Dryopithecus wuduensis

Dryopithecus wuduensis és una espècie extinta de mones del Vell Món del gènero Dryopithecus, que es va produir durant el Messiniense en China. La primera descripció en chinenc del D. wuduensis en 1988 es va basar en un fòssil trobat en la província de Gansu, en la vall Longjiagou (coordenades 33° 24' N, 104° 55' 12" I) del districte de Wudu. L'anàlisis bioestratigráfico del fòssil indica que podria remontar-se al llímit inferior del Mioceno tardà, tal com apareix lliteralment en la descripció original: "Mioceno superior (o inferior)".

L'espècimen holotip (catalogat com XD47Wd001), va ser descrit per primera volta per Xue Xiang Xu i Eric Delson usant fragments de dents de la mandíbula inferior identificant molar i dents conservades. El fòssil des de 1947 fins a 1948 va estar en possessió del professor Wang Yong-Yan, en la Facultat de Geologia de l'Universitat del Noroest de Xi'an.

El nom es deriva del grec Dryopithecus: "roure" i πίθηκος (píthēkos), que significa= "mona", significa "mona dels boscs de roure". El nom de l'espècie, wuduensis es referix a la seua procedència de la ciutat de Longnan Wudu en la República Popular de China.

La dentició de Dryopithecus wuduensis diferix significativament de les espècies del gènero Proconsul, Sivapithecus i Kenyapithecus i té més traces en comuna en les espècies conegudes del gènero Dryopithecus, conegut principalment d'Europa. No obstant, la constitució grácil i el tamany de les dents - especialment els premolars relativament menuts - els diferència dels fòssils coneguts de D. fontani i D. crusafonti. Els fòssils d'atres espècies de Dryopithecus analisades sugerixen que es diferencien entre atres coses, per la llongitut de les raïls de la dent sobre D. wuduensis.