Drosera solaris

Drosera solaris (Drosera solaris)

Drosera solaris és una espècie de Drosera nativa de les terres altes de Guayana. Està molt emparentada en Drosera felix i Drosera kaieteurensis.

Descripció

Drosera solaris és una planta perenne, herbàcea. Es forma com una planta jove basal en roseta quecrece en l'edat, que alcança una altura de fins a dèu centímetros i forma ramificació. En l'extrem superior, els fulls tenen forma de roseta, els fulls jóvens apuntant cap a dalt, els fulls més vells es tornen cap a arrere. Fullage mort no cau, sino que penja cap a avall de l'eix del talle formant un mant espesante cap a dalt. El full és aproximadament circular en el llim roig, redonejada en la punta, de 2 a 3 milímetros de llarc i de 2 a 2,5 milímetros d'ample i ocupat en la vora i en la part superior en les glándulas aguaitant per a atrapar assuts.

Té una o dos #inflorescència verticals de 6-7,5 mm de llarc en només una o dos flors. El talle de la flor és, si està present, de no més de 0,2 milímetros de llongitut. La posició vertical de talle de la flor , no obstant, és de 4 a 5,5 milímetros de llarc i l'enfocament densament peluda en 1 a 2,5 milímetros de llarc, el pèl blanc. La forma de campana del cáliz és de 4 milímetros de llarc i 3 milímetros d'ample; de color blanc. Els sépals rojos són de 2 a 2,5 milímetros de llarc i la mitat fins a 2 milímetros d'ample, en posició vertical durant la floració i cap a arrere en la fruta. Els blancs pétals són àmpliament inversamente-ovadas, 2.5 mm de llarc i 2 mm d'ample. Els fruts són càpsules que s'òbrin longitudinalmente a lo llarc de les parets de la càpsula, i formen despuix d'obrir com en una font en la que es troben les llavors i de la qual les llavors són tirades per el "impacte" d'una gota de pluja. Les llavors casi redones en forma d'ou tenen només 0,6 milímetros de llarc, i són de color negre i lluent.

Distribució i hàbitat

L'espècie és única de la colecció de l'holotip en el Mont Yakontipu conegut en Guyana en la frontera en Brasil, en el triàngul fronteriç en Veneçola; es troba en els picos de les montanyes adjacents, pero se sospita que creix just baix del cim a 2065 metros sobre el nivell de la mar en un replanell en un menut clar d'un bosc núvol de Bonnetia roraimae. Allí s'associa en espècies de Epidendrum, Stegolepis guianensis, Xyris i Orectanthe sceptrum. L'ubicació és en l'escassa ombra sobre el substrat de turba en molt fullage; les disperses a ple sol estan particularment molt manchadaa. L'ubicació en Bonnetia roraimae sembla ser essencial. A major altitut en chapulls més oberts del cim falta Drosera solaris, ací en el seu lloc està generalisada Drosera roraimae.

Taxonomia

Drosera solaris va ser descrita per A.Fleischm., Wistuba & S.McPherson i publicat en Willdenowia 37: 551. 2007.

Etimologia

Drosera: tant el seu nom científic –derivat del grec δρόσος [drosos]: "rocío, gotes de rocío"– com el nom vulgar –rocío del sol, que deriva del llatí ros solis: "rocío del sol"– fan referència a les lluentes gotes de mucílac que apareixen en l'extrem de cada full, i que recorden al rocío del matí.

solaris: epítet latino