, Peter. 1998. The Savage Garden: Cultivating Carnivorous Plants. Tingues Speed Press: Berkeley, Califòrnia. pp. 157.
  5. Rice, Barry. 2009. The tuberous erect & scrambling Drosera. The Carnivorous Plant FAQ. Accessed online: 12 August 2009.
  6. «Naphthoquinone glucosides of Drosera gigantea from in vitro cultures».Planta Med.66(7)
    667–669.doi:10.1055/s-2000-8617.Consultat el 15 d'agost de 2009.
  7. Erro en la seqüencia d'órdens: no existix el mòdul «Citas».
  8. «{{{nombre}}}» (en inglés). FloraBase. Departamento de Medio Ambiente y Conservación, Gobierno de Australia Occidental.
  9. Schlauer, J. 1996. A dichotomous key to the genus Drosera L. (Droseraceae). Carnivorous Plant Newsletter, 25(3): 67-88.
  10. «{{{nombre}}}» (en inglés). FloraBase. Departamento de Medio Ambiente y Conservación, Gobierno de Australia Occidental.
  11. «Drosera gigantea». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 28 de febrer de 2013.
  12. En Epítets Botànics
  13. «Drosera gigantea». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 2o de setembre de 2010.

Enllaços externs

[editar | editar còdic]