El picoguadaña gran[1] (en Equador) (Drymotoxeres pucherani), també denominat guadañero cariblanco (en Colòmbia), pique-dalla gran (en Perú) o picapalo gran,[2] és una espècie d'au paseriforme de la família Furnariidae, subfamília Dendrocolaptinae, l'única pertanyent al gènero Drymotoxeres, anteriorment assignada al gènero Campylorhamphus.[3] És nativa dels Vages tropicals en Amèrica del Sur.

Archiu:Drymotoxeres pucheranii 1849.jpg
picoguadaña gran (Drymotoxeres pucheranii)

Distribució i hàbitat

editar

Es distribuïx localment a lo llarc de Vages tropicals des del centre i sur de Colòmbia (en l'oest principalment en l'ala occidental en Entanque i Cauca, també en l'alt vall del Magdalena en l'oest d'Huila, i a lo llarc dels Vages orientals cap al sur des de Boyacá) cap al sur en la pendent occidental fins al noroest d'Equador (al sur fins a Pichincha) i a lo llarc de la pendent oriental fins al surest de Perú (al sur fins a Cuzco).[4]

És considerada una espècie rara i local en el seu hàbitat natural: l'interior de les selves humides montanas, boscs nuvolats, boscs nanos i les seues vores, entre 900 i 3250 metros d'altitut, majorment per dalt dels 2000 metros.[5]

Estat de conservació

editar

El picoguadaña gran ha segut calificat com casi amenaçat per la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalea (IUCN) degut a que la seua fragmentada distribució geogràfica i la seua població, encara no quantificada, es presumixen estar en disminució com a resultat de la contínua pèrdua d'hàbitat.[5]

  1. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2003). «[https://www.ardeola.org/uploads/articles/docs/527.pdf Noms en castellà de les aus del món recomanats per la Societat Espanyola d'Ornitologia (Octava part: Orde Passeriformes, Famílies Eurylaimidae a Rhinocryptidae) ]». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrit: SEO/BirdLife) 50 (1): 103-110. ISSN 0570-7358. Consultat el 4 de març de 2020. P. 106.
  2. Picoguadaña Gran Drymotoxeres pucheranii (Lafresnaye, 1849) en Avibase. Consulatado el 4 de març de 2020.
  3. Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada Claramunt2010
  4. . Handbook of the Birds of the World – Alive. Consultat el 4 de març de 2020.
  5. 5,0 5,1 Erro en la cita: L'element <ref> no és vàlit; puix no n'hi ha una referència en text nomenada iucn