Drosera quartzicola

Drosera quartzicola és una espècie de planta carnívora del gènero Drosera i és endèmica del Parc nacional Serra do Cipó, en l'estat de Mines Gerais al surest de Brasil. És una planta perenne que produïx fulls de 0,7-4 cm de llarc, formant una roseta que a voltes està sobre un menut talle de 4 cm d'altura. Li la troba creixent entre la vegetació del camp rupestre junt en Drosera tentaculata i Drosera chrysolepis. Li la troba normalment creixent en arena de #sílice rodejada de grava blanca de cuarzo, el qual és l'orige del epítet específic quartzicola. Drosera quartzicola creix en hàbitats més secs que atres espècies de Drosera i florix abans en l'estació humida des de giner a febrer. Superficialment s'assembla a Drosera schwackei, pero està més emparentada en la Drosera camporupestris, Drosera graminifolia, i Drosera chrysolepis.

De les Drosera trobades en Brasil, D. quartzicola és la més rara, ya que consta de sol quatre poblacions conegudes en 300 plantes individuals, segons va ser descrit en 2011. Eixes poblacions es troben en una elevació de 1100-1350 m i estan en els llímits del Parc nacional de Serra do Cipó o fòra dels llímits de l'àrea protegida. Algunes de les menudes poblacions també es troben en àrees d'ocasional o freqüent destorbament per part dels sers humans i el ganado. Per estos factors, els autors proponen que esta nova espècie siga enlistada en perill crític per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea.

Drosera quartzicola va ser recolectada per primera volta a principis de la década de 1990 i depositada com un espècimen d'herbario en el Herbario de la Universitat de São Paulo, pero no va anar immediatament reconeguda com una nova espècie. Rivadavia and Gonella varen fer el redescubrimiento de la nova espècie en 1996, pero no varen publicar formalment les seues troballes fins a 2011, en la revista Phytotaxa.