Drosera meristocaulis
Drosera meristocaulis és una espècie de planta erecta o escandente, perenne tuberosa del gènero de plantes carnívores Drosera, és l'únic membre del subgénero Meristocaulis.[1][2]
Descripció
[editar | editar còdic]Drosera meristocaulis produïx menuts grups de rosetes en fulls de color roig, espatuladas de 5 a 12 mm de llarc, que es intercalan en llargues estípulas de 10 mm plateadas. Les rosetes noves naixen en un curt talle ramificat cobert dels fulls morts persistents dels últims anys.[3] Els tallos són verticals i pot alcançar altures d'uns 15 cm.[4]
Produïx flors de color rosa en decembre en estils indivisos, un atribut que no es troba en cap atra espècie geogràficament pròxima de Drosera. Les flors solitàries, de 20 mm d'ample, són casi sésiles, i es produïxen molt de prop de la roseta de fulls. Per la proximitat de les flors dels fulls de captura glandulares, s'ha sugerit que el polinisador d'esta espècie deu ser un insecte gran lo suficient per a volar i no ser atrapat pels fulls.[3][4]
Distribució i hàbitat
[editar | editar còdic]Drosera meristocaulis es coneix només d'unes poques valls en el costat nort del Pico dona Boira terrera. Encara no s'ha localisat en qualsevol atre replanell veí de les Terres Altes de Guayana, a pesar de la presència d'un hàbitat adequat.[3] D'acort en les notes dels exploradors que varen recolectar els #espècimen, D. meristocaulis és localment freqüent en altituts d'1.900 a 2.200 m. Creix en les sabanes pantanosas obertes, en els pantans en Heliamphora neblinae, i a lo llarc de les rieres en Euterpe. Les mostres arreplegades prop del cim del Pico dona Boira terrera es troben a sovint en els líquenes que creixen en els fulls morts que permaneixen units al tronc.[4]
Història botànica
[editar | editar còdic]Drosera meristocaulis va ser descobert durant una expedició de 1953 a 1954 a Pico dona Boira terrera liderat pel Jardí Botànic de Nova York. Va ser descrita posteriorment en 1957 per Bassett Maguire & John Julius Wurdack en Memoirs of the New York Botanical Garden. Per l'hàbitat aïllat en el que D. meristocaulis es troba, molt pocs eixemplars d'esta espècie han segut arreplegats. Despuix de la descripció inicial, una segona colecció d'herbario es va fer en 1985.[4] Quan Maguire i Wurdack varen descriure la nova espècie, varen reconéixer que tenia una forma única i la varen colocar en la seua pròpia secció, Drosera sect. Meristocaulis, de la que varen anar els autors en la mateixa publicació. En una revisió de la taxonomia del gènero en 1996, el botànic Jan Schlauer va elevar la secció de subgénero ranc per, les característiques úniques relictas de l'espècie.[5]
Taxonomia
[editar | editar còdic]Drosera meristocaulis va ser descrita per Maguire & Wurdack i publicat en Memoirs of The New York Botanical Garden 9: 332. 1957.[6]
meristocaulis: epítet
Referències
[editar | editar còdic]- ↑ «Drosera meristocaulis». The Plant List. Consultat el 31 d'octubre de 2014.
- ↑ «Drosera meristocaulis». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultat el 31 d'octubre de 2014.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 McPherson, S. 2008. Glistening Carnivores: The Sticky-leaved Insect-eating Plants. Poole, Dorset, England: Redfern Natural History Productions. pp. 196–200. ISBN 978-0-9558918-1-6
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Gibson, R. 1999. Drosera meristocaulis. Carnivorous Plant Newsletter, 28(4): 120-121.
- ↑ Schlauer, J. 1996. A dichotomous key to the genus Drosera L. (Droseraceae). Carnivorous Plant Newsletter, 25(3): 67-88.
- ↑ «Drosera meristocaulis». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultat el 31 d'octubre de 2014.
Enllaços externs
[editar | editar còdic]
Wikispecies té un artícul sobre Drosera meristocaulis.
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Drosera meristocaulis.- Este artícul conté una traducció derivada de «Drosera meristocaulis» de Wikipedia en castellà publicada baix la Llicència de documentació lliure de GNU i la Llicència Creative Commons Reconeiximent-CompartirIgual 4.0 Internacional.